Avui...

Escolto aquesta pluja persistent, primaveral i fresca mentre faig un volt pel món virtual. És fàcil oblidar que la primavera té la seva estranya i variable personalitat com a tret d'identitat, quan uns dies de sol excessiu, que gairebé conviden a anar a la platja, semblen anunciar la immediatesa estiuenca. Pel maig, cada dia un raig. Els desmemoriats apocalíptics, que asseguren de tant en tant que ara ja no plou o no neva, de forma contundent, espero que escarmentin d'una vegada i no ens donguin la llauna durant uns quants mesos. Els infants d'avui potser recordaran aquests dies de pluja i quan siguin vells i vingui una primavera seca diran, com sempre s'ha dit, que abans plovia més.

Aquest matí he de fer un recorregut sobre la Setmana Tràgica a Sant Antoni i el Poble-sec, per a la gent de l'Espai de Gent Gran del carrer Borrell, però ja veurem si es podrà realitzar, si no para de ploure. Ja he parlat en ocasions del gust per l'eufemisme de nova creació, que va transformar els vells en gent de la tercera edat i, des de fa alguns anys, en gent gran i prou. El fet és que el gran nombre de gent gran que avui poblem la ciutat ha fet que aquests espais gaudeixin d'un èxit remarcable. Apleguen persones de seixanta en endavant, que avui és un ventall molt ampli. Al del carrer Borrell hi ha una llarga llista d'espera que pot fer que tringuis més d'un any en poder-te'n fer soci. 

Al vespre he de fer una presentació a Sant Boi, que va sorgir gràcies als consells de l'escriptora Sílvia Romero, i que s'ha anat endarrerint per motius diversos. Al menys podré pensar que el meu darrer llibre encara és viu, avui tot dura tan poc... El 19 de maig en faré una altre a Premià de Dalt, gràcies a la Montserrat Assens, ben coneguda dels qui passen per aquests verals, una altra escriptora. 

Com que no coneixia ningú a Sant Boi vaig recòrrer al blogarisme i vaig contactar amb una escriptora més, a qui encara no conec personalment, Queta Garcia,  qui, molt amablement, s'ha llegit el llibre i me'n farà la presentació.

El dia de Sant Jordi, a dos blogs, el d'en Sani i el d'en Miquel, van recomanar aquesta novel·la, cosa que també fa il·lusió. Ja sabem com funciona aquest món i quants bons llibres passen sovint desapercebuts, enmig de l'inevitable excés en tot que avui ens aclapara. Sé que aquesta és una bona novel·la i que a la gran majoria de les persones que l'han llegit els ha agradat, encara que s'hi acostessin amb una certa reticència, ja que no ha sortit a la tele (llevat de la de L'Hospitalet de Llobregat) ni als suplements literaris dels diaris de prestigi.  En aquest context, que encara se'n parli, ni que sigui una mica és molt important.


Òndia, i també he sortit fa poc al blog Antaviana!