Una mare atípica i pionera: Julia Ward Howe

Arise, then, women of this day!

Arise, all women who have hearts,

Whether our baptism be of water or of tears!

No celebro dies, mesos ni anys, de pares, de mares, ni de res, llevat d'aquells lligats a familiars i amics, aniversaris i alguns sants, sobre tot els més coneguts i emblemàtics, a causa de la tradició festiva gairebé indefugible. Ahir, però, m'agradi o no la qüestió dels dies dedicats a temes d'aquest tipus, era el Dia de la Mare.

Una de les pioneres d'aquesta celebració, en els seus orígens reivindicativa i gens comercial, va ser Julia Ward Howe, interessant tocaia avui poc coneguda per nosaltres, una americana abolicionista i progressista,  amb una gran inquietud a causa de les guerres que s'esdevenien al seu temps, la seva, la de Secessió i, a Europa, la franco-prusiana, veritables carnisseries com són totes les guerres d'ahir, d'avui i de sempre. La celebració tenia un caire pacifista i reivindicatiu. En realitat era una festa de la dona lluitadora, en aquella època era difícil concebre una dona que no fos o volgués ser mare.

La celebració ha derivat en una mena de festeta sentimental i consumista, que se celebra a molts indrets, en diferents dates. La veritat és que em sorprèn com molta gent la celebra amb alegria i una certa il·lusió, he constatat que és així darrerament i que la venda de pastissos adients i floretes oportunistes es fa per tot el nostre territori. Ahir mateix vaig ser a Ripoll i vaig adonar-me de la generalització del tema. Sobre la maternitat s'han dit coses boniques i també moltes bestieses. Avui tot ha canviat molt, també el concepte i contingut de la maternitat tot i que hi aspectes que no canvien ni canviaran.

Quan jo tenia uns deu anys, em sembla que cursava ingrés de comerç, en temps en els quals s'iniciava una certa bonança relativa en aquell mon d'escassedat, es va estrenar a casa nostra aquesta celebració però en el dia de la Immaculada Concepció, pel desembre. Amb tota la bona fe del món, una mestra joveneta ens va fer escriure una postal a les mares i jo vaig crear un dels meus primers poemes, llarguíssim, com sempre, i en castellà, evidentment. Vaig quedar molt bé a l'aula llegint-lo, era ple d'infinitius i gerundis rimats. Vaig dir al meu pare si em donava algun cèntim per acompanyar el poema amb quelcom més material i, cosa estranya, em va amollar algun calerets, potser emocionat a causa de la meva devoció filial. Vaig comprar a la mare un petit necesser amb sabonets i una ampolleta de colònia, em va semblar una meravella i ho era, efectivament, en el context d'una època sense alegries extraordinàries ni sorpreses inesperades. No cal dir que li va fer la mar d'il·lusió!

Poc després l'església oficial va endegar una campanya en contra de la celebració maternal en el dia de la Immaculada. Jo no entenia el perquè, sembla que allò de ser Immaculada i Mare no estava molt clar i en el dia immaculat se celebrava una cosa diferent. El cas és que es va consensuar la data actual, no recordo en quins anys, i així va quedar fixat al primer diumenge de maig, que enguany ha coincidit amb el Dia del Trebtall, que també l'església va santificar amb Sant Josep Obrer, així que la Mare de Déu i Sant Josep aquest any han quedat units per la feina i la casualitat. No s'ha aconseguit universalitzar la celebració, que cadascú fa quan li sembla, en el món mundial. Algun país hispanoamericà continua amb la Immaculada i tot. 

Julia Ward Howe va viure una llarga i activa vida, va escriure narrativa, poemes que van ser i són molt populars, lletra per a himnes coneguts i moltes coses més. Sempre va mantenir la seva actitud progressista, solidària i crítica amb el que no li agradava. Va esdevenir la primera dona en ser acceptada a l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres i va morir l'octubre de 1910, l'any passat va fer cent anys, sense que aquí n'haguem mai arribat a saber gran cosa. Retornar a l'origen de les coses resulta sempre saludable i emotiu.

Uns anys després de la seva mort els seus fills van col·laborar en escriure'n una biografia que va guanyar el Pulitzer el 1916. Va tenir la xamba de no patir l'esclat d''una nova guerra sagnant a Europa en la qual s'hi veurien, a la llarga, implicats els seus compatriotes.