Com que sóc poc noctàmbula i em vaig adonar que quedaven pocs dies per veure-la, em vaig arribar al Teatre Nacional -afortunadament, Sala Petita- per veure aquest Misteri de Dolor que ha passat una mica de puntetes, immergida, en horari de tarda, en un mar d'adolescents en plenitud.
Misteri de Dolor és una obra clàssica i sembla que fa por entomar les obres clàssiques d'una forma clàssica. El cas és que uns molts bons actors i una bona escenografia es malmeten a causa d'una mena de modernització a mitges que fa que no s'acabi d'entrar en l'angoixa dels protagonistes, en el sexe reprimit, apassionat i culpable del passat. A tocar dels setanta ja tot havia canviat molt i, en tot cas, potser endarrerir una mica la història en el temps l'hauria fet més versemblant. En la postguerra fosca encara ens la podríem creure, per exemple.
A més, la modernització comporta també escurçament, cosa que perjudica l'augment progressiu i indispensable de la tensió emocional. Les escenes de sexe més agosarat semblen posades amb calçador, per no parlar del nu integral del protagonista. Va provocar a la sala la riallada del jovent, -i un somriure maliciós dels adults-, cosa que no m'estranya gens i que en aquest cas era ben justificada. Tampoc ve a tomb el rostre en primer pla de la Mariagna difunta, obrint de cop els ulls, com si fossin Los ojos de Julia.
Malgrat tot he de dir que els joves es van comportar de forma força respectuosa, si ho comparo amb altres horaris de tarda semblants en els quals havia patit, fins i tot, la histèria del quadre escènic i del director, que en una ocasió, fa anys, a Mar i Cel, va sortir a esbroncar alumnat i professorat, aquest sofert professorat que ha de portar, de grat o per força, els nens i nenes en efervescència hormonal al teatre.
Misteri de Dolor és la història típica d'un triangle en un àmbit tancat, és una obra que s'ha anat recuperant de tant en tant i que ofereix tres bons papers, dama adulta, noia jove, noi jove però no tant. En el fons reflecteix un complex d'Edip en el qual, com en els contes, per tal de suavitzar la psicologia, es canvia pare o mare per padrastre o madrastra. En el seu temps va ser un èxit, diuen que va desvetllar polèmica, jo he cercat alguns escrits a La Vanguardia i he constatat que tampoc no va ser res de l'altre món, la polèmica.
Com és ben sabut, Benavente va fer-ne una recreació en castellà, La Malquerida, molt més estripada i visceral, que també va tenir un gran èxit. Això s'ha criticat, però el fet és que Benavente i Gual eren amics i s'intercanviaven obres per traduir-se mútuament i Benavente mateix acceptava la influència de Gual en aquest cas, important a causa de l'èxit que va tenir La Malquerida. Les dues obres van ser portades al cinema i s'han fet per televisió. També Panorama des del pont, de Miller, i d'altres obres de teatre recullen temes semblants i crec que el tema dóna avui, encara, per molt, car el sexe és el sexe, vegeu el que li va passar a la Mia Farrow amb el marit...
Més enllà de la crítica i opinió que pugui tenir jo de l'obra, crec que ha passat una mica de puntetes, com que toca fer algun clàssic, el farem, i ja està. Llàstima, crec que mereixia molta més difussió i fins i tot molta més polèmica sobre la versió, els actors, l'escenografia, el context. No ens queda alè ni per discutir, pel que sembla.
Em vaig preguntar a mi mateixa, contemplant el jovent del públic: Saben que és un 'misteri de dolor'?
2 comentaris:
Tens raó Júlia, crec que pocs joves deuen saber el significat de "Misteri de Dolor". Crec també que modernitzar els clàssics per tenir-ne més audiència no sempre resulta. Jo recordo haver vist al Mercat de les Flors no fa massa anys La Celestina per la Núria Espert, i la modernització de la posada en escena tampoc em va agradar.
Marta, la modernització s'ha de fer molt bé i no tots els textos són adients, però, vaja, potser tot es pot fer si es fa de forma digna, crec que en aquest cas no se n'han acabat de sortir.
Publica un comentari a l'entrada