29.11.12

CIÈNCIES INCERTES

Desconfio força de les prediccions en general però aquelles que volen medir, explicar i quantificar actituds i capteniments humans, encara em desvetllen més desconfiança. Per això i perquè tindria molts lamentables casos escolars sobre el tema (tants com per a endegar un estudi estadístic), no crec gairebé gens en els psicòlegs ni en els pedagogs, amb alguna excepció puntual, més aviat lligada a la persona que no pas a la ciència universitària de la qual rumbeja.

Una plaga del nostre temps són les enquestes, els estudis i les estadístiques. Crec que tenen un pes excessiu en els mitjans de comunicació. Les enquestes i estudis són molt manipulables, sovint quan et pregunten alguna cosa amb objectiu enquestador ja saps què vols que volen que surti. Però molta gent hi té una gran fe, està comprovat amb molts estudis, et diuen, quan dubtes de veritats dogmàtiques en camps com ara el mèdic, l'educatiu, el científic, l'històric, l'econòmic...

Pel que fa a les estadístiques publicitades a tort i a dret, quan es relacionen amb eleccions poden fer variar els resultats, com s'ha vist, més que no pas confirmar allò previst. El temps meteorològic cada vegada és més previsible però sempre, com en el cas de les enquestes, pot venir una ventada, alguna cosa imprevisible, que faci variar el que s'esperava. Aleshores, si s'ha dit que havia de fer sol i plou, la gent de l'hostaleria es queixa perquè els consumidors s'han quedat  a casa. 

Com aigua en un cistell, totes les veritats possibles s'escapen per algun forat en algun moment. 

Les enquestes sobre temes d'eleccions haurien de ser entomades amb molta prudència, sobretot pels afectats de forma directa. En lloc d'eufòria, en cas de previsible triomf, els haurien de provocar una gran prevenció en contra dels efectes que aquesta possible eufòria pot produir en el poble.

Quan les coses no són con es preveia i esperava existeixen dues tendències habituals, una d'elles fer com si res i tirar endavant. L'altre, cercar explicacions recargolades. També resulta habitual que aquells que hi van incidir facin l'orni, el murri, i diguin el contrari del que deien abans.

Tot és incert i les explicacions de després, sobren. Quan la llebre ja és fugida pocs consells per al caçador. Però, ai, què farien, aleshores, tots aquests tertulians, totòlegs, experts de tota mena que saben, fins i tot sense estudis previs, què s'ha de fer, cap on s'ha d'anar i on s'equivoquen els errats?

Volem seguretats però ens movem entre incerteses, què hi farem. Així és la vida.

12 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Afegim-hi, pel que fa a les eleccions en aquest país,moltes mentides d'enquestats per allò que els sembla "quedar bé".

Francesc Puigcarbó ha dit...

la gent menteix molt a les enquestes, ho fa de manera sistemática. Quan a les prediccions dels economistes són com les mdels forenses, és fan a toro passat. No entenc com Niño Becerra, Sala Martín o altres no els agafen els Governs d'assessors, si tan bons són i tot ho preveuen, podrien comptar amb la seva col·laboració.

salut

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La incertesa és l'única certesa. En efecte: la vida és paradoxal.
Sobre les passades eleccions hem d'aprendre moltes coses. Per això ha estat bo que s'hagin celebrat. Ara ja sabem, tots, el país que s'ha mostrat, la qual cosa no garanteix saber el país que tenim per allò de la mentida.

Júlia ha dit...

CERT, Xiruquero, també s'hi ha de comptar.

Júlia ha dit...

...però crec que es menteix més a l'inrevés, dient que votes més a l'esquerra en lloc de convergència i d'altres.

Júlia ha dit...

Francesc, sempre ho penso, tanta gent que té solucions i sap què s'ha de fer i el malament que va tot.

Júlia ha dit...

Francesc, sempre ho penso, tanta gent que té solucions i sap què s'ha de fer i el malament que va tot.

Júlia ha dit...

Sí, Teresa, potser han estat 'clarificadores'.

Eastriver ha dit...

Les enquestes indiquen tendències, a nivell molt general. Es veia una baixada de CIU, una pujada d'ERC, una baixada del PSC, una pujada de C's. Tot això estava anunciat, no era nou, a ningú va agafar de nou.

Ara bé, precisar si un partit perd vuit o dotze escons és el que no deu ser fàcil. Si en pujar tres o en puja sis tampoc. La llei d'Hont és molt delicada: no valen les aproximacions, només la realitat, i de vegades ve d'un centenar de vots.

Jo penso que les enquestes tampoc es van equivocar tant, al menys pel que fa a les tendències.

Avui hi ha un article molt interessant sobre aquest tema a l'Ara, de l'Empar Moliner, que a ella no la soporto però darrerament les clava bastant.

Júlia ha dit...

Eastriver, però les primeres donaven una gran pujada a CIU. De fet, admeto que aquestes han estat unes eleccions 'diferents'.

L'Empar Moliner pertany a un estol de personatges que la claven en ocasions però que no suporto gaire, com dius que et passa a tu mateix tot i que admeto que van evolucionant i que no tenen un pèl de tontos.

Anònim ha dit...

Tu ho has dit: són una plaga. Però a mi em diverteixen. No et sabria dir el perquè, però me les miro com una partida d'escacs que s'ha de resoldre en un parell de jugades i de la manera més inversemblant.

Júlia ha dit...

Potser sí, Enric, però s'han de mirar amb relativisme vital.