SOBRE LLIBRES HI HA POCA COSA ESCRITA (QUE VALGUI LA PENA)

Ah, s'acosta Sant Jordi, dia del sant llibre mediàtic, i no hi ha jorn en el qual no gaudim per televisió, ràdio o premsa convencional de la presentació d'un nou volum. La gran majoria de llibres que tenen la sort de sortir per la tele han estat escrits per persones que ja estan relacionades amb la televisió o amb els grans mitjans de comunicació, amb els més majoritaris, és clar, o que gaudeixen en el sector de coneguts i saludats o companys de partit. Sembla que els famosos i populars de tots els signes ideològics tenen tendència a voler deixar la seva petja en forma de novel·la, el gènere més comercial,  que ja ho escrivia Galdós, allà on va l'home -o la dona, afegeixo- hi va la seva novel·la i per tant el tema és inesgotable. També surten i sortiran llibres diversos, escrits per especialistes, que per això tenim cuiners mediàtics, científics mediàtics, metges mediàtics i la resta. Ja es fan els llibres per a Sant Jordi de la mateixa manera que es fan vestits per a les rebaixes, directament, no ens enganyem. Potser ha de ser així. 

El fet és que el mercat del llibre en olor de novetat és excessiu, inabastable, i el mateix excés ha portat a una crisi del sector editorial, sobretot de les petites editorials, tot i que aquest és un camp on hi sol accedir gent amb empenta i il·lusió que fa que surtin noves petites firmes editorials de tant en tant, algunes d'interessants i d'altres que recullen la il·lusió del mateix editor o editors per publicar les seves pròpies produccions o les dels amics i parents. Una altra modalitat és avui autoeditar-se o recórrer al micromecenatge. Aquest camp crec que es troba en un cert perill de saturació car col·labores de forma entusiasta en l'edició dels primers deu llibres d'amics que t'ho demanen, però després d'aquesta xifra límit ja tan sols ho fas per fills o nebots, això de invertir en un tema tan poc productiu.

Tornaré a llegir en algun lloc les excel·lències del llibre tradicional de paper i cartró que fa olor i es pot tocar, en detriment del llibre digital, tan pràctic, però que va essent substituït per altres estris més pràctics i multifuncionals. De fet, poca olor fan la majoria dels llibres que s'editen avui i més enllà d'una coberta cridanera el paper de l'interior acostuma a tenir una qualitat lamentable i parlo dels cars, els de butxaca i econòmics ja m'imagino que no poden fer meravelles pel que fa a la matèria primera. Fa temps que fujo de les novetats però sempre pico i m'equivoco i acabo comprant algun llibre ben promocionat que sembla interessant i que després no ho és gens. El millor és deixar reposar aquestes novetats, que la tapa dura es reconverteixi, si pot, en coberta tova i en volum més econòmic i després ja en parlarem. 

Com que llegeixo força, -em sembla, considerant les mitjanes nacionals i nacionalistes-, en el meu consum hi entra de tot: llibre manllevat a la  biblioteca, llibre electrònic, llibre baixat de forma més o menys pirata i algun de paper comprat, molts dels quals acabo per portar a la meva biblioteca del barri, que té una caixa de fusta on pots dipositar el que no vols conservar i emportar-te allò que d'altres decebuts o amb poc espai a casa han abandonat al seu destí. Al principi la gent hi portava moltes bírries, velles i deteriorades, però cada vegada hi veig més ex-novetats i algunes perles i tot. Pel que fa als gèneres, autors i tendències, menjo de tot, que és el millor per a la salut, a no sé que tinguis alguna al·lèrgia en concret, és clar, que potser també.

Darrerament no puc tenir al davant per llegir un sol llibre, necessito diversificar-me i anar variant. De fet hi ha llibres, novel·les sobretot, que es llegeixen de forma ràpida, són de consum, i en aquest grup hi posaria les de misteri o com en vulguem dir, que en aquests darrers temps, com les històriques, han esdevingut una mena de plaga bíblica. Malauradament he d'admetre que de tant en tant me n'he d'empassar alguna, sembla que són gairebé una necessitat vital per a la majoria de gent, aquests llibres amb crim, investigador o investigadora carismàtic i una mica de sang i fetge. 

Sense que serveixi de recomanació esmentaré els llibres que estic llegint o que penso llegir aviat o que aniré llegint ja que gèneres com la poesia demanen una lectura diferent,  constant, poc ordenada, d'anar i venir i tornar-hi. Em temo, a més, que avui n'hi afegiré un parell més ja que passaré per la biblioteca Bonnemaison i sempre cau alguna cosa.

Dues grans poetes, tot el que tenen escrit és recomanable. Podria citar moltes més autores de poesia poc conegudes però ja ho faig a Tèrbol Atzur.

Ja n'he parlat. Poc a poc i bona lletra i a repassar la nostra història recent en clau literària, més enllà del biografiat i de les seves circumstàncies.

Comprat per casualitat, després d'una conversa històrica sobre eunucs. Molt interessant i distret.

Un clàssic, el llegeixo en el marc del grup de lectura de Meteora. N'he parlat a bastament al meu altre blog, en castellà, però qualsevol dia hi entraré a fons en aquest blog car el tema m'inspira i fa cinquanta anys de la pel·lícula emblemàtica basada en la novel·la. Ja es veu, a la coberta hi han posat una fotografia de la peli i tot.

Un gran clàssic sobre el tema, el llegeixo i el vaig descobrir gràcies a un grup de lectura, el del Grup 99, és de la biblioteca però l'acabaré comprant, em temo, és un llibre per tenir i consultar.

Trobat a la biblio, per casualitat, em sembla que deu ser molt interessant, encara per encetar.

I, sí, potser me'n compraré algun i tot, com ara aquests:

Una curiositat. L'èxit de les seves cites en llibres divulgatius i una mica oportunistes sobre història medieval n'han propiciat la reedició, benvinguda sigui tot i que l'haurem de llegir en el català que ara es parla i no en el de Miret i Sans, llàstima. Una edició bilingüe hauria estat bé.

Ja en vaig parlar en una altra entrada. Així que no insistiré en el tema, les dones silenciades s'han de reivindicar una i altra vegada, considerant que, per exemple, s'han donat quaranta-dos premis d'Honor a senyors i tres a senyores, que ja és gros i sembla que ningú no hi diu res, de moment. L'altra dia el Benet i Jornet va mencionar el greuge però ni ell ni el senyor Cuní recordaven ben bé quines eren les tres privilegiades: Rodoreda, Pàmies, Abelló. No n'hi ha més? A mi se me n'acudeixen moltes. Aquí també vaig escriure sobre el tema i estic enviant alguna carta a les institucions, a veure si us animeu a fer el mateix.

Continuarà...