Des de Grècia fins a França
navegaven amb bonança;
me s'alçà gran temporal
i la mar sa perla llança,
Barcelona, en ton sorral.
navegaven amb bonança;
me s'alçà gran temporal
i la mar sa perla llança,
Barcelona, en ton sorral.
A la noble Barcelona
ja que Déu vos ha portat,
dolça patrona,
santa Madrona,
protegiu nostra ciutat.
ja que Déu vos ha portat,
dolça patrona,
santa Madrona,
protegiu nostra ciutat.
(Jacint Verdaguer)
Avui és Santa Madrona, crec recordar que el meu avi feia l'aniversari en aquest dia. Santa Madrona és copatrona de Barcelona, avui una mica oblidada. El seu patronatge no té l'antiguitat del de Santa Eulàlia però és una miqueta més antic que el de la Mare de Déu de la Mercè. El nom de Madrona va ser molt popular durant segles a la ciutat, cosa que es pot comprovar en la literatura popular i el cançoner però avui no està de moda, algú m'ha dit que 'sona a senyora gran', cosa que també havia escoltat sobre el meu fins que es va posar de moda de forma inexplicable i atzarosa.
Jo cada any, per aquestes dates, la recordo en un blog o un altre. Al Poble-sec tenim quatre parròquies i crec que les seves advocacions conformen un marc de patronatge multicultural, gairebé es podria considerar predestinat al seu destí d'acollida i integració, Santa Madrona va venir en vaixell i va naufragar a la nostra platja, Sant Salvador d'Horta (que se celebrarà d'aquí cinc dies, el 19) va fer que els seus guarits de forma miraculosa parlessin idiomes diferents segons on es trobaven, Sant Pere Claver va ser l'apòstol de les Índies i a Lourdes hi va gent d'arreu del món. Fa anys que insisteixo en què al meu barri hi hauria d'haver una petita festa major del dia 15 fins al 19 de març, però ningú no em fa cas.
No em considero creient però les històries de sants i patronatges formen part del meu imaginari i de la meva cultura global. Les parròquies del meu barri, amb poc personal, estan fent, a més a més, un esforç d'integració i de participació molt interessant en aquests darrers anys, tenen totes elles una història al darrere, d'acolliment i de relació amb la gent pobra o amb dificultats. Sant Salvador d'Horta va haver d'atendre el món de les barraques de Montjuïc durant anys i a Sant Pere Claver, que està regentada pels jesuïtes, hi trobaven els desafavorits atenció mèdica gratuïta, desinteressada i sacrificada en anys molt negres. A la parròquia de Santa Madrona hi va haver durant molt de temps resistència cultural protagonitzada per escoltes que es barallaven més d'una vegada amb els falangistes situats al carrer de Blai, on avui hi ha la biblioteca Francesc Boix, un edifici que també ha passat per moltes mans i moltes tragèdies. Malauradament, hi ha pocs testimonis i poca documentació sobre tot plegat i he de dir que amb el temps alguns d'aquells escoltes i d'aquells antics falangistes, aleshores jovenets i radicals, es van fer amics i feien el vermut plegats, doncs tots eren del barri.
Les faramalles del vaticanisme sovint amaguen aquests serveis de base i moltes persones amb qui podem no combregar però amb les quals ens entendrem fàcilment a l'hora de la feina. Avui, a la parròquia de Santa Madrona fan una missa commemorant la diada, m'imagino que minoritària, però durant el mes d'abril, en concret el dia 21, es fa un aplec en el qual participa tot el barri, a la capella de la santa, situada avui en els terrenys del Palauet Albéniz, i és una de les poques ocasions en les quals s'hi pot entrar i gaudir d'aquell indret. La capella, del XVIII, és encisadora, l'únic record que queda a Montjuïc de la relació de la muntanya amb l'advocació de Santa Madrona, que ja abans de ser patrona tenia molta requesta. Es fa per l'abril perquè el temps acostuma a ser millor i la primavera ja es troba en plenitud.
Santa Madrona, el difícil soluciona. Existia una tradició que considerava que en tal dia com avui arribaven a la ciutat les primeres orenetes però de moment encara no n'he vist cap. Probablement molts d'aquests sants i santes de l'antigor ni tan sols no van existir, però això és el de menys, hores d'ara. Els seus refinats martiris, com els tretze de la pobra Santa Eulàlia excitaven el nostre sadisme i masoquisme infantils en èpoques grises i avui fan més angúnia que una pel·lícula gore. Però malgrat tot això les seves imatges convencionals, carregades de simbologia, són evocadores, ells són els sants propers de les nostres devocions casolanes i inofensives i paga la pena no oblidar-los del tot. En molts llocs he llegir referències a Santa Madrona com a patrona oblidada de Barcelona però, de moment, al Poble-sec no l'hem oblidat, més aviat al contrari, en aquests darrers anys hi ha hagut un interès de les associacions del barri per reivindicar el seu aplec i donar a conèixer la seva tradició i els trets més rellevants del costumari i de la història local que s'hi relacionen.
Fa un parell d'anys, també, que de forma una mica avançada a aquesta data se celebren, a la vora del Portal de Santa Madrona, diferents actes populars i festius, encara poc coneguts per molta gent. Quants més serem, més riurem.
4 comentaris:
Gracias Julía. La parroquia de Santa Madrona como edifico de piedra establecido antes de los nouvinguts llegáramos desde otros puntos de España a establecernos en las faldas de Montjuich, es una referencia.
Tenemos la memoria frágil. Y además no nos interesa difundirla.
Nos avergonzamos de nuestra procedencia si es que esta viene demarcada de la emigración, sin embargo, si proviene de marqueses peninsulares, por mas allendes que sean, lo ponemos en la tarjeta de visita.
En esa parroquia, que no iglesia ( aquellos tiempos definían mucho), vio alguna que otra entrada esporádica de mi niñez.
Siempre tuve dudas, y siempre las llevo conmigo.
El beso más grande de hoy que sea para ti.
Gracias por hablarme del barrio.
Salut. Miquel
No creas, Miquel, las cosas han cambiado un poco, quizás acabe siendo al revés, mucha gente ya considera un mérito haber sido de familia pobre y a algunos descendientes de la nobleza no les gusta demasiado recordar lo,como en el caso del Vilallonga músico.
Durante algún tiempo no quise saber nada de monjas y parroquias, aunque de jovencita tuve bastante relación con aquel mundo pero hoy lo juzgo de otra manera más tolerante, comprensiva y 'cultural'.
No he anat mai als actes del Portal, i em sap greu. Que no se'm passi l'any que ve.
I m'apunto la data del 21 d'abril. També la desconeixia.
Ja sé que no es pot saber tot, però aquesta mena d'ignorància em fot!
Enric, només fa dos anys que se celebre i són uns actes una mica 'institucionals i oportunistes',però millor això que res. L'aplec de Santa Madrona és més veïnal i una bona oportunitat per veure l'ermita, val la pena.
El que tu dius, és impossible saber-ho tot i ens morirem i no sabrem gaire res, he, he.
Publica un comentari a l'entrada