DIVAGACIONS CONTRACULTURALS

Hi paraules que fem servir a tort i a dret i a les quals atorguem un valor no comprovat. Una de les més ambigües és cultura. Ve, segons diuen els savis, d'un mot llatí que volia dir conrear i cultivar, de fet molts mots llatins fan referència a l'origen camperol dels romans. Només cal donar un cop d'ull a la viquipèdia per comprovar que el tema no és gens senzill i que existeixen milers de milers de definicions i explicacions per a la parauleta. També és molt ambigu el concepte d'art i fins i tot el de llengua, cosa aquesta que no agrada als dogmàtics de les gramàtiques. Estem envoltats d'ambigüitat i relativisme i sempre hi ha els convençuts que no dubten mai i t'expliquen que una cosa està molt clara, sense entrar a fons en el tema o, el que és pitjor, t'asseguren que està comprovada científicament. Per la tele ens piconen de forma constant amb estudis diversos, que no sé qui encarrega, paga i difon, sobre coses que redescobreixen la sopa d'all, el camp de la medicina és un sector abonat per a tota mena de veritats diverses.

Estic llegint el llibre Sano y salvo, escrit per un parell de metges i que incideix en el tema de l'excés mèdic que ens aclapara i en les misèries d'aquesta prevenció abusiva que sembla que ens ha de lliurar fins i tot de la mort. M'agrada el llibre perquè diu moltes coses que jo pensava per intuïció. Els llibres que no són de ficció i que ens agraden són aquells que reblen el clau de les nostres creences, de la mateixa manera que ens agrada escoltar aquells que ens diuen el que ja pensem i creiem. El llibre és un objecte d'aquells sacralitzats, encara l'han sacralitzat més quan les pantalletes modernes han anat ocupant el lloc del paper antic, que segons diuen feia olor, tot i que això de l'olor ja fa anys que va de baixa. Llegir allò de que llegir fa lliure em fa somriure de forma escèptica quan pots llegir moltes bestieses, n'he llegit moltes al llarg de la vida que intentaven, precisament, no fer-me lliure sinó dependent de moltes coses. Els llibres han servit per adoctrinar i dogmatitzar, no és estrany que molta gent aprengués a llegir anant a doctrina, ja fos la doctrina catòlica o la doctrina política.

Internet ens ha fet més lliures que els llibres perquè és un mitjà més plural, on podem contrastar moltes coses. Abans hi havia llibres com les enciclopèdies que eren sagrats, encara més per a la gent amb pocs estudis, car ens van fer pensar que els estudis donaven una mena de categoria espiritual i material irreversible. He conegut gent molt ruca amb grans carrerons, i gent molt espavilada i amb molta cultura vital que era gairebé allò que en deien, de forma despectiva, analfabeta. La cultura acadèmica i convencional, no ho negaré, dóna elements per combatre els lletrats en aquest món de mones però més enllà d'això i de fornir possibilitats laborals, sempre relatives si no tens padrins o coneguts, no ens fa ni més lliures, ni més bons ni tan sols més savis, llevat de camps molt concrets i tancats. Diuen que a molts països estrangers tenen més cultura amb un batxillerat que els de per aquí amb un doctorat, no m'estranya. En el meu temps jove la gent lletrada opinava que com els plans d'estudi del temps republicà els quals, tot sigui dit, van durar quatre dies i van arribar a quatre gats, res de res. Sempre m'he preguntat perquè no es van recuperar aquells plans, aquella formació de mestres, aquells batxillerats antics, adoptant-los una mica al present.

Avui pots enxampar amb faciliat un professional suposadament expert, gràcies a la cultura massificada de la bescantada xarxa, però tot i amb això, de forma inexplicable, cada dia hi ha més experts en tota mena de coses estranyes. Dels experts me'n lliure Déu que dels ignorants ja me'n lliuro jo.

De les reflexions sobre la cultura encara em quedo amb la de Pi de la Serra, tot i que matisaria alguns aspectes, ai, ja no es fan cançons com aquelles:

                                                                               Cultura rima bé amb literatura,
                                                                amb amargura, cura i aventura,
                                                                amb pura caradura i amb censura,
                                                                amb futura obertura i dictadura,
                                                                amb captura, paüra i amb tortura
                                                                amb pintura, arquitectura i escultura,
                                                                amb clausura, tonsura i vestidura,
                                                                amb pastura, atura i amb verdura,
                                                                amb conjura, cura i musculatura,
                                                                candidatura i caricatura,
                                                                amb cintura i amb magistratura,
                                                                amb criatura, usura i confitura,
                                                                amb mesura, amb mesura.
                                                                Cultura és una paraula delicada,
                                                                tan perillosa com la dinamita,
                                                                generalment en manca més que en sobra,
                                                                generalment tothom en necessita.
                                                                Cultura jo no en faig, jo tan sols canto
                                                                cançons de gust dubtós -m'ho han dit a voltes-,
                                                                d'altres han opinat que sovintejo
                                                                amb certes paraulotes poca-soltes.
                                                                Jo crec que la cultura, i que em perdonin,
                                                                té més a veure amb gana que amb Beethoven,
                                                                si no, proveu d'escoltar-vos la Quinta,
                                                                sense ni haver sopat, ni que us estovin.
                                                                La cultura és usada pels dos bàndols,
                                                                els que la van desfent sense manies
                                                                perquè fa raonar i no és rentable,
                                                                els campanuts tibats que se la guarden.
                                                                No cal que us capfiqueu, us repeteixo,
                                                                que abans s'ha de menjar, jeure i pair;
                                                                després, ja en parlarem si en teniu ganes,
                                                                que ningú s'ha ferit per no llegir.
                                                                Més tard diran que sóc contradictori,
                                                                què és el que vull dir amb això, vosté mateix,
                                                                jo em faig la meva cuina i si li agrada,
                                                                si en vol venir a menjar, el convidaré,
                                                                jo em faig la meva cuina i si tens gana
                                                                i m'ho demanes bé, te'n donaré;
                                                                en fi, per un preu que crec raonable,
                                                                podràs mastegar un sol, la, si, do, re.