Examineu bé les vostres paraules i us adonareu del fet que, malgrat no tenir motius per ésser falsos, resulta molt difícil dir la veritat amb exactitud.
La ignorància ens ofereix una àmplia gama de possibilitats.
George Elliot
Avui fa cent trenta anys de la mort de George Elliot-Mary Ann Evans (1819-1880), una escriptora poc recordada actualment pels nostres verals. El meu primer contacte amb la seva obra va ser a causa del fet que per la televisió dels anys passats van emetre per capítols una novel·la seva, The Mill on the Floss, ja que així de culta era, en molts aspectes, encara que ho volguem recordar, aquella televisió d'aleshores.
La sensibilitat d'Elliot potser està, avui, molt lluny de la nostra, però el seu món provincià, victorià i anglès encara ens fascina. Virgina Woolf va lloar Middlemarch, comentant que era novel·la que podien llegir fins i tot els adults. Sembla que el pare de l'escriptora, a causa del que ell considerava manca de la bellesa adient per tal d'accedir a un matrimoni convencional, va fer que esmercés relatiu temps i diners en la seva educació.
En molts aspectes, Evans va ser una dona molt poc convencional. Va codirigir una revista important i va viure molts anys amb un senyor casat, el periodista Lewes, a qui considerava el seu marit. Possiblement el pseudònim masculí venia també motivat, a més de les dificultats de les dones per accedir al món intel·lectual, per la necessitat de preservar d'alguna manera la seva vida privada, tot i que era ben coneguda la relació.
Evans va perdre la seva parella el 1878 i dos anys després es va casar amb un personatge una mica arrauxat i estrany, John Cross, afeccionat a això que avui en diuen balconing. Era un home que tenia vint anys menys que ella, cosa remarcable, que també va causar un cert escàndol tot i que una part de la família va refer les relacions amb l'escriptora ja que en aquest cas s'havia casat tal i com tocava. Aquest matrimoni va durar poc, uns mesos, car l'aleshores senyora Cross va morir el mateix 1880, un dia com avui, 22 de desembre, als seixanta-un anys. Tenim alguna traducció al català, algunes de ben antigues, com ara la de Carner de la novel·la Silas Marner. Al seu país han fet moltes adaptacions d'obres seves per a la televisió, amb l'estil acurat i excel·lent que caracteritza les produccions angleses, algunes de les quals podem trobar a casa nostra comercialitzades. També es va fer, el 2002, una sèrie sobre la seva vida. Tot plegat ha fet desvetllar l'interès per la seva literatura que es continua publicant i venent. Quina enveja em fan, els bebeceros!!!
8 comentaris:
Mai no hauria qualificat George Elliot de romàntica: una dona plena d'intel·ligència i amb els peus molt plantats a terra. "Middlemarch" és una novel·la immensa, que he llegit ja tres vegades: un monument que no dubto recomanar a qui li agradi la gran novel·la del XIX.
bones festes... Anton.
Allau, no ho deia en sentit literari, sinó més aviat per l'època i la situació, potser no m'he explicat bé.
Gràcies, Anton.
Precisament, Allau, ella mateixa defugia ésser considerada 'tan sols' com una escriptora 'romàntica', certament.
No he llegit res d'ella, aleshores no puc opinar. Per cert:
"una escriptora por recordada actualment pels nostres verals". On poses "por recordada", diria vols dir "poc recordada". Amb por recordem altres escriptors, més no ella.
Bon Nadal!
Òndia, Francesc, ara ho arreglo!!!!
Vaig dedicar-li un apunt després d'haver llegit El germà Jacob que em va fascinar. Middlemarch la tinc pendent. Me n'alegro que la recordis :)
Publica un comentari a l'entrada