29.4.13

DOLORS CINCA I LES BONES TRADUCCIONS DE L'ÀRAB AL CATALÀ



Estic llegint Entre dos palaus, de Naguib Mafhouz,  gràcies al grup de lectura de l'Editorial Meteora. Havia llegit algun altre llibre d'aquest autor però no els d'aquesta trilogia tan remarcable. En català crec que tan sols es troba traduït el primer volum, aquest del qual només he trobat la coberta a Todo colección. El van publicar en aquella col·lecció de les millors obres de la literatura universal, un bon intent, tot i que el paper no era de bona qualitat i l'enquadernació, tampoc. Crec que ara costa de trobar, aquell exemplar.

He escrit darrerament sobre versions originals i traduccions, tant en literatura com en cinema. En el cas de la literatura, tot i que no coneguem la llengua original, hi ha alguna cosa que ens fa percebre quan una traducció és bona o no ho és. Jo crec, al contrari de molta gent, que les traduccions bones, com la bona literatura, funcionen sempre, i un exemple és la Karènina d'Andreu Nin. De vegades els traductors poden fins i tot millorar l'original, com ens explicava Salvat que havia passat amb algunes traduccions italianes de Maragall.

En això, també, tot són gustos, opinions i percepcions. En tot cas, la traducció del llibre de Mafhouz em sembla extraordinària, culta i entenedora a la vegada, una meravella. La utilització de formes injustament dites dialectals està feta de forma gairebé imperceptible i no grinyola, com passa de vegades. La seva autora va ser una traductora importantíssima, que va morir molt jove, Dolors Cinca i Pinós. Amb Margarida Castells van endegar la traducció al català de Les mil i una nits, una cosa d'aquelles extraordinàries, que de tant en tant s'esdevenen en el nostre erràtic camp acadèmic i cultural.

La biografia de Dolors Cinca la podeu trobar aquí, la universitat la va recordar a fons el 2009, deu anys després de la seva prematura mort, amb trenta i pocs anys, una criatura, diríem ara. Era doncs una persona molt jove, que havia fet una trajectòria meteòrica i brillant i que havia viatjat i ampliat estudis a molts països àrabs. De vegades ens sorprèn que gent com Mozart haguessin fet tant en poc temps i no valorem els casos semblants i propers. Potser el destí ja dóna aquesta oportunitat de saviesa jove als seus escollits, qui sap, quan intueix que no tindran una llarga vida. En tot cas m'ha semblat adient recordar-la i donar a conèixer la seva tasca als visitants d'aquest blog, em desplauen els oblits tot i que crec que en el món acadèmic és prou recordada i a més d'articles li han dedicat poemes diferents autors i autores.

He de dir que fins fa pocs anys no em fixava gaire en el nom del traductor d'un llibre, greu error. La qualitat de la traducció és molt sovint el factor que ens fa valorar o no un escriptor, moltes vegades sense que ni tan sols no ens n'adonem. Tenir traduccions en directe de l'àrab al català és tot un luxe i en el món en el qual vivim, tan permeable i globalitzat, una necessitat social i política. Avui Dolors Cinca tindria uns cinquanta anys i val més no pensar en tot el que hauria pogut fer sinó més aviat en allò que va fer en tan poc temps. Un bon homenatge seria aconseguir que les seves traduccions es reeditessin quan ja es fessin difícils de trobar, per exemple.

6 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La traducció és una art difícil, ja que no es tracta de traduir només en la lletra sinó també en l'esperit.

Júlia ha dit...

Doncs deu ser això, Teresa, allò que es percep en les bones traduccions, l'esperit.

David ha dit...

Trobar l'equilibri entre fidelitat a l'original i fidelitat a la llengua d'arribada. Traduir és l'art de l'impossible, però és tan necessari! Traduir és senyal d'interès per l'altre i s'ha de fer amb el màxim respecte.
Salutacions, Júlia.

Júlia ha dit...

Cert, David, malauradament la política de traduccions no ha estat sempre com havia de ser, les bones demanen temps i això avui és difícil d'aconseguir, també vol dir despesa.

Anònim ha dit...

Con n'és de difícil traduir! Estic d'acord amb tu, Júlia, una traducció ha de ser una adaptació de l'original a la llengua de destí. Una traducció funciona com funciona qualsevol relat, quan flueix, quan t'atrapa dins del món que descriu; es nota en l'ús del lèxic, de la sintaxi, però sobretot en la conservació de la veu original que ens parla.

Júlia ha dit...

Enric, no sabria explicar com es nota que és una bona traducció, però es nota. De la que comento em va impressionar que la traductora hagués mort tan jove.