Aniversari emblemàtic: 'La Hormiga de Oro'

Mirant el blog del Jordi Cervera m'he assabentat de la celebració del 125è aniversari de la llibreria La Hormiga de Oro, avui Happy Books-La Formiga d'Or, amb actes divesos programats, concurs i grup a facebook.

Els anys passen molt de pressa, recordo encara el centenari i m'ha passat com em va passar amb el Mercat de Sant Antoni, com diu el tango, veinte años no es nada, i vint-i-cinc, poca cosa més. Quant més gran et fas més depressa passa el temps.

Malgrat que l'establiment ha caviat molt i que avui predomina l'orientació de Happy Books, estic contenta que la llibreria, sigui com sigui, continuï al seu lloc. Mirant fotografies antigues veig que els aparadors de la meva infantesa, que jo creia originals, tampoc eren els primers.

Amb motiu del centenari el nom de la llibreria es va catalanitzar, però la gent gran, més gran que jo, encara en diu La Hormiga de Oro. La llibreria va néixer a partir d'una revista d'orientació catòlica, molt ben editada, i que encara es ven bé en les llibreries de vell per la seva qualitat gràfica i el seu contingut. Un dels promotors de tot plegat va ser Lluís Maria de Llauder i de Dalmases, de família carlista, periodista i polític català. Amb Sardà i Salvany se'l considera un dels noms forts de l'integrisme catòlic, lligat a la causa carlina. Tot això pot semblar molt remot i tronat però el fet és que van ser noms importants de la cultura de l'època i que van protagonitzar iniciatives remarcables.

Quan jo era petita i el meu oncle capellà, de Girona, baixava a Barcelona, sempre ens portava a La Hormiga de Oro i ens comprava algun llibre. La llibreria, com és sabut, estava especialitzada en contingut religiós. Recordo una bonica Historia Sagrada de los niños, de Daniel Rops. Jo creia que Daniel Rops era un carca i prou, però resulta que va ser un home complex, amic de De Gaulle, molt valorat i considerat a França i amb relacions diverses i una gran categoria intel·lectual. Sovint ens deixem influenciar massa pels prejudicis. També a la Hormiga de Oro em va comprar el meu oncle alguns dels meus primers llibres en català, aquells magnífics volums de Rondalles d'Ariel i alguna cosa de Folch i Torras.

Encara que avui sembli tot molt llunyà, la llibreria va conèixer una revifalla en l'època del Concili Vaticà II, quan pensàvem que tot canviaria de pressa en l'àmbit del catolicisme tradicional. Recordo debats encesos a l'entorn del Catecisme Holandès, o de llibres de teologia moderna, fins i tot d'articles publicats a revistes com ara Questions de Vida Cristiana. Després la llibreria es va decandir fins convertir-se en un establiment més de Happy Books. Tenia encara, això sí, una secció de llibre religiós, ignoro si amb les reformes es conservarà, encara que crec que avui ja hi ha llibreries com la Claret on poden trobar-se publicacions diverses a l'entorn de la religió i l'espiritualitat.

Al Portal de l'Àngel hi havia hagut també l'emblemàtica llibreria Porter, ja fa molts anys que va desaparèixer. Les llibreries eren aleshores llocs silenciosos i tranquils, gairebé sagrats. La Hormiga va estar regentada durant anys per la família Fàbregues, de llarguíssima tradició en el món editorial. Tot ha canviat molt i, de forma inevitable, els grossos s'han empassat els xics. A la Rambla, ben a prop de Documenta, s'hi ha instal·lat una Casa del Llibre molt gran. Ona, desapareix. Happy Books té ara una secció de regalets. De tota manera recordo que fins i tot quan era petita a La Hormiga de Oro hi venien algunes petites joguines de l'època. La secció infantil era important.

Crec que, amb totes les variacions i canvis en l'orientació comercial, La Formiga d'Or/Happy Books és la llibreria més antiga de la ciutat. D'una ciutat en la qual les coses i els establiments duren, ai, tan poc. Espero que al menys poguem arribar a celebrar, sigui com sigui, i que jo ho pugui veure, el 150 aniversari. Les formiguetes, ja se sap, siguin d'or o de paper, fan molta feina silenciosa i constant i compten amb moltes més defenses, a causa de la seva disciplina, que les cigarres cantaires, per tal de passar els llargs i durs hiverns.