27.10.12

VULL SEURE!



Fa temps, en un programa sobre òpera d'aquests que fan a Catalunya Música Roger Alier i Marcel Gorgori, el senyor Alier ironitzava sobre l'excés de durada dels espectacles, tant d'òpera com de teatre, amb supressió d'antics entreactes, per exemple, i constatant que sembla que hi hagis d'anar a patir. Fer patir els qui tenen aficions culturals deu ser una tendència post-moderna força generalitzada.

Ara mateix vinc, feta pols, de l'exposició sobre el Paral·lel que fan al CCCB i que comentaré en una altra ocasió. De fet podria venir de qualsevol altra, del CaixaFòrum, per exemple, de qualsevol museu, d'una exposició temporal. Una constant, a tot arreu, és la manca de cadires i d'indrets còmodes per badar i descansar. Els qui ja som una mica grandets agrairíem l'augment de possibilitats d'observació tranquil·la i còmoda per poder fer, de tant en tant, una pausa, ben asseguts.

Precisament, quan jo era més joveneta, en més d'una ocasió entràvem, per exemple, a la Sala Parés, a descansar, ja que aleshores hi havia, al mig de la sala, uns sofàs esplèndids. 

L'exposició sobre el Paral·lel pot interessar molta gent gran, per a la qual encara és prou viu aquell món, cosa que en aquest cas agreuja la mancança de llocs per seure. M'hauria agradat poder contemplar amb comoditat els fragments de les pel·lícules de Raquel Méller, o poder escoltar els audios còmodament asseguda.

Això, ja ho he constatat, és una moda greu dels nostres temps. Sembla que et diguin: no t'entretinguis i ves per feina, cosa que contrasta amb l'excés d'informació que, generalment, t'amollen. A moltes d'aquestes exposicions hi torno més vegades, amb molt de gust. Hi tornaria igualment encara que m'hi fessin l'estada més agradable amb alguns bons seients -amb respatller, ep, ja que tot el que trobes, sovint, són bancs incòmodes sense possibilitat d'arrepenjar-te enlloc- en punts adients i estratègics. 

6 comentaris:

Galderich ha dit...

Encara no l'he vist, malgrat haver deixat una peça, però estic d'acord amb tu amb el tema dels seients. Caldria també que els dissenyadors col·loquessin els rètols perquè fossin visibles i a prop de les peces exposades... una altra tendència que no es compleix per part dels dissenyadors! A veure si aviat puc veure si aquí ho han racionalitzat o no.

miquel ha dit...

Ja saps com estic d'acord amb tu en aquesta qüestió del descans dels caminants o badocs.
I com agraeixo també les botigues en què puc seure mentre la Joana s'emprova la roba... A les sabateries no hi ha problema.
A veure si qualsevol tarda em desplaço al Paral·lel que ja gairebé no el coneixeré.

Júlia ha dit...

Galderich, doncs no, continuen tan petits com sempre, la majoria.

Júlia ha dit...

Miquel, l'altre dia hi pensava, vaig acompanyar la meva filla a comprar roba i sort que no hi havia molta gent i en algun emprovador hi havia un tamboret.

Per cert, un altre problema, a les botigues i resta d'establiments, és la música constant, sovint a tota marxa, uf, com he de patir a la meva edat.

Francesc Puigcarbó ha dit...

com ara tot ha de ser ràpid, no hi ha temps per asseure's una estona a descansar, o a badar. Per cert, hi ha una feina que a mi m'agradaria molt fer i existeix: probador de matalassos (o de llits), o en aquest cas de sofàs.

salut

Júlia ha dit...

Francesc, bona feina per a jubilats.

Enncara que tinguis temps per seure, no et deixen.