Com que avui l'activitat castellera és quelcom en un estat de molt bona salut per motius llargs i complexos de considerar i, sobretot, pel fet que aplega molt de jovent, cal fer monuments pertot dedicats a aquesta tradició, que abans era d'unes contrades i ara és de tot arreu. En temps més antics va passar si fa no fa amb la sardana i també es van fer monuments.
La tradició s'inventa, es reinventa i es promociona, segons toca i convé, com tot en aquest món de mones. El cas és que en els darrers anys han proliferat els monuments dedicats a això d'anar-se enfilant un damunt de l'altre i posar-hi una cirereta infantil al damunt. A mi aquesta activitat ja m'ha agafat una mica grandeta, potser si fos més jove no podria restar al marge de l'ambientasso que genera al seu entorn aquesta activitat i faria pinya amb entusiasme abrandat. Al meu barri fins i tot han endegat aquest any un calendari commemoratiu amb els castellers i castelleres despilotats, una iniciativa remarcable però que ja comença a esdevenir poc original, la veritat. Això de sortir a un calendari en vestit de mare Eva a mi també m'ha agafat massa tard, què hi farem.
El cas és que a Barcelona s'havia de col·locar un monument als castellers, el tercer dels que penjo al blog, com veieu molt trencador i que va ser cosa del temps del senyor Hereu. Els altres, més classicots, són de Vilafranca i Tarragona. Els veïns del barri on s'ha instal·lat, aquest barri el qual titllem de gòtic sense ser gòtic, per entendre'ns, s'han queixat i ja fa temps que protesten del fet i de la despesa. Però, és clar, la progressia política que no entén un borrall d'art, en general, ha fet pinya castellera amb la tria que van fer ells mateixos i troba que està molt bé. Si l'haguessin encarregat els qui manen ara dirien que és un bunyol, com sol passar, perquè l'art també és política, estètica i ètica. I polèmica.
Antigament, quan la gent era molt més pobre, en temps de renaixença i entusiasmes, a Barcelona, a Madrid i a molts llocs més hi havia monuments que es feien per suscripció popular, dedicats a persones molt respectades o a fets que es consideraven dignes de monumentalitzar. Avui tot ho paga l'ajuntament, en general, aquí i al poblet més llunyà de la nostra geografia, cosa que vol dir que ho paguem tots, els que volen monuments i els qui trobem que no estem per francesilles i que sense el monument era més bonic el paisatge urbà o rural.
En tot cas, el monument, a més de rebre crítiques per la despesa les ha rebut també per l'estètica. Però ja se sap que el poble és ignorant, brètol i retrògrad molt sovint, sobretot quan no combrega amb allò que se suposa que hauria de combregar. En canvi, quan va per on toca, el poble és intel·ligent, lliure, desvetllat, solidari i feliç. Un gran poeta col·lectiu. I és que cadascú identifica el Poble amb el seu poble.
En els temps de la incipient democràcia transicional constitucionalista es feien algunes consultes populars per triar coses com ara la capçalera de l'AVUI o el monument a Macià. Evidentment, a la llarga els qui manen en aquests temes es van passar pel folre el resulat de les consultes, la capçalera va durar un temps i després es va canviar i avui ja ni l'AVUI és l'AVUI. I el monument a Macià es va fer com va convenir i es va col·locar on els va semblar a ells.
Això dels monuments serveix, en general, per a què els manaies facin el fatxenda i per gastar diners inútils. En una ocasió, fa molts anys, en la qual la meva escola era plena de gotelleres i esberles sense arreglar, un pare de l'escola, treballador poc qualificat de l'ajuntament, va dir al regidor que havia vist el que es gastaven en monuments, concretament en va citar un que sembla un bacallà sec, i el regidor el va amenaçar, literalment parlant, amb unes dures paraules sobre la discreció i el fet que ell era treballador de la santa casa municipal. El regidor era d'esquerres però això és igual, podia haver estat de qualsevol partit, doncs podria citar anècdotes semblants de molts colors. I, en tot cas, sap molt més de greu quan aquesta mena de coses les fan aquells que se suposa que no les haurien de fer.
Al menys els monuments als castellers o a la sardana són, a la llarga, més respectats que no pas aquells que es dediquen a personatges i que, com els noms dels carrers, de vegades es canvien segons bufa el vent, un vent que en ocasions pot ser huracanat. No es reciclen, ni s'aprofundeix massa en les biografies ni en les circumstàncies, hi ha qui creu que enderrocar un monument o una estàtua fa que sembli que res no ha passat tot i que sovint no és així, ni de bon tros.
En tot cas penso que els monuments els hauríem de tornar a fer per suscripció popular, i, a més, ens haurien de deixar triar entre diferents opcions, de forma democràtica i lliure. I respectar el que surti, encara que no sigui una opció avantguardista ni obra de l'artista amic dels poders vigents. I obrir el ventall a propostes de gent jove poc coneguda, que potser ho farien amb un preu molt més moderat o fins i tot de franc, si els lliuraven els materials, pel fet que al capdavall els serviria per allò que en diuen fer currículum.
Jo crec que els mateixos castellers barcelonins potser s'haurien estimat més repartir-se el cost per a les seves activitats habituals que no pas gaudir del goig eteri de contemplar la monumentalització de la seva activitat. Vaja, no ho sé, ja que no sóc castellera però em semblaria una opinió raonable, aquesta.
Per a inspiració sobre monuments, aquí teniu una cançó de Javier Krahe que mostra com es resol la rivalitat entre dos pobles que volen fer-ne un de remarcable...
9 comentaris:
diumenge si m'en recordo et faré la foto del monument ALS CASTELLERS de Sabadell que hi ha a la plaça Marcet, que es lleig de nassos.
Hola bon día Julia:
Saps a mi desde petitona m´agradaba contemplar els castellers que surtien a les Fests de la Mercé, aleshores crec qu´eren al Portal de l´Angel.
En quan en el despelote. Ara están de moda els calendaris així.
A mi no amb diu ni "fu ni fa", que facin el que vulguin.
El que si que no m´agrada es que es malgastin els diners.
Quan hi han tantes necesitats.
El video m´agradat, el que canta es l´Ovidi Montllor oi? .
Reb petons desde Valencia, Montserrat
Francesc, això dels monuments clama al cel, s'han gastat molts diners en mones de pasqua i bunyols diversos, i mira, la gent no gosa dir que és lleig, no fos cas que passés com en el conte d'Andersen, amb allò del vestit de l'emperador.
Hola de nou:
Perdona,no m´havia fixat be la cançò es de Javier Krahe, pero es que la veu m´ha recordat a l´Ovidi Montllor.
Una abraçada, Montserrat
Montserrat, el cantant és un de castellà, es diu Javier Krahe.
A mi també m'agrada veure els castellers, però crec que des que s'han posat de moda es promocionen menys d'altres activitats tradicionals, sembla que si n'hi ha una no n'hi pot haver una altra, els esbarts mateixos tenen molt poca promoció.
I el que no m'agrada és el que dius, que es gastin tants diners en monuments del que sigui que no fan cap falta i només serveixen perquè els qui manen facin el fatxenda el dia de la inauguració.
Aquesta cançó, la música, fa pensar una mica en La fera ferotge, no m'estranya que de moment t'hagis confós si no t'has adonat que era en castellà.
A mi aquest monument, així en fotografia m'agrada molt més que els altres dedicats al món casteller que hi ha arreu de Catalunya molt més realistes.
Sobre els costos del monuments és difícil plantejar-se el tema perquè una ciutat sense monuments li falta alguna cosa... Una altra cosa és el que cobren pels monuments però això passa per ser revisat de dalt a baix com tot, començant pels sous dels nostres administradors.
Avui, quan he passat per davant del monument a Antoni López i López hem comentat que era curiós que encara es mantingués si era un esclavista més que conegut i reconegut però com que l'hereu Marqués de Comillas es veu que és molt influent no l'han tret encara. Jo crec que al costat de cada monument s'hauria de posar qui era aquell personatge i una fitxa tècnica que ho expliqués. El cost seria poc i ajudaria a conèixer qui és qui igual com es fa en algunes plaques de carrer.
I per cert, la cançó del Javier Krahe és genial. Fa temps que l'escolto i cada vegada em sorprèn per l'espontaneïtat.
Ja veus, Galderich, que no compartim gustos, jo sóc molt més 'realista'.
El monument a López, dit 'el negro Domingo' és un cas curiós de rebuig però en el seu temps va ser molt ben rebut per això que en diem 'el poble', els autors van ser Vallmitjana, que va fer l'estàtua, i d'altres bons escultors de l'època que van fer les al·legories dels relleus. Això pel que fa a l'original, l'actual és una còpia de Marés que en va fer moltes de monuments destruïts després de la guerra.
Verdaguer va fer un gran poema amb ocasió de la inauguració. En tot cas qualsevol fortuna o fortuneta de l'època tenia relació amb l'esclavisme, com s'ha comprovat en estudis sobre indianos del Maresme i altres comarques, i per coherència, en tot cas hauríem d'enderrocar gairebé tot l'Eixample i rebutjar moltes coses que es van fer per mecenatge de Comilles i Güell, els ricatxos de l'època.
No tinc cap mena de simpàtia pel López però crec que despatxar-nos sobre ell dient que va ser un 'esclavista' i prou és injust, va ser un home de negocis del seu temps que es va dedicar a moltes coses, la més important la naviliera i, a més, a una pràctica que aleshores, per més que avui ens avergonyeixi, era legal.
Tenim personatges monumentalitzats tant o més dubtosos que no pas ell, com ara Prim, la història dels monuments és tot un exemple de com van i tornen les coses.
Dit això, jo treuria tots els monuments per evitar polèmiques estèrils i interessades i despeses que no toquen.
Precisament a Cuba hi havia molts catalans fent bitlles i amb esclaus, d'aquí ve que a la guerra de Cuba hi anessin tants voluntaris catalans enfervorits.
Brasil i Espanya van ser els darrers països en il·legalitzar l'esclavatge, per interessos econòmics, evidentment. La República Francesa el va abolir i Napoleó el va tornar a instal·lar pel fet que l'economia es perjudicava.
En tot cas, més que enderrocar crec que caldria fer el que dius, una fitxa explicativa, monuments franquistes inclosos, explicant el personatge, els fets i el context, però que fos visible i llegible, aquest és un altre problema.
Aquí som molt iconoclastes però,per exemple, a França, són molt més conservadors pel que fa als monumentots, només cal veure quants n'hi ha dedicats a Napoleó, responsable de tantes morts de joves francesos darrere de la seva megalomania.
Publica un comentari a l'entrada