Els directors -i les directores- manaran més!

Malgrat que intento no parlar d'educació per raons òbvies i jubilatòries no me'n puc estar d'opinar sobre alguns temes d'actualitat, des de la meva limitada perspectiva.

Sembla que els directors tindran més atribucions, pel que diuen el diari i la tele. El tema dels directors escolars -parlo sempre de primària, egb o escola elemental, el nom no fa la cosa, no sé com va per d'altres verals- ha estat des de fa anys objecte de polèmica. En els temps ombrívols existia un cos de directors. Malgrat que avui toca dir que tots aquells directors i directores -per cert, tant que es mira això de dir les coses en masculí i femení però ràdios i teles han parlat en tot moment de 'directors' (?)- eren una colla de fatxes franquistes la cosa era molt més diversificada. Jo n'havia conegut de tota mena, alguns eren molt bons professionals, en el context de l'època i tenien una autoritat reconeguda. Inspectors i directors tenien, en aquella època, el mateix que una part del professorat de les Normals, una virtut, sovint havien estat abans mestres de base.

Corrien temps d'igualitarisme a tota marxa i aquell cos es va desfer, en lloc de reconvertir-lo en quelcom adient a la democràcia. Durant un temps el director s'escollia per votació dels mestres, de forma assembleària i extraparlamentària. Més endavant la UCD va intentar tornar a professionalitzar el tema però va haver-hi grans protestes, recordo una d'aquelles assemblees de l'època en la qual un mestre orador populista va afirmar que si enviaven un director no triat el llençarien al mar.

Més endavant es van cercar fòrmules diverses. En la tria del director ja no hi comptaven tots els i les mestres, sinó uns quants escollits abans pel claustre, a més de representants dels pares i del personal no-docent. El personal no-docent, en general, en les escoles petites, era el conserge. En el cas de les escoles petites la cosa donava molta feina per no res, però així va anar funcionant el tema. Els perfils de directors i directores, sempre més directors que no pas directores malgrat que la majoria era i és aclaparadorament femenina, eren de dues menes: aquells i aquelles que volien escalar llocs més importants en l'administració o la universitat i s'ho prenien com un primer pas i aquells i aquelles que agafaven la feina gairebé a la força, per ajudar.

Ser director o directora sense poder real i sense preparació específica és molt difícil. Es van crear les figures del cap d'estudis i del secretari, i el tema de reunions i reunionetes va complicar encara més la petita vida acadèmica de les escoles. El director o directora, ho expressava molt bé ahir un senyor, a la tele, és un cap de turc en el qual es van concentrant responsabilitats que són de l'administració. Tampoc el cos d'inspectors ha acabat de conformar-se com caldria. L'elecció de director, més endavant, va consistir en la valoració d'un projecte, per part d'una comissió amb pocs pares, pocs mestres i algú de la inspecció. S'han assajat moltes fòrmules, vaja. Ara els donaran més poders -als que ja hi són- i els faran més cursets, cal dir que ja n'han fet molts. El càrrec no era vitalici, abans, el fet és que hi havia escoles en les quals el director o director exercia durant molts anys pel fet que la majoria de persones tampoc no volien més embolics dels habituals.

En l'ensenyament primari, per millorar professionalment has de canviar de feina. Estic d'acord amb un cos de directors i directores professionalitzat, amb uns cursos -no 'cursets'- seriosos i llargs, d'un mínim de dos anys, impartits per persones que sàpiguen de què va i tinguin pràctica en llocs semblants i per pedagogs reconeguts.   Cursos oberts a tothom i amb valoració final seriosa. Un nou cos de directors adaptat als temps que corren, vaja. Si les empreses haguessin funcionat, pel que fa a aquest tema, com han funcionat -fins i tot moltes vegades força bé- les escoles, em temo que la crisi seria encara molt més seriosa. 

En l'ensenyament hem anat malament des de fa anys. Massa canvis. O tornem al Pla Professional de la República o fins i tot a allò del Villar Palasí, que ja donava molt de paper a la formació professional i va elaborar un pla de dos anys i un de pràctiques per al magisteri, any de pràctiques en el qual es treballava a mitja jornada i es cobrava mig sou. Allò estava molt bé sobre el paper, a la pràctica, per raons econòmiques i destraleres no va funcionar o van fer que no funcionés i al cap de tres anys, el setanta, ja hi havia un nou pla de formació de mestres... I ara ja no sé quants en portem, ja, m'he descomptat. O calcquem els sistemes francès o alemany, però bé i amb condicions.

Val a dir que tot això ho puc expressar ara. En d'altres èpoques m'haurien tirat a mar, també. Malgrat que crec que el tema s'ha de professionalitzar, al llarg de la meva vida professional he conegut directors i directores escollits de formes molt diverses, bons, mitjans i dolents. Però així és la vida, això passa a totes les professions. De tota manera la formació dels mestres i també la dels directors i directores és encara un tema pendent que es va arreglant -o desarreglant- amb pedaços. Tot s'ha d'avaluar, sí. Però, qui formarà els formadors i avaluarà els avaluadors? 

I no vull entrar en això dels ninis i el petit grupet que no sé com han triat -per la tele només he vist nois, per cert- i als quals faran un curset (més cursets) i els pagaran una miqueta per, suposadament, formar-se. El que cal revisar és perquè s'ha de mantenir a escola persones que, de moment, no volen estudiar, malmetent, com és natural en aquestes edats, la convivència. De cursets ja en tenim un munt, a dojo. Em temo que una de les maneres de limitar l'atur és muntar cursets i donar feina o sobresou als qui imparteixen cursets. Els cursets no tenen sentit si després no es troba feina del tema del curset, i de tot plegat també en podria explicar moltes històries. El que s'ha de facilitar és llocs de treball, feina, vaja. Quan algú té feina, guanya uns calerons i es comença a plantejar el futur de vegades retorna al món acadèmic en horari nocturn, si se li donen condicions i facilitats per a fer-ho.

En un curset per a mestres de Ciències Naturals, fa més de trenta anys, vaig tenir la sort de comptar en la part de botànica amb el senyor Folch, que encara no era famós, aleshores. En expressar les mancances que teníem a causa d'una formació deficient en el tema ens va dir:  vostès no han de fer cursets, han de fer 'els cursos'. Doncs això, cursos seriosos, ben muntats i amb nota i valoració final i no tanta bestiesa amb diploma d'assistència per quedar bé amb poc gasto.

Malauradament hi ha, entre molts altres temes, tres dels quals tothom opina a dojo: el futbol, la política dels Estats Units i... l'educació.