Estudis, projectes i d'altres activitats del nostre temps

Ahir vaig respondre unes preguntes a un amable jove del barri que fa un màster relacionat amb els seus estudis d'antropologia, sobre el tema de l'oci en un sector determinat del Poble-sec. Dissabte passat, pel matí, vaig participar amb molts veïns del barri en un fòrum organitzat també per la universitat, en el marc d'un projecte europeu. Estudien dos barris a diferentes ciutats i s'estableix una comparació, tot plegat, crec, analitzant el tema migratori. D'aquí uns dies tinc una altra entrevista amb una llicenciada jove en història que fa un estudi sobre el treball femení al llarg dels anys.

Aquest tipus d'estudis són nombrosos i habituals. Jo n'havia fet i n'havia patit, a l'escola. El tema educatiu resta subjecte a tota mena de teoritzacions i estudis, la majoria dels quals queden en paper mullat ja que tampoc hi havia la intenció de fer-ne res més que un treball concret. Algú en el meu grup de debat va preguntar, en aquest fòrum, al nostre moderador, un jove estranger, per a què serviria tot plegat. Bé, farem una publicació... Les publicacions són avui molt necessàries per als currículums universitaris, com és ben sabut. Sovint moltes d'aquestes publicacions tenen una sortida relativa i limitada. De vegades el seu interès es perd amb els canvis socials. Hi ha una antiga tesi doctoral sobre les barraques de Montjuïc, per exemple, que encara resta inèdita, que jo sàpiga.

Recordo haver tingut molts dubtes sobre com i de quina manera feia el meu treball de final de carrera, a Humanitats. De vegades, quan es presenten conclusions de segons què em pregunto com es deuen haver fet els estudis i amb quina finalitat. De tot allò que sempre es diu que s'ha de renovar, modernitzar i revisar, les universitats són el més intocable de tot. Fa anys una professora, Pilar Benejam, recordo que ens va comentar que la universitat era com una mena d'elefant que costava molt de moure. Les relacions entre la universitat i el món real, en molts camps, resulten inexistents o molt deficitàries. Aquest tipus d'estudis i projectes m'imagino que, més que res, serveixen a qui els fa. Em sorprèn com tot sovint s'endeguen investigacions educatives o projectes sobre temes que ja s'han estudiat fa anys una i altra vegada. Els qui fan els nous sovint no saben res dels antics.

Quan els projectes i treballs són subvencionats encara em desvetllen més dubtes. Moltes vegades, com en determinades excavacions, les conclusions han de ser aquelles que es preveien. No són aquests tipus de projectes l'única cosa que em provoca reflexions profundes, aquestes proves de l'ESO destinades a veure què sabem els nois i noies també em semblen molt condicionades a allò que se n'espera. I quan un tema no té un efecte seriós, malament. Per a tot plegat més valdria retornar a les antigues revàlides, aleshores la gent s'hauria d'espavilar a la força. Veurem els resultats tot i que em temo que ja s'ha mirat que la cosa no surti excessivament galdosa.

La consellera d'educació insisteix darrerament en el tema de la professionalització de les direccions. Fa anys que es mareja aquesta perdiu. Jo, amb els anys, em vaig tornar absolutament partidària d'una direcció professionalitzada però això ja estava inventat amb aquell antic cos de directors que es va esmicolar sense contemplacions. Calia renovar-ne els continguts, la ideologia, d'acord, però al capdavall s'acabarà reinventant el cos donant-li un altre nom. Ara bé, per molts cursos de formació que es facin, si no s'incideix en els formadors, o sigui, en la universitat i en com se selecciona el professorat destinat a formar directors, mestres, historiadors o el que sigui, malament. Començarem, com sempre, la casa per la teulada. 

Fa molts anys un catedràtic de pedagogia em va comentar, respecte a un company de feina que havia tret notes excel·lents en la carrera, que la universitat no tenia, de moment, un sistema per quedar-se aquests bons estudiants en plantilla. Per altra banda, com a tot arreu, els que ja hi són tampoc tenen un gran interès en deixar pas a d'altres, l'accés a les càtedres és tota una carrera d'obstacles. El meu antic director de la Normal, un senyor pintoresc però que de vegades feia riure molt, admetia que un cop assolida la feina definitiva, la plaça,en haver passat per tantes penes i exàmens, molta gent pensava: ara, a descansar. Mentrestant, molts contractats temporals fan la feina si els agafen, com a tot arreu. El mateix perill es dóna en totes les feines funcionarials, evidentment.  S'haurien de revisar tantes coses a fons que de vegades és més fàcil fer volar colomets o marejar perdius que emprendre reformes serioses i integrals. O generar, al menys, debats aprofundits. Els pobres estudiants que pateixen aquests temes han d'aprovar i no els convé gens qüestionar els qui manen i amollen notes i valoracions.