Promocions editorials

Un diari nostrat ha endegat una campanya per vendre i promocionar la col·lecció Bernat Metge de clàssics. Aquests llibres es podien trobar darrerament als quioscs, a un preu molt assequible. La promoció de la campanya ofereix la possibilitat de regalar a l'escola que vulguis una col·lecció dels volums si en compres una altra i, de fet, un dels eslògans promocionals és : cap escola sense la Bernat Metge.

Sempre estan bé aquests tipus de campanyes. En teoria acosten els clàssics a la gent, però, malauradament això no és així. A l'escola primària em temo que s'utilitzaran molt poc aquests llibres i que els seus lectors seran, en tot cas, una minoria molt minsa de mestres lletraferits. A secundària m'imagino que a banda del sector de professorat i alumnat que tingui matèries relacionades amb els clàssics, el mateix.

En l'anterior post parlava del llatí i la seva situació actual en l'ensenyament. Gosaria afirmar que ni tan sols a les universitats es llegiran més que abans, aquests llibres, a partir de la campanya. Els llegiran aquells que ja els llegien, i en moltes ocasions més aviat per imperatiu professional, els professors, i per necessitats d'arrodonir treballs necessaris per aprovar, els alumnes.

Els llibres en paper ocupen molt espai, com és sabut. A escola recordo que teníem una molt bona col·lecció de clàssics castellans i universals que ens havia regalat feia anys el ministeri. En els temps de l'educació general bàsica encara tenien alguna utilitat pràctica per a les classes de literatura de setè i vuitè però el fet és que dormien el somni de la pau, trasbalsat tan sols per la curiositat lectora d'algun mestre singular i llegidor. Amb la necessària renovació de la biblioteca es van eliminar en gran part. Un consell que et donen als cursets per a mestres bibliotecaris és que llencis sense manies i que compris novetats, amb tipografia moderna, il·lustracions renovades i tot això. La pols fa al·lèrgies, la dels llibres, també.

És possible que la campanya tingui èxit i que gent que té lloc a casa compri els llibres i els tingui en algun prestatge privilegiat. La campanya seria més del meu gust si ens diguessin, per exemple, cap alumne ni cap mestre sense llegir al menys tres llibres de la Bernat Metge cada any. Avui, malgrat la crisi, el nostre poder adquisitiu ha augmentat i el preu dels llibres ha baixat. La gent té problemes per mantenir-los a casa i la facilitat d'accedir a biblioteques o a llibres que són a la xarxa ha fet canviar els hàbits i les valoracions lectores.

També és freqüent comprar avui molts més llibres dels que llegim. Hi ha qui t'afirma haver llegit un llibre i al cap d'una breu conversa t'adones que no és cert, cosa que es percep fins i tot en crítiques professionals d'aquestes que pots llegir als restringits espais culturals d'avui, a la premsa. Els comentaris sobre la bondat dels llibres que surten generen poc debat i poques passions. Les crítiques literàries són actualment restrictives, subjectes a interessos editorials, poca gent gosarà dir que no li ha agradat gens el llibre d'un autor canonitzat, la cançó d'un cantant indiscutible, el plat cuinat per un cuiner de culte. I a l'inrevés, lloar un pobre desgraciat que ningú no coneix i que no té relacions és gairebé impensable. Només cal veure en què s'ha convertit la Setmana del Llibre... Som en un temps de novetats i novetats, la vida d'una publicació és breu i atzarosa.

Fa uns dies un futbolista va parlar d'un llibre dolentet i, segons expliquen, s'han exhaurit les existències. Ja va passar fa anys amb Guardiola i aquells ponts de Madison, un llibre també molt mediocre que va propiciar, però, una molt bona pel·lícula, demostrant que no sempre és a l'inrevés. Així van les coses de la cultureta. De fet, la televisió ha utilitzat sovint famosos diversos per a fer publicitat de col·leccions de llibres.

Fa anys recordo un article d'Espinàs en el qual ironitzava sobre la novetat, aleshores, de les gravacions en vídeo. Quan comentava a algú un programa, una pel·lícula que havien passat per la televisió, una bona sèrie, es trobava sovint amb comentaris com ara: no l'he vist però la tinc tota gravada en vídeo. Tot plegat ha anat a més i fins i tot en els viatges es retrata més que no pas es mira o es viu, pel fet que fer-ho tot a l'hora en poc temps és pràcticament impossible. També és freqüent escoltar, sobre determinat llibre d'actualitat, l'he comprat, encara no l'he llegit. La música ha passat, en gran part, a ser un complement prescindible d'activitats com ara el footing o el treaking.

En el fons, el que se cerca amb aquestes promocions es vendre i no pas que la gent llegeixi. Resulta lloable avui promocionar la Bernat Metge però em temo que per tal de ser un país normal no n'hi ha prou amb editar llibres tan remarcables, s'hauria de promocionar la seva lectura real. Promocionar la venda i compra dels clàssics i deixar que llatí i grec siguin matèries tan marginals com són forma part de les moltes contradiccions del nostre temps. 

En tot cas la cosa podria anar acompanyada de quelcom més seriós, per exemple un bon programa de la televisió, en horari d'audiència majoritària, en el qual cada setmana es llegissin fragments d'un llibre de la col·lecció i es comentés la història de l'autor, les circumstàncies en què el va escriure, la mentalitat de l'època i tantes tafaneries com calguessin per tal d'interessar el poble en la cultura, una cosa que tothom menciona però que ningú no sap encara ben bé què és. Però... si ni tan sols no es fa això amb els clàssics moderns. Vull creure que tots aquests senyors i senyores que ens promocionen la promoció i que asseguren que el diari ha posat de moda la Bernat Metge, afirmació una mica contundent, llegiran i rellegiran la majoria d'aquests llibres amb delectança, més enllà de les lectures protocolàries realitzades amb motiu del llançament. Potser ja ho han fet, vaja, la col·lecció ja fa anys que cueja.


A les escoles m'imagino seran acollits, de moment, amb una certa curiositat o amb indiferència, fins i tot. Passaran els anys i algun dia aconsellaran renovar el fons, o potser ja estarà tot plegat digitalitzat d'alguna manera futurista i aneu a saber on aniran a petar. Em temo que als containers del reciclatge una gran majoria, llevat d'algun exemplar privilegiat que alguna mestra nostàlgica s'emportarà cap a casa i que potser amb el temps assolirà la categoria d'antic, que és el grau de supervivència honorable al qual accedeixen, amb els anys, les coses  velles. En tot cas, regalar o vendre llibres amb els diaris o promocionats pels diaris no és tampoc cap novetat, ja es va fer fa anys, tot i que avui ja es regala, promociona i ofereix de tot, coses estranyes i singulars com ara culleres i forquilles amb les quals potser tampoc no es cuina gaire, la veritat.