Hostes al jardí: Pilar Duocastella i el seu món literari

De forma una mica informal vam iniciar, fa un any i escaig, el grup de lectura de la Vocalia de Dones del barri de Sant Antoni. El barri de Sant Antoni, de Barcelona, pren el seu nom de l'antic portal de la ciutat i s'aplega als carrers propers al popular Mercat, avui en procés de restauració.

Les trobades són cada dos mesos i, fins ara, amb alguna excepció, hem pogut comptar amb la presència de l'autora -sempre són llibres escrits per dones, encara que podem fer alguna excepció en el futur- cosa que ha animat i enriquit molt la trobada. També les participants són dones, encara que no hi ha cap problema en admetre senyors, si vénen, que no han vingut. En general, sigui pel motiu que sigui, constato que la majoria femenina en els grups i clubs de lectura és aclaparadora.

M'he cuidat en diferents ocasions de cercar llibre i escriptora, i m'ha sorprès la bona disposició a col·laborar de la gran majoria d'autores que hi han participat fins ara i que hi participaran. Tant és així que enguany l'oferta ha superat la demanda, cosa que em sap greu ja que m'he assabentat, amb aquest motiu, de l'existència de molts llibres interessants que no són tan coneguts com caldria.

Hi ha un bon nombre d'escriptors i escriptores molt bons que no són allò que es diu mediàtics. Avui els diaris, les ràdios i les televisions potser no donen abast a espigolar tot el que es publica i, a més, s'han reduït molts espais antics, com ara el suplement de La Vanguardia, que abans es deia Libros i ara es diu Culturas i abasta temes diferents. Tallen el bacallà, doncs, els llibres escrits per persones que ja estan relacionades amb els mitjans de comunicació i tenen un lloc promocional assegurat i els dels grans grups editorials que poden pagar bones promocions. D'un gran nombre de bons llibres i autors no se'n canta ni gall ni gallina, encara que de vegades compten amb espais modestos en premsa o ràdio locals, per exemple. O, per casualitat, aconsegueixen a través d'un conegut de conegut tenir un espai puntual als llocs importants. Conèixer un bon llibre poc promocionat respon sovint a la casualitat.

Fa anys, una amiga que havia llegit la meva novel·la Ombres, publicada a La Magrana i avui descatalogada i convertida en pasta de paper, em va dir que n'havia llegit una que li havia recordat l'ambient de la meva. Era Dona i Cadira, de Pilar Duocastella. Dona i cadira, publicada per La Campana, tractava de forma pionera el tema de l'alzheimer, del qual s'ha parlat molt desprès, quan personatges públics i molt coneguts han patit aquesta malaltia. El llibre recuperava un món rural en transformació, amb molta grapa. La protagonista, Lluïsa, en començar a patir els efectes de la desmemòria, asseguda a la seva cadira de boga, escriu els seus records en una llibreta. El llibre es va traduïr al castellà (Silla de anea, 2003) i se n'ha fet una versió teatral que han representat amb èxit grups amateurs, com el grup de Teatre ACR de Fals. Malauradament, el treball d'aquests grups és també, sovint, poc conegut i poc promocionat.

El segon llibre de Pilar Duocastella, el qual hem llegit a la darrera tertúlia, ha estat El jardí dels hostes, una altra història ambientada en el món que tan bé coneix l'autora, la pagesia en transformació del nostre temps. És va publicar el 2005. A mi encara m'ha agradat més que Dona i cadira, és una història molt ben escrita i molt ben travada, local i universal a la vegada. Fa anys vam rebre amb la badoqueria habitual els llibres de Marianne Fredriksson, uns bons llibres, que també recollien històries familiars. Quan aquestes històries familiars s'esdevenen en indrets llunyans ens semblen universals però quan passen a prop de casa es titllen sovint de localistes i provincianes. No crec gens en etiquetes però constato que les nostres novel·les de casa han passat, pel que fa al context de pagès, per alts i baixos. Quan jo era jove semblaven els temes rurals passats de moda, fins que Moncada i Barbal van protagonitzar una gran i excel·lent revifalla que, com sol passar, també va acabar per anar de baixa. El fet és que, més enllà de les etiquetes i les ambientacions, hi ha llibres que ens agraden molt i d'altres que no ens agraden tant. I, encara més, tot ens agrada o no ens agrada en un moment concret, canvíem nosaltres, els nostres gustos, les nostres circumstàncies. 

Alguna màgia inexplicable té El jardí dels hostes quan constato que molta gent diferent, que fins ara desconeixia llibre i autora, em diu que li ha agradat molt i que l'ha llegit amb gran facilitat i rapidesa. Una altra virtut és que es tracta d'un llibre que es recorda. La memòria, diuen, és un bon crític. En tot cas m'alegro que sigui un llibre que encara es pugui trobar, no sense esforços, malgrat haver estat publicat el 2005, potser, precisament, pel fet que l'ha publicat una editorial petita, L'Albí, de Berga. El tema de la fallida de L'Arc de Berà ha complicat força la recerca de llibres en català, tot i que hi ha d'altres distribuidores i sempre es pot recórrer directament a les editorials. 

Pilar Duocastella ens va acompanyar ahir a la tertúlia, cosa molt d'agrair, ja que venia des de Manresa, i ens va explicar el sempre interessant rerefons creatiu del llibre. Un llibre que mereix una llarga vida i molts lectors, té una part gairebé antropològica, la visió d'una pagesia que existeix i resisteix i es transforma i on el paper de la dona és molt important. Un tema aquest que la literatura més urbana defuig per ignorància o que es retrata des del desconeixement amb un bon doll de tòpics recurrents. En el fons, avui, la vida urbana i la rural són molt més properes, a causa de la facilitat en les comunicacions. No existeix, entenc jo, una novel·la rural i una novel·la urbana, ni una novel·la local i una novel·la universal. Es pots ser molt provincià explicant un viatge a Nova Iork i molt internacional des del relatiu aïllament de les nostres muntanyes. 

Per a la propera trobada havíem triat Tercer acte d'amor, de Cèlia Sànchez-Mústich, recent premi Vicenç Andrés Estellés de poesia. És un llibre que explica de forma poètica, original i reeixida el fidel amor d'una noia jove per un home molt més gran. Va tenir bones crítiques en el seu moment, l'autora compta amb un pes en l'àmbit literari. Però... està descatalogat, no hi ha manera de trobar-lo, les biblioteques en tenen pocs exemplars. I potser l'haurem de canviar per algun altre de la mateixa autora. Misèries i servituds d'un món curt de vista que no té cura de les seus escriptors i escriptores, més enllà dels quatre de sempre, i encara. Només cal veure els escriptors que porten als programes emblemàtics de la nostra televisió. Amb amics així...