Luxes a l'abast: 'Tots aquests dois' al Círcol Maldà

A copdescuit obrires la finestra
i entrà una rialla de claror
retxada d'ombres d'arbre. Era una ala
de sol ros amb polsim de papallona.

     (Encara dúiem dol d'una conversa
morta com un torrent que el mar no troba.
Si es cerquen, els estels, per què no es troben?
I si no es cerquen, digueu-me per què volten?
I, enrampada la boca de preguntes,
marcides les carícies s'esfullaven
en el racó més trist d'un cos que pensa.)

     De bat a bat obrires. Aleshores,
un esbart de falciots als llavis,
te vaig embolicar d'una glopada. 

Madona i l'arbre, fragment (1969) 

El Círcol Maldà torna a oferir aquests dies un dels seus sempre interessants espectacles, Tots aquests dois, un repàs per la vida i la música del cantant i poeta mallorquí Guillem d'Efak. 

La vida del cantant ja ofereix prou elements com per a fer-ne tota una novel·la o pel·lícula, amb les seves ombres, llums, veritats a mitges i misteris poc explicats. Però el gran mèrit d'aquesta petita joia és de l'actor Pep Tosar, que té cura de la direcció, de la interpretació -magistral- i del mateix Círcol Maldà amb propostes intel·ligents, arriscades i de luxe per a la nostra cultura, sovint transformada en cultureta en els temps que corren.

Els músics, Maitia Trio, també són esplèndids. 

Que els nostres bons actors siguin capaços d'arriscar-se, més enllà de fer el paperot a les telesèries, que esdevenen ja una mena de funcionariat actoral, sempre insegur, em produeix una admiració immensa. Som un país estrany, on es parla molt de cultura i s'acaba amb allò de la pela és la pela. 

La vida i la música de Guillem d'Efak, més enllà de les anècdotes personals, també propicia una reflexió sobre els nostres temps i sobre el que n'ha quedat de les neus d'abans, sobretot d'aquelles neus fresques, vives i entusiastes dels seixanta, de La Cova del Drac i de la resta. Els vuitanta van reconvertir D'Efak en guia turístic i a d'altres, com Montllor, en actors de cinema castellà, oblidats i menystinguts. Tot i que alguns van fer bitlles i calerons, també és veritat.

Passarà el mateix amb Pep Tosar i qualsevol dia veurem com ha de tancar el Círcol Maldà? Seria una llàstima, més que un crim, un error, com va dir algú. I això que és un espai petitó i sovint ni tans sols no omplen. Quins temps, quin país. No és cap consol però ja no ens queda ni tan sols el recurs de fugir nord enllà, ara per ara.

No us deixeu perdre aquest espectacle, a l'Atrápalo hi ha entrades de sobres. Que sou molt joves i ni tan sols no sabeu qui era Guillem d'Efak? Jo hi vaig anar amb dues persones més joves que jo i en van sortir entusiasmades i amb moltes ganes de googlejar a la recerca del temps perdut i dels cantants gairebé desconeguts avui.


Ah, i per Sant Jordi deixeu-vos de novetats ocasionals i regaleu-vos Madona i l'arbre. Si el trobeu, és clar.