Si els déus em són propicis no cobejo
tenir una vida coratjosa i sàvia,
ni tan sols adherir-me ben ingènua
a l’ètica vigent als meus verals.
Vull ésser Ismene: viva i ben covarda,
triar la vida abans que aquesta mort
que et fa immortal, un mite, una heroïna
que sempre troba la resurrecció
en relectures literàries, tendres,
que fan plorar la tarda dels diumenge
al públic que s’aplega al vell teatre.
Al capdavall sempre resulta adient
una parenta viva i penedida
de les seves antigues covardies,
una vella que expliqui les històries
de les quals no va ser protagonista.
Descansa en pau, Antígona. La glòria
te la regalo, joventut eterna
tindràs al regne de temibles ombres
on rau la pols de tantes valenties.
(Cal dir però que ni tan sols
la prudent covardia aconsegueix
que algú guillat no acabi estossinant-te.)
Júlia Costa. Poemes inèdits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada