Un noi tranquil i innocent
vol fer carrera, tossut,
i se’n va a veure un seu oncle
que és kefasso a Jolibut.
De moment no en fa cabal
aquest seu oncle enfeinat
però li va donant
feinetes
I el noi està entusiasmat.
Li presenta una xicota
perquè li faci de guia.
És la seva secretària
i amb el noi es passa el dia.
El xicot se n’enamora
i ella es deixa festejar,
li promet un pis petit
si és que amb ell es vol casar.
Ella li diu que té un nòvio
i ja et veus venir al moment
que el manso serà el kefasso,
l’oncle del seu pretendent.
Aquest és casat seriós,
amb la dona porta anys,
però l’amor, quan esclata,
no mira penes ni danys.
I la noia encisadora
tria l’oncle enderiat
que també té més possibles
i ofereix seguretat.
El noi té un germà mafiós
que estossina els seus contraris,
i que munta un gran negoci,
un cafè per milionaris.
El xicot, desenganyat,
torna a casa, què hi farem,
i es torna recepcionista
al cafè del seu parent.
Passa el temps, ell es marida
amb una noia bonica,
té un nen petit i fa bitlles
entre gent famosa i rica.
Al germà mafiós el pesquen
i el condemnen a morir.
Sap greu, però n’ha fet tantes
que penses que ha de ser així.
Per si al cel hi ha alguna cosa
assumeix valors cristians
i així dóna un bon disgust
a pare, mare i germans.
I és que la família aquesta
és jueva convençuda
i cada broma jueva
és del públic ben rebuda.
Hi surten altres parents,
la germana, el bon cunyat,
i un veí que els fa la guitza
i un veí que els fa la guitza
i és pel mafiós liquidat.
Qui dia passa, any empeny,
el noi viu d’allò més bé
car amb la mort del germà
hereta el bonic cafè.
Un dia arriba la noia
que ara és política tieta
i el passat reviu romàntic
per a fer-los la punyeta.
Però no passa d’un flirt
la trobada melangiosa
que ni amb tu ni sense tu
no pot anar bé la cosa.
I ve el Cap d’Any i hi ha festa
al cafè que ens ha acollit
toquen el Vals de les Veles
i tothom va tard al llit
El noi pensa en la xicota
i ella el recorda també,
i així acaba aquesta història
per si no sabeu què fer.
Ja veieu que poc que costa
d’un no res, fer una cançó,
cantava Pi de la Serra
i aquí el vull recordar jo.
Poca trama, però com sempre
divertides reflexions,
frases brillants i simpàtiques
jazz i boniques cançons.
I sentint el Joan Pera
passes una bona estona
quan no hi ha pelis de pes
als cines de Barcelona,
(això en la versió doblada
que vaig veure a l'Aribau).
Si en voleu saber més coses
passeu-vos per Ca l'Allau.
Liuja Tascó D'Horcec, 'la padrina'
que vaig veure a l'Aribau).
Si en voleu saber més coses
passeu-vos per Ca l'Allau.
Liuja Tascó D'Horcec, 'la padrina'
6 comentaris:
trobava a faltar la muntayolenca. La crítica la deixa força bé.
que vols que et digui, jo l'he trobat fluixeta, no em refio dels crítics, molts cobren dels amos
Tens raó que la trama és anèmica. El millor de la pel·lícula: la factura visual i la teva crítica.
Allau, és distreta, això sí, tot i que fins i tot se'm va fer una mica llarga.
Gràcies per aquesta divertida crítica en vers! A mi no se'm va fer gens llarga, potser perquè sóc fan de Woody Allen i aquesta pel·lícula és 100% Woody Allen, amb tots els seus valors positius i negatius. I l'espectacle visual és preciós. Com sempre, el seu amor per Nova York és evident en les imatges de la ciutat. Estic pensat a anar a veure-la de nou, doblada, per comparar i tirnar a passar una bona estona.
Lectora, jo no en sóc fan, no li nego el que comenteu sobre les virtuts visuals però crec que la seva obra té alts i baixos evidents i aquí crec que a la història li manca gruix, però, vaja, tot són gustos, de fet el cinema era ple a vessar.
Publica un comentari a l'entrada