TIPOGRAFIES DE L'EXPERIÈNCIA

trebuchet

El món dels ordinadors i tot allò que els envolta va tan depressa que fins i tot acabes per oblidar anècdotes relativament recents que s'hi relacionen. Vaig començar a utilitzar internet en iniciar els meus estudis d'Humanitats a la UOC. Aleshores era tot plegat una gran novetat. Ja teníem a casa un ordinador dels que avui semblarien prehistòrics, el qual jo feia servir, més aviat, com a meravellosa màquina d'escriure.

Als mestres van començar ben aviat a oferir-nos, de forma gairebé obligatòria, cursos i cursets d'informàtica, sobre temes que ja eren obsolets, un clàssic en el món de l'ensenyament, relacionat gairebé sempre amb gasiveria institucional. Recordo que un dels meus primers llibres el vaig portar a l'editorial concentrat en un disquet d'aquells d'aleshores, que semblaven de cartró. Havia utilitzat un programa que ningú que no fos mestre feia servir, el framework, i de seguida em van pillar, jo em dedicava a l'ensenyament primari, fet aquest que crec que va perjudicar fins i tot la meva carrera literària. Ja tothom normal utilitzava el word, però sembla que les llicències eren cares, coses així. Podria fer una llista sobre el temps perdut aprenent coses obsoletes venudes en cursets per a educadors abnegats de criatures petites.

No sé en quin moment algú em va explicar que existia una lletra molt divertida, la comic sans. El fet és que aquella tipografia va tenir un gran èxit. En aquella època se cercaven tipografies per la xarxa, no sé ben bé com, i tothom te'n recomanava i et passava disquets amb lletres diverses. No hi havia gaire oferta, la times, l'arial, avorrides però resistents i serioses, en els pocs concursos literaris en els quals permeten enviar coses per la xarxa sovint et demanen que utilitzis aquestes tipografies.  

La comic sans vas acabar per trobar-te-la per tot arreu, per la sopa i pel rostit. L'èxit deu provocar estranyes enveges i es va encetar una mena de croada en contra d'aquella lletra, que no tenia cap culpa d'haver resultat tant exitosa. És clar que, de forma inevitable, rebre tota mena de documents escrits amb aquella tipografia provocava una mena de cansament, com passa amb totes les modes de totes les coses, quan es massifiquen, m'està passant fins i tot amb en Gaudí.

Paga la pena fer una volteta pel món virtual per tal de comprovar les bestieses, els anatemes, àdhuc les prohibicions, que es van estendre per damunt d'aquella simpàtica tipografia. Jo havia rebut algun escrit divertit en contra d'aquell tipus de lletra, però em vaig pensar que era broma, i de fet, alguns textos de rebuig de la comic eren, més aviat, humorístics. Però d'altres eren absolutament seriosos i inquietants, dictatorials, diria jo. 

La mateixa gent que te la promocionava i te la recomanava en va renegar sense concessions, així és el món, incoherent i injust. Desconec l'univers de la tipografia, la veritat, les meves informacions provenen de viquipèdies i la resta, però em sobta com un tema banal pot provocar debats tan encesos, és clar que en tot hi deu tenir un pes l'enveja i allò de que qui no té feina, el gat pentina. Fins i tot he llegit en llocs diversos que és aquesta la lletra més lletja del món, pobreta. No m'estranya que guerres sagnants hagin tingut els seus origens en fets absolutament surrealistes. Avui, no sé el perquè, faig servir força la trebuchet, el seu autor és el mateix que el de la comic, Vincent Connare. 

Tot això que explico i que molta gent ja deu saber m'ha vingut al cap en contemplar uns escrits antics, de l'escola, i meditar sobre el fet de què avui ja ningú no m'envia documents escrits amb aquell tipus de lletra que tant vam fer servir en uns anys que són relativament propers però que semblen molt llunyans. La majoria de murals escolars els imprimíem amb aquesta tipografia i també l'utilitzava tothom en felicitacions i dossiers de comiat o de celebració, dels quals en tinc desats uns quants.

Una de les curiositats sobre el tema és que quan es donaven a conèixer documents o power points formals, escrits en comic, sobre temes seriosos, s'acabava parlant més de la tipografia que del contingut, com en el cas de la presentació del bosó de Higgs.  Fa anys algu em va dir que el sentit de l'humor i la intel·ligència anaven de bracet, malauradament en temps dificils les bromes inquieten els barroers poc subtils els quals, per desgràcia, quan van mal dades acostumen a reeixir per damunt dels irònics amb grapa i poc violents.