Transcric en el català que ara s'escriu:
És l'oreneta d'hivern
la castanyera arraulida
que mentre dura lo fred
ella s'hi guanya la vida.
PELS MORTS
Al cementiri del vilatge
que en fa de temps que no hi he estat!
L'última volta que vaig ser-hi
era una vetlla de Tots Sants.
L'ermità el Pau, que fa anys que colga,
resava al vell Crist de la Sang;
tothom a cor li responia
vetllant la porta del fossar.
Finà el Rosari i el Parenostre,
els llums s'anaren apagant...
només la llàntia de les Ànimes
tota la nit hi va cremar.
Després sortírem de l'ermita
i ens en tornarem cap al mas,
al toc de morts de la campana,
a l'ombra freda de les valls.
EN PATUFET, any 1r, 29 d'octubre de 1904
9 comentaris:
No ha perdido validez ¡
Miquel, afortunadament aquesta professió estacional es manté, efectivament.
ah! tinc patufets que li vaig comprar al pare als encants del diumenge, però són de la segona época l'any 1970.
És erfectament vàlid a dia d'avui,
salut
Francesc, d'aquests també en tinc uns quants, no va tenir tant d'èxit però no estava malament, el 1904 va ser el primer any que es va publicar i tinc un facsímil amb tot l'any enquadernat, és molt interessant.
Sempre m'he preguntat que fan les castanyeres a l'estiu...
jajajaja, aquesta és bona TEResa COSTA- Gramunt ¡¡¡
Molt bona
¿ qué fan ?
Teresa, una bona pregunta, penso que antigament era gent de pagès que baixava a ciutat o parents de gent de pagès, en general, aleshores hi havia molts venedors ambulants, sobre el present, imagino que alternen amb d'altres feines, llevat de gent molt gran, de vegades veig que fan torns diferents persones de la família, precisament en una entrevista a un castanyer que vaig llegir aquest explicava que es dedicava a la neteja industrial quan tenia feina, de tota manera és un bon tema a estudiar, conec castanyeres que fa molts anys que tenen la mateixa parada i ja els ve d'àvies o tietes i d'altres de noves, avui el que m'adono és que poques vegades es tracta d'una dona sola, com abans, sinó que hi ha ajudants, fins i tot joves de la família, però, vaja, això pel que fa a les de prop de casa.
Aquest de la castanyera és un dels refugis vàlids, tot i que precaris, que poden confortar contra la por de la fosca exterior. Encara que et poden agafar per l'esquena...
Avui el blog ... I ESCAIG reprodueix les teves paraules sobre la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. No tinc paraules per agrair tanta generositat, jo també us estimo.
Cert, Olga, il·luminen, escalfen i conforten.
Pel que fa a la resta, com crec que va escriure Montesquieu 'una injustícia feta a un home és una amenaça contra tots', doncs si és a una dona, encara pitjor.
Publica un comentari a l'entrada