3.8.12

CARMANYOLÀNDIA





L'escola primària ha estat sempre una mena de laboratori de proves de tota mena d'iniciatives estranyes. No entenc del tot la modernitat  ni l'avenç que representa tot això de la carmanyola, de fet serà més feina per a mestres, monitors i equip directiu, complicarà el tema i separarà els infants que es queden a dinar  en dos grups, els carmanyolistes i els del plat del dia, a més d'obviar l'evidència: que no hi ha res com un bon àpat acabat de cuinar i una programació de menús escolars ben feta. El que encareix el menjador sovint no és el producte sinó el tema del monitoratge, avui professionalizat ja que, entre d'altres coses, els mestres no s'han de corrompre fent feines pagades que no els toquen (si no les cobressin seria diferent) i aquest serà el mateix o potser es complicarà i tot. És possible que els pares, sobretot els pares a l'atur, preparin acurades menges diversificades que es puguin portar en carmanyola -de plàstic- i escalfar en microones, un tema aquest del microones que també té els seus detractors. En tot cas, en una època complicada, amb pares i mares treballant o buscant feina, voleu dir que es faran menús saludables, de forma quotidiana, per a ser portats a l'escola si aconseguir uns esmorzars decents ja ha costat moltes batalles dialèctiques?

Els menjadors que conec han fet un gran esforç per adaptar-se al temps moderns sense discriminar, menús sense porc, de règim, per als al·lèrgics, per als celíacs... Bé, no hi entenc i sempre surten estudiosos del tema però em temo que no hi ha res com un dinar  elaborat a la cuina escolar per una cuinera competent, la veritat. En tot cas m'hi jugo un peix que així com forns i pastisseries ofereixen bons entrepans per esmorzar a les mares apressades, algun negociet de carmanyoletes assortides amb menús saludables per a la primera edat sortirà per algun lloc.

Encara recordo la propaganda sobre els ordinadors a l'escola i com canviaria l'ensenyament gràcies a allò d'informatitzar a tort i a dret, baratant llibres per arxius virtuals, un tema que no sé si encara tira endavant o ja ha acabat, com tantes coses que es publiciten políticament de forma intensiva i després fan moixoni sense que se'n canti ni gall ni gallina. Caldria elaborar una llista de les coses que es fan a escola que no són ensenyar a llegir, escriure, pensar i comptar i potser ens n'adonaríem del surrealisme de tot plegat.

Quan era jove i estudiava als vespres vaig treballar durant uns anys en una empresa en la qual ens van posar a finals dels seixanta un horari europeu que consistia en sortir a les cinc de la tarda i haver de dinar a l'empresa. Al principi com que tothom anava justet portàvem carmanyoles, aleshores fiambreres, cosa que donava més feina a la meva mare, que ja portava molts anys havent de preparar carmanyoles al pare, i que podíem col·locar en uns armaris escalfadors quan arribàvem. També utilitzàvem uns termos que acostumaven a durar poc. 

Quan pels volts de l'empresa van començar a oferir menús a bon preu la veritat és que les carmanyoles van passar a millor vida ben de pressa per a alliberament de la meva mare, entre d'altres avantatges. Un dels desavantatges de les carmanyoles és que després s'han de retornar brutes i greixoses. No sé si els coberts els haurà de posar l'escola o també es portaran de casa. I, és clar, per ser ecològics i educatius res de plàstics d'un sol ús ni de paper ni de carmanyoletes d'utilitzar i llençar, m'imagino. 

Un altre tema sobre el qual caldria parlar molt i en profunditat és el del reciclatge dels llibres, durant anys els grans grups editorials han fet tot el possible per tal d'haver de renovar-los, inventant coses com ara llibres en els quals s'hi escrivia i pintava o amb enquadernacions d'allò més precàries. O canviant el que fos per tal que la nova edició no fos ben bé com l'anterior. Una solució que s'havia plantejat era que les escoles tinguéssin els llibres en propietat, com passa a França, però aquí tot s'ha complicat de mala manera donant, com sempre, feina a famílies i mestres. 

De fet, deien que amb això dels ordinadors s'acabaven els llibres però ara sento parlar molt, altra vegada, del reciclatge de llibres, fins i tot ja s'han muntat empresetes per ajudar a reciclar. Com que en el negoci editorial pedagògic també hi ha hagut ficades sempre persones relacionades amb el món de l'educació, a alts nivells, fer llibres nous, canviar mètodes i la resta ha esdevingut una constant, al capdavall per fer el de sempre, ben mirat. I és que els llibres d'escola tenen un mercat segur i sucós, avui una mica de baixa, com tot, el mateix que aquestes lectures obligatòries elaborades per escriptors-professors introduïts en editorials. Elaborar una llista seriosa de totes les teories i metodologies que ens han venut als pobres mestres de base des de fa molts i molts anys també ens donaria moltes pistes sobre interessos no sempre tan pedagògics com semblen. Quanta llana porten los hombres en el clatello (Rusiñol, 'Gente bien').

13 comentaris:

esparver ha dit...

L'avia de Gente bien és un d'aquells personatges que haurien de passar als retrats familiars de la nostra consciència.
Això de les carmanyoles té origen en una altra cosa que no és el preu: "La meva nena no ha de menjar els cigrons fastigosos de l'escola" i la música ambient que ho acompanya no és altra cosa que la oposició sense idees (que per cert hagués aplaudit la taxa amb les orelles si manessin ells).

Júlia ha dit...

Tens raó, Esparver, els pares 'mentalitzats' d'avui són una plaga bíblica i m'imagino que la cosa ha anat més per aquesta banda que per la de l'economia.

Són minoria però perillosos, van on sigui amb tal de sortir-se amb la seva, en els darrers anys a escola en vaig patir alguns, volien menjar ecològic i coses així, per no entrar en quan hi havia alguna alarma sobre vedella, carbassó o pollastret.

Sobre els qui manen, he constatat que tots són si fa no fa en aquest tema escolar, oportunistes i ignorants de la realitat.

Júlia ha dit...

Sobre l'àvia de Gente Bien, un dels meus personatges mítics i de capçalera, allò de 'para hacer los masajamientos pagan, las señoras?' em ve al cap un dia sí i un altre també. Rusiñol en té moltes d'aquestes, un autor-artista polifacètic molt poc conegut encara en la seva totalitat.

esparver ha dit...

Si fossin 'mentalitzats' rai. A vegades penso que amb la criatura ens arriba un paquet d'irracionalitat i un parell de paquets de sentiment de culpa.

Eastriver ha dit...

Quanta raó. Quan al meu insti van proposar l'1 x 1 (ordinador per alumne) vam votar tots massivament pel no. D'una banda, el material informàtic era molt pobre (fonamentalment, els llibres en pdf i vas que t'estrelles). De l'altra, era evident que no podriem controlar qui entrava a la wiquipedia i qui entrava a fer un xat. I de l'altra, la inversió era milionària: a cada aula tants maletins metàlics com alumnes per poder deixar l'ordinador per la nit i que es carregués. A l'hora se sumaven els problemes esperats: pc's que s'espatllaven, d'ltres que es bloquejaven, d'altres que no obrien un aplicatiu. I què fer amb un alumne que es quedava sense pc de classe i que, evidentment, no tenia llibre perquè no n'havia comprat? Afortunadament no hi varem entrar, i ara es vist que vam fer santament, doncs ja es vist com ha acabat tot plegat. I encara recordo les gran presions dels maragallians homes forts del moment; senyal inequívoca de que molts s'hi volien posar diners a la butxaca.

Júlia ha dit...

Esparver, 'mentalitzats' entre comentes. De la mateixa manera que darrerament els qui sento que es queixen més de la situació són els que tenen menys motius i més 'culpa' els pares més insistents en tota mena de bestieses són sovint aquells més 'absents' a l'hora de la veritat.

Això de la culpa, vaja.

Júlia ha dit...

Eastriver, darrere de tot això hi sol haver interessos o també oportunisme polític i compra de vots com sigui. Jo crec que aquestes iniciatives, en tot cas, haurien de sortir de les escoles, cadascuna és diferent i sap la seva situació i les seves necessitats i no de vendre motos quan n'hi ha excedents.

Encara recordo uns ordinadors que ens van 'regalar' a les escoles els de la Caixa, amb suport de la Generalitat, la majoria trastos passats de rosca, després teníem ordinadors i ningú no adaptava les aules com calia. En fi... n'he vist de tants colors al llarg del temps i, el pitjor, he vist com ens feien beure a galet i com convencien el personal. I és que un dels problemes és haver generat una professió -parlo de primària- amb insegureta i manca d'autoestima, disposada a acceptar tot el que ve dels 'experts' a sou. Vaja, com en la resta de la societat passa amb tantes coses.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No sé si hi ha gaire gent avui que cregui que l'escola s'ha de dedicar a
"ensenyar a llegir, escriure, pensar i comptar", com dius.
Potser un dels avantatges de la nova situació econòmica, aquesta que en diuen "crisi",que ens va posant si us plau per força al lloc on havíem de ser, sigui precisament esbandir de l'escola totes aquestes bajanades de nen ric (i ho dic pels pares, no pels nenes).

Júlia ha dit...

Quedo jo, Xirukero, però ja estic jubilada, he, he.

L'escola ja fa anys i panys que s'ha farcit de bajanades i si no s'escombra una mica em temo que no anem bé.

Lectora corrent ha dit...

Durant un temps, la mainada menjava de carmanyola. En realitat no era de carmanyola, sinó de termos. Eren tres, l'escola era privada i encara no havien arribat les subvencions. Com que et deixaven aquesta possibilitat (es pagava molt poquet, pel servei i el pa), hi va haver famílies que vam decidir adoptar-la. Era una feinada: pensar què els podries posar que fos un aliment substancial i que anés ve per dur dins del termos. I naturalment llevar-te força més d'hora per preparar-ho, que estigués acabat de fer a l'hora de ficar-ho al termos. Els vaig fer jo mateixa unes bosses encoixinades amb la forma del termos i una mica més alta per ficar-hi els "complements", allò que no calia conservar calent, com ara la fruita o un petit tupper amb amanida. Quins temps!

Júlia ha dit...

Lectora, fa anys no hi havia tantes qüestions legals ni problemes sobre el tema, hi havia escoles amb menjador que acceptaven el tema de la carmanyola si n'hi havia que en portaven. A més el tema dels monitors era molt més senzill i barat, alguns mestres feien torns de menjador i ja està.

Fer carmanyoles una mica ben fetes també és una feinada, per això ja veurem com anirà tot això.

Galderich ha dit...

M'encanta que estiguis jubilida com a mestra i encara hi posis cullarada des del senderi i la ironia.

En fi, els teus apunts sobre pedagogia actual sempre em fan riure perquè demostres que tot plegat el que fa és distorcionar una i una altra vegada la tasca de l'ensenyament que per si ja és prou complicada.

Júlia ha dit...

No ho puc evitar, Galderich, a més de vegades va bé esta au-dessus de la mêlée, que diuen els gavatxos.