14.10.13

DE L'ESPAI NO T'EN REFIÏS MAI





Atenció, 'spoiler'!!!



GRAVITY

De l’espai no te’n refiïs mai
(Ovidi Montllor)


Tot i que no m’abelleix
viatjar per l’infiniti
per acompanyar una amiga
vaig anar a veure Gravity.

Una nau ha tingut panna,
i mentre arrangen el tema
xoquen amb una ferralla,
ja tenim un bon problema.

Només sobreviu la noia
i aquell tan guapo del Cluni
però si hi aneu per veure’l
us quedareu en dejuni.

No dura més d’un quart d’hora
i va explicant acudits
ja que a l’espai sideral
no se senten ni els mosquits.

Aconsegueix que la noia
vulgui els seus dols explicar,
que semblen ben bé un poema
del Trobador català.

Per salvar-la i animar-la
quan veu que tot es complica
com que és tot un cavaller
el xicot se sacrifica.

La noia a dins de la nau
es treu el vestit pesat
i pel que els senyors opinen
ho té tot molt ben posat.

Prem botons i botonets,
si l’encerto, l’endevino.
i de sobte en una ràdio
parlen i canten en xino.

Se li apareix el xicot
com si fos un angelet,
que l’anima a sobreviure
i la convida a un traguet.

No toquen de peus a terra
en tot el que us he contat
car més enllà del cel blau
no hi ha gens de gravetat.

La noia fa capitombes,
i rep moltes patacades,
deu anar plena de nyanyos
doncs topa un munt de vegades.

L’espai de maco ja ho és,
però amb tants invents voladors
tot és ple de ferro vell
i escombraria en colors.

Al final se’n surt amb èxit,
cap a la terra a aterrar!
Per no caure a la muntanya
cau al mig de l’oceà.

I així, per arrodonir-ho,
quan pot obrir l’ull de bou
entra l’aigua a gavadals
com si no en tinguéssim prou.

Després de tan grans ensurts
i que a l’espai subsisteix
a les aigües més profundes
s’hi belluga com un peix.

I contenta com un gínjol
arriba a una bona platja,
i veu que ja és a la Terra
després de tant llarg viatge.

Una mica marejades
vam sortir de la funció,
diuen que en tres dimensions
encara en surts molt pitjor.

Ja veieu que poc que costa
fer una peli anomenada,
amb efectes espacials
i una xica ben plantada.

 La Padrina cinèfila




15 comentaris:

Ramon ha dit...

Jaja. Genial aquesta crítica tan original...ostres, també ha quedat en vers! el comentari.

Júlia ha dit...

Gràcies, Ramon. Aquesta peli ha tingut bons comentaris de gent d'upa, però he de dir que a mi no m'ha agradat, només em consola que coincideixo amb el crític de BTV, Carles Mir, que és un dels meus preferits.

Tot Barcelona ha dit...

Cagó en tó ¡¡¡ me dejas flojo,
me desbordas, me acongojas,
me desorientas y alojas
unas dudas de un antojo.

Yo quería visionarla,
pues las cosas espaciales
detrás de miras y umbrales
tienen su parafarnalia.

Y ya, ni suco ni mojo.
Porque me dejas sin hoja
y me pones en enojo.

Se convierte en trampantojo
una visión estreambótica
que me entro por un buen ojo.

Júlia ha dit...

Contra gustos, gran Miquel,
diu que no hi ha res escrit,
no facis, doncs, massa cas,
d'aquests versos tan florits.

No prenguis com un consell
allò que és una opinió,
que a molta gent ha agradat
molt més entesa que jo.

Fins i tot l'Enric Juliana
que és un molt bon periodista
ha quedat bocabadat
just després d'haver-la vista.

Així doncs, ves al cinema,
que està en crisi galopant,
i així faran més calaix
els cinemes del voltant.

Jo ja he dit que no em fa el pes
ni l'espai ni els astronautes,
sobre allò que agrada o no
per sort, no hi ha massa pautes.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja m'has explicat el final, millor, no la penso veure, em posaria molt nerviós em fa l'efecte. Amb el trailer ja m'hi vaig posar dels nervis amb l'angoixa de la situació.

Júlia ha dit...

Francesc, a més a més és una mica claustrofòbica o espaifòbica, efectivament.

Daniel F. ha dit...

Los americanos siempre escapan o penetran por los túneles de ventilación, ¿no espabilaran nunca?. Y que conste que a mi, me gusta el cine americano, me entretiene y esa es una de las funciones del mismo. Muchas veces no es el guion, sino como se desarrolla y se lleva la acción, o eso creo yo...

Júlia ha dit...

Temujín, el cine americano es muy diverso y tiene muchos aspectos, hace poco comentava MUD, que me gustó mucho. El de entretenimiento también tiene un gran valor, lo que pasa es que el género de ciencia ficción no es de mis preferidos y creo que a la película le falta 'historia', sin embargo creo que puede gustar a mucha gente, también a ti seguramente. Tiene un gran mérito, no es excesivamente larga.

Los que la han visto en 3D dicen que es absolutamente espectacular.

Ya digo, he bromeado con ella pero es sòlo una opinión, no un consejo. Contra gustos...

iruna ha dit...

molt bona, júlia. sembla una jota!
te llijo i puc sentir-te cantant-la.

Júlia ha dit...

Gràcies, Iruna.

Marga Iriarte ha dit...

Fui a verla ayer. Con ilusión, esperaba una 2001, versión siglo XXI con mejores apaños técnicos y un guión que planteara algo más que estupideces. Un truño, un bodrio sin sustancia. Solo las imágenes del planeta se salvan de la quema.

Anònim ha dit...

Com que tinc una mica de pressa,
versos no en faré,
que al foc tinc la verdura
i si se'm crema no menjaré.
No he entès mai què li veuen
a la noia espacial,
i menys ara que s'ha operat, diuen, fins i tot els queixals.

Res, que rimar no és el meu. Però entre el Miquel i tu meu fet ballar una estona.

Com que em tocarà anar amb la meva filla, com a mínim sé que hi haurà crispetes.

Anònim ha dit...

Déu meu! He escrit "meu"
quan havia de ser "m'heu"!

I se'm crema la verdura!!!

Júlia ha dit...

Amaltea, coincidimos pues.

Júlia ha dit...

Enric,
com ja dic
el paisatge és bonic

i adient per a les crispetes
pots passar bones estonetes.

La noia et pot no agradar
però potser l'óscar s'emportarà

i operada o no operada
es veu que a més d'un li agrada

i el Clooney, que no està malament,
dura uns deu minuts aproximadament,

li devien pagar més bé
fent els anuncis de cafè.