AFERS REIALS REALS I REVOLUCIONS -I CONTRAREVOLUCIONS- DES DEL PODER

Un dels aspectes interessants de la pel·lícula Un asunto real és que sigui danesa. Mirant la filiació d'alguns dels actors que hi surten es pot comprovar que de les pel·lícules en les quals han intervingut molt poques han arribat fins a casa nostra. Alguns dels intèrprets han sortit en projectes més internacionals, com Alicia Vikander, la reina, que és la Kitti de la nova i no reeixida del tot versió d'Anna Karènina. O Mads Mikkelsen que ha fet sovint de dolentot en pel·lis com la darrera de James Bond. També hi trobem alguna coneguda no danesa, com Harriet Walter.

Les novel·les i el cinema històric em produeixen certa prevenció i quan més m'ha anat agradant la història més prevenció m'han anat congriant. Potser és que no els hem de demanar versemblança sinó grapa en el seu gènere, sigui el literari o el cinematogràfic. D'aquesta pel·lícula, per la molt bona ambientació i atmosfera, se n'ha dit que sembla britànica i s'ha dit com un elogi, evidentment. L'han realitzada amb vocació internacionalista i va ser candidata als óscars com a millor peli estrangera però en aquest camp sembla que per les amèriques s'estimen més premiar coses més minoritàries i intimistes com Amour. Per a superproduccions de culte, millor les de casa.

Coneixem poc o gens la història de països com Dinamarca. Malgrat els tints de drama romàntic que incideixen en la història aquesta és real  a més de reial. Explica l'intent de modernització viscut per aquell país gràcies a un personatge ambiciós i il·lustrat que va arribar a tenir molt poder, Johann Struensee, qui potser no va saber valorar el poder i el pes dels seus enemics. Amb un rei probablement esquizofrènic i una situació encara medieval, el metge il·lustrat, amb el suport de la reina, de qui va esdevenir amant, Struensee va aconseguir portar Dinamarca a les portes de la modernitat. Tot acabaria malament per a ell i un seu col·laborador, que aquí només surt de passada, i també per a la reina infidel, tot i que a ella no la van matar sinó tan sols desterrar i va morir a l'exili, als vint-i-tres anys, de febres i potser també dels disgustos, qui sap.

Malgrat que el país va retornar al conservadurisme immobilista i feudal, els reis de després van realitzar les reformes iniciades per Struensee i Dinamarca va arribar a ser un exemple de modernització i de lleis avançades i encara ho és, per a goig dels residents i valoració actual d'una monarquia moderna i poc intervencionista. Tot pot semblar molt antic, però contemplat en perspectiva i considerant el nostre monàrquic present pagaria la pena que els poders reals i reials prenguessin nota del passat malgrat que dubto que estudiant el passat millorem el present, car les lectures retrospectives les fem sempre des de les nostres circumstàncies i el nostre imaginari personal i social.

Pel meu gust a la pel·lícula li sobren vint minuts o mitja hora, cosa que sol passar en moltes pel·lícules d'avui. També incideix molt en el tema amorós i potser no aprofundeix en el polític tant com caldria però és tracta d'una pel·lícula interessant, remarcable, ben feta i ben interpretada i que explica un passat complex sense fer volar coloms ni maquillar coses com ara l'ambició del protagonista, un actor que ha estat molt lloat però que a mi m'ha semblat una mica encarcarat en algun moment i no li trobo cap gràcia al fet que el facin anat tan grenyut en tot moment. El segle XVIII és interessant i poc conegut en profunditat, va portar banys de sang indiscriminats com la mitificada Revolució Francesa o l'època napoleònica i reformes des de dalt com les de Carles III. El món no va sempre endavant, fa passes cap endavant i cap endarrere, els segles XIX i XX van portar molts desastres i cal comptar en què sempre parlem tan sols del marc que ens és propi, l'europeu. Com que la gent anònima no ha explicat la seva història personal i encara en té poques oportunitats, cal pensar que sempre ignorarem més del que puguem -o vulguem- esbrinar.