La tasca, immensa, de les editorials petites i mitjanes, sovint resta amagada i no troba el ressò necessari des dels mitjans de comunicació convencionals. Una de les nostres petites grans editorials és Acteon, de Granollers, que vaig conèixer per casualitat amb motiu de la presència de l'escriptora Mariona Masferrer en una de les tertúlies que organitzem a la vocalia de dones del barri de Sant Antoni.
Demà, divendres, es presenta una nova novel·la d'aquest segell editorial, "Aquell dia era dilluns", de Ramon Font, al Casino de Granollers. El dia 21 hi ha una nova presentació del llibre a Barcelona, a la llibreria Catalònia, indret que sempre és un goig visitar.
En Joan i l’Alexandra duen una vida tranqui-la i fins i tot avorrida. Però l’arribada d’en Jacques, un reporter del National Geographic, apàtrida i rodamón i mig francès, mig català, i un xic americà, ho canviarà tot. Amb Verges i la seva dansa de la mort com a teló de fons, tots plegats es veuran immersos en un brogit d’esdeveniments que els portaran a un final inesperat.
AQUELL DIA ERA DILLUNS és, fonamentalment, un “divertimento” literari sobre una història mil vegades contada. Però alhora també és una novel·la, escrita amb un estil força peculiar, de llenguatge molt planer i de fàcil lectura, i que tot i el seu to humorístic i divertit, amaga una profunda reflexió, en la tradició de les millors tragèdies clàssiques gregues, a l’entorn de l’embogiment que provoca la gelosia i la infidelitat.
El seu autor, RAMON FONT I TERRADES (Granollers, 1953), és advocat i editor. Com a escriptor ha publicat diverses obres de temàtica jurídica i tres novel·les, “Vivir sin ti”,” La Metàstasi” i “La memòria del silenci”. A “Aquell dia era dilluns”, demostra la seva versatilitat i fa un canvi total de registre respecta al que fins ara ens tenia acostumats.
Els blogs ens permeten donar a conèixer aquestes publicacions i presentacions interessants que sovint, malauradament, poden passar una mica desapercebudes davant de l'allau informatiu que ens aclapara.
8 comentaris:
Júlia,
Gràcies per informar-nos de l'aparició d'un llibre nou.
Aprofito per dir-te que he contestat el teu post anterior: Dabadabá...
Glòria, he respost a la teva resposta.
La veritat és que no m'és possible anar a tantes presentacions de llibres com es fan, algunes de coneguts, i em sap greu. La llàstima és que l'excés fa que res tingui massa ressò.
AHIR VAIG ANAR A LA DE LA MONTSE (ARARE),VA SER UN ACTA DELICIOS,TINC EL LLIBRE,UNA NOVELA CORAL,AQUEST CAP DE SETMANA MI POSSO. FAS BE EN PUBLICITAT AQUESTES EDITORIALS INDEPENDENTS,TINC POR QUE AMB LES NOVES TECNIQUES, SOBRE TOT AMB AQUESTA MERDA DELS INTERCAMBIS D' ARXIUS ACABARAN DESAPAREIXENT.DESPRES PLORAREM,COM SEMPRE.
JUGANT....
Quan vinguis a una altra de meva dona't a conèixer, ep, Jugant...
Potser per Nadal...
Gràcies per la recomanació, en casos com aquest el corporativisme es positiu, car si no ens fem una mica de propaganda els uns dels altres, aquest tipus de noticies no solen sortir als suplements literaris.
No, Francesc, per això paga la pena fer 'promoció' dels coneguts, quan és possible, encara que tingui poca transcendència efectiva, he, he.
Per desgràcia les grans sempre es mengen les petites i si no pagues, no tens ressò en la premsa
Tens tota la raó, Deric, i em temo que cada vegada és pitjor, potser a causa, també, del molt que es publica. Darrerament sembla que només té ressò -amb alguna excepció exòtica- la gent que té algun tipus de relació amb els grans mitjans de comunicació, mai no hi havia hagut tant de periodista rondallaire.
Publica un comentari a l'entrada