OFERTES CINEMATOGRÀFIQUES

Malgrat que el senyor Tornatore sempre m'ha semblat una mica pesadet, Cinema Paradiso inclòs, vaig anar a veure aquesta pel·lícula amb bones interpretacions, massa llarga i amb una atmosfera que és el més reeixit de la història. Potser és que ja he vist massa pel·lícules i llegit massa novel·les però em veia venir que el tema aniria com acaba anant, malgrat que la crítica, en general, ha lloat les sorpreses argumentals. 

Amb mitja hora menys tot hauria estat millor, al menys s'hauria guanyat lleugeresa en aquesta història inversemblant en la qual un senyor raret, madur i maniàtic té a casa seva un munt de quadres que no sé d'on ha tret, ja que jo creia que eren als museus seriosos i d'alguns fins i tot, en deu haver retallat un fragment. En tot cas les reflexions filosòfiques sobre còpies i falsificacions queden diluïdes i sense substància quan s'allarguen en excés. Tot són gustos i a molta gent li ha agradat molt, així que ni recomano ni deixo de recomanar, el Paradiso va crear audiència i devoció i a mi també se'm va fer massa llarga.

En un món cada dia més accelerat hi ha certa tendència a allargassar determinades pel·lícules i força novel·les, com si la qualitat seriosa anés a pes. Un final amb el pobre senyor que no ha conegut l'amor de cap mena dedicant-se a vendre's les darreres rampoines i anar-se'n de gresca a algun indret sense antiguitats de cap mena hauria estat més trencador.

Ep, per matisar, una crítica molt positiva sobre aquest conte fosc amb princesa encantada i misteriosa inclosa, per tal que no us deixeu endur per les meves opinions a l'hora de triar cinema. Tot són gustos. És clar que la comentarista és força més joveneta que no pas jo i crec que l'edat compta en aquestes percepcions cinematogràfiques, és allò de me sé todos los cuentos.