FRACÀS ESCOLAR, FRACÀS VITAL I FRACÀS MORAL

Treballs escolars del centre públic Ferran Sunyer (Barcelona)

Treballs de Sant Jordi dedicats a la poeta Joana Raspall, 

escola pública Bernat Desclot (L'Hospitalet)

Alumnes de l'escola pública Jacint Verdaguer (Barcelona) 

cantant nadales a la Llar d'Infants La Gavina

En el seu darrer programa el senyor Évole va oferir-nos un reportatge sobre la famosa escola madrilenya del Pilar i els seus famosos alumnes. En un moment determinat el senyor Garrigues preguntava al periodista on havia estudiat ell i Évole deia que en una escola pública de Cornellà, crec que hauria estat molt millor que hagués mencionat l'escola pel seu nom i no amb el genèric d'escola pública. No totes les escoles públiques són iguals com tampoc no ho són les privades i, a més a més, hauria estat un detall per a l'escola a la qual ben segur que li hauria fet il·lusió veure's citada per un personatge conegut. No és el mateix dir que has anat a una escola pública de L'Hospitalet que dir que vas estudiar a una bona escola pública de la ciutat que es diu Provençana, Bernat Desclot o el que sigui. Totes les escoles tenen noms i cognoms, història i mitologia. És clar que molta gent que ha prosperat gràcies a l'escola pública del barri quan li han anat bé les coses ha portat els fills a una pilarera, som humans, febles i vanitosos.

Les escoles públiques, avui, funcionen molt bé, en general, malgrat les moltes provatures i disbarats que ens han fet fer des de dalt, amb algunes les quals un dels entrevistats, Marchessi, hi va tenir força a veure sense que li hagi vist fer mai autocrítica seriosa, potser a l'escola no es treballava prou aquest valor fonamental. Un altre tema són els prejudicis dels adults a l'hora de triar escola o les ambicions familiars respecte al futur dels fills i filles i a les relacions que poden establir segons on. La meva néta va a una escola pública a prop de casa seva i constato que la realitat ha esmicolat molts tòpics respecte a la diversitat. A l'escola hi ha infants de molts orígens, el món del present és així i així han de ser les escoles. Durant un temps ens piconaven sovint amb allò del fracàs escolar, la paraula fracàs en aquest context ja és una poca soltada, pel meu gust. 

He tingut alumnes que no han reeixit en l'estudi i avui tenen una vida feliç, convencional, d'èxit vital, encara que no siguin ministres ni presidentes de res. Suposo que també existeix el cas invers, de vegades es posen moltes expectatives en els alumnes brillants i la vida sovint no és justa. He conegut algunes frustracions en gent a qui la vida professional no ha anat com esperaven després d'una infantesa i joventut amarades d'excel·lències escolars i d'ambicions familiars i educatives. Per això els èxits i fracassos escolars s'han de relativitzar molt i no amargar la vida als mals estudiants ni fer somniar truites als bons, deixem-los viure. Hi ha qui fracassa als vint anys i triomfa als quaranta i a l'inrevés, el futur és imprevisible i caòtic.

En el documental sobre el Pilar hi sortia un fragment de Cuéntame en el qual el pare, en prosperar, insistia en voler dur el fill a aquella escola. També en un dels fragments algun personatge comentava a Évole que no tots els que van sortir d'allà havien triomfat ni tenien càrrecs de prestigi ni guanyaven molts diners. No m'imagino un reportatge amb els fracassats del Pilar, per exemple, però estaria prou bé. En tot cas fa riure una mica que gent sortida d'un lloc amb una educació suposadament liberal i que té com a lema la veritat ens fa lliures hagi fet segons què. Això de la veritat deu ser absolutament retòric. Un dels entrevistats, amb saludable ironia, va recordar que a l'escola havien tingut en nòmina un famós criminal de casa bona i es que en todas partes cuecen habas.

Explicaven en alguna referència al programa que a Catalunya no hi ha un Pilar però que hi ha hagut uns quants pilarets. La gent d'upa catalana anava a determinades escoles encara que per aquests verals nostrats existeixi una diversitat més manifesta. Que personatges que han crescut en escoles catalanes on es treballava allò tan eteri dels valors i, a més, pertanyien en temps d'oci al camp educatiu de l'escoltisme, s'hagi dedicat a fer bitlles sí que es pot considerar un veritable fracàs, escolar i vital. A l'escola se li atorga un poder que no té ni ha tingut, altrament tots els vellets seríem avui franquistes i catòlics practicants. Ni tan sols la família, tot i el seu pes, té tant de poder. L'atzar, un dels entrevistats ho deia, compta força. Pel que fa a recomanar coneguts, qui estigui lliure de pecat... 

A tots nivells funciona el tema i no seria tan greu si entre dos candidats al que fos es triés el conegut en el cas que tots dos tinguessin mèrits semblants, el pitjor és que de vegades es tria el ruc servil en detriment de la vàlua professional i així van les coses. Fa unes setmanes una mestra es queixava, en una carta al diari, de la facultat actual dels directors d'escola per triar professorat ja que tot plegat es presta a amiguismes i simpaties i provoca actituds lamentables per tal que et conservin la plaça. No ens en podem escapar, de tot això dels parents i els coneguts i les recomanacions, què hi farem. Encara funciona allò de què si no tens padrins no et bategen, encara que avui no es bategi tant com abans, conec gent progre i d'esquerres que ha anat desesperada cercant enxufes per al fill quan ha pogut o endegant trampes que li permetessin triar una escola en lloc d'una altra i colar-se a les llistes de la seguretat social.

En el fons triomfar es relaciona amb tenir una bona feina i fer calerons. La resta són trons i retòriques,vet-ho aquí. Veient els resultats que una educació suposadament correcta i digna ha provocat en segons quines persones ja hauríem d'estar escaldats sobre el poder de l'educació i les seves metodologies, la veritat. Fa poc temps la coneguda d'una amiga ens manifestava els seus dubtes sobre l'afer familiar pujolià pel fet que eren gent que venia de bones escoles catalanes i de l'escoltisme virtuós, santa innocència.