16.6.10

Jaume Cabré i l'agonia dels sons literaris catalans


M'estranya haver llegit (de moment) poca cosa al món dels blogs sobre la concessió del Premi d'Honor a Jaume Cabré. Una de les coses més inquietants i preocupants del panorama literari català és la manca de polèmica i safareig que provoquen els fets del present. En anys del passat, no tan llunyans, el Premi d'Honor i el Sant Jordi eren objecte de controvèrsies i opinions enceses en cercles minoritaris, però no tant. La mateixa existència del Premi d'Honor, hores d'ara, em sembla una mica pintoresca, potser sempre ho ha estat. La gent una mica grandeta recordarà els encesos debats sobre si s'havia de donar a Josep Pla o no i fa poc recordàvem Carner, que també va protagonitzar un afer estrany, típic del context de la cultureta.

Han donat el Premi d'Honor a poques dones. En el passat potser era normal, donades les circumstàncies. En el present ja em sembla més discutible però constato que fins i tot en una situació aparentment normalitzada, i en camps com el de la literatura o el de l'ensenyament, on hi ha moltes senyores i senyoretes, la presència de la dona, en els llocs importants i en els mitjans de comunicació, sempre és més modesta que la dels senyors. Jaume Cabré és un gran escriptor, res a dir. Ha fet una carrera literària sòlida i prestigiosa. No ha estat mediàtic, sinó discret, constant i seriós. En això és pot comparar amb Moncada i també en la seva exigència en escriure. Però, ai, em passa amb alguns dels seus llibres com comentava que em passava amb Jesús Moncada, que no m'acaben d'enganxar. 

L'any 84 Jaume Cabré va publicar dos llibres, pel meu gust els millors d'ell, La teranyina i, sobretot,  Fra Junoy, l'agonia dels sons. Van ser premiats amb el Sant Jordi i el Prudenci Bertrana i recordo haver llegit en alguna revista que havien fet que el prestigi perdut retornés a aquells premis emblemàtics. Feia alguns anys que les concessions d'ambdós guardons navegaven per un mar una mica tèrbol, la veritat. I, a més, se'n parlava, s'opinava i es criticava. Vivíem una mica el desengany de després de l'arribada de la democràcia, la constatació del fet que no tot millorava. 

La primera televisió nostrada dedicava al principi un espai remarcable a aquells premis i al d'Honor. Ara tot es ventila amb quatre comentaris i em temo que la gran majoria de gent, sobretot jove, ni s'ha assabentat de la concessió. Es parla molt més del Planeta, fins i tot, a la nostra, que no pas del Sant Jordi, per exemple. De tota manera, i a més a més, com en temps pretèrits, de vegades tens la sensació que tot plegat és mou dins d'un cercle força impermeable, avui els qui tallen el bacallà són els periodistes i els grans grups editorials, cosa fàcilment comprovable. 

Les veus del Pamano, que ha tingut tant d'èxit de vendes i del qual s'ha fet sèrie televisiva no em va acabar de convèncer. No pas per la forma, sinó pel fons. La guerra civil és encara un tema que desvetlla moltes reticències i és fàcil caure en estranys tòpics i en llegendes diverses a l'entorn de l'època. De tota manera, crec que en el llibre s'hi percep un seriós esforç per a superar aquests condicionants narratius. Sobre la sèrie de televisió, no estava malament però li faltava grapa i treball d'ambientació, defecte generalitzat des de fa molt de temps, massa tergal i poca misèria perceptible. Crec que ens fa falta mirar molta BBC, la veritat.

No sé si el Premi d'Honor, avui, es limita a l'honor literari o gramatical o es tenen en compte d'altres aspectes humans i socials del personatge. Si Jesús Moncada fos viu probablement també hauria acabat per rebre'l. En tot cas, em sembla molt bé que li hagin atorgat a Cabré, la veritat. És un dels grans. Pel que fa al títol del post, trio agonia en homenatge al meu llibre preferit de Cabré i en el sentit unamunià de lluita per la subsistència. Protagonista i antagonista, aquests personatges inevitables en qualsevol narració, també beuen de la mateixa font.

11 comentaris:

Montse ha dit...

Per mi, Jaume Cabré és un dels nostres millors escriptors. Tot el que li he llegit m'ha agradat, i amb Les veus del Pamano hi vaig llegir molt entre línies (o m'ho va semblkar) per la qual cosa, tot el tema de la guerra ja queda "compensat", no trobes? vull dir que la seva ecriptura no és farragosa, es fa amè i al mateix temps mostra la ironia de la manera més fina.

Me'n vaig a veure els marsellesos, bon dia, companya!

Júlia ha dit...

Hola, naveganta,
com he escrit a mi no tot m'ha agradat però el balanç general, evidentment, és excel·lent.

Em ve al cap un títol en llegir-te 'Crònica d'atabalades navegacions'

Autor????

Nuesa Literària ha dit...

Per mi en Jaume Cabré és com un mestre, un espill. Des d'aquell primer dia en què va venir a la meva classe a fer una xerrada quan jo feia vuitè al Karmel de Terrassa. Havíem llegit "La història que en Roc Pons no coneixia".
"Les veus del Pamano", al meu parer, una obra mestra, i el que més m'ha agradat, quant a tècnica, del que li he llegit (a banda que és molt i molt amè).
Destaco una altra obra mestra de relats breus "Viatge d'hivern", no tinc paraules...

Clidice ha dit...

Fra Junoy també és un dels meus preferits d'en Cabré. De Les veus del Pamano no sé que dir-te, quan estava a punt de comprar-lo van fer la sèrie per la televisió i al primer capítol ja estava emprenyada com una mona! potser és perquè sóc de parla occidental em va semblar insultant la poca cura que van tenir en reproduir la realitat, només per poder comptar amb actors de primera línia (o "els de sempre"). Això em va fer agafar-li mania al llibre. Ja sé que no és just, però aquestes coses són així. En tot cas sembla un premi just, perquè no? :)

Galderich ha dit...

Els premis no creen polèmica perquè ens anem normalitzant una mica... encara que sigui només una mica!

A mi les veus del Pamano em van agradar molt tant formalment com per contingut. Crec que està ben vertebrat i la seva trama molt coherent.

Júlia ha dit...

Jeremias, un gran llibre juvenil aquell del Roc Pons, efectivament!!!

Júlia ha dit...

Clídice, les adaptacions televisives s'han de fer amb molta cura i una cosa es la tele o el cinema i l'altra la literatura. Jo ja he explicat que no em va acabar de fer el pes, però sóc minoria, té grans incondicionals. Crec, de tota manera, que has de passar de l'adaptació, només cal veure per exemple la de la Plaça del Diamant, amb la Colometa anant a buscar feina de fregona vestida de disseny dels anys trenta... si fos per això...

Júlia ha dit...

Galderich, una mica de safareig existeix a tot arreu i anima el panorama, les grans i normalitzades literatures també en fan una mica o molt, la indiferència és el que em fa por.

Pel que fa al llibre, ja he expressat la meva opinió, però em sembla que és molt minoritària.

El veí de dalt ha dit...

Crec que el Cabré se'l mereix. Per al seva obra i pel seu tarannà. Li he llegit Fra Junoy, Senyoria i Les veus..., i m'ha semblat totes molt ben estructurades i molt ben resoltes. I abans que te'l donin a tu al premi d'honor als blocaires catalans; suposo que algun dia li tocarà a la Riera, oi?

Júlia ha dit...

Hola, Veí, no sempre el donen a literats, sinó a d'altre gent relacionada amb les lletres des d'altres àmbits, com Coromines o Solà. A mi no crec que me l'atorguin sinó és a títol pòstum.

Pel que fa a les senyores, són gairebé testimonials, fa tres anys li van donar a Montserrat Abelló i si n'hagués de triar una potser de moment optaria per alguna de velleta, per raons òbvies, com ara la mateixa Joana Raspall.

És un premi delicat, ja que en teoria cal excel·lència professiona en el camp de les lletres i una mena de valors ètics, els de 'l'honor', molt difícils de clarificar.

Júlia ha dit...

Que jo recordi crec que només hi ha en nòmina Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies i Montserrat Abelló i ja veus l'edat que té... La veritat és que em sembla una mica inquietant, crec que, senzillament, no s'hi pensa. La mateixa Aina Moll, per exemple, podria ser una candidata, o moltes altres, filòlogues, poetes, professores, historiadores... Mirant la llista dels que s'han donat crec que hi ha moltes dones no diré 'millors' però sí 'tan bones com'.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_d'Honor_de_les_Lletres_Catalanes