NARRACIONS REINVENTADES

Fa poc temps una amiga em va passar aquest llibre de narracions, que va rebre el premi Mercè Rodoreda 2013. He de dir que dels llibres guardonats amb aquest premi que he llegit en els darrers anys és aquest el que més m'ha agradat. No havia llegit res de l'autora fins ara, m'han dit que té un parell de novel·les molt interessants i algun altre llibre de narracions breus remarcable, gènere que sembla que és molt del gust de l'escriptora. 

Les setze narracions que s'apleguen en aquest volum té, cadascuna d'elles, el nom d'una narració breu ja existent, de la qual s'indica l'autor. Algunes narracions i autors són conegudes, d'altres no tant o gens. El llibre es pot llegir sense accedir als originals que l'inspiren però aleshores crec que perd molta gràcia. De fet Canyelles fa allò que d'altres han fet, entre els quals uns quants blogaires, fa anys, gràcies a una iniciativa de l'autor del blog Provisionals amb la qual ens ho vam passar molt bé, transformar un text previ en una cosa nova. Ves, crec que també ho vam fer sobre un text de Rodoreda!!!

Canyelles, a través de narracions que semblen fer referència a la pròpia autobiografia, reconverteix els originals des de diferents punts de vista. No és una manera de fer totalment original, s'han fet molts experiments semblants, però cal dir que Canyelles se'n surt molt bé i aconsegueix, en aquestes recreacions, que suri el seu propi estil, aparentment planer i senzill però potser no tant com pot semblar en una primera lectura.

Trobar les narracions que s'esmenten no sempre és fàcil, he de dir que n'he trobat moltes, les menys conegudes, a webs d'internet, moltes de les quals hispanoamericanes, com ara una de molt interessant de l'escriptor Luis Lopez Nieves, de Puerto Rico, el qual admeto no haver llegit, tot i que hi haurem de posar remei, crec que deu ser un autor interessant. Em sorprèn sovint l'afició a la literatura de molta gent de les amèriques hispàniques. Una web imprescindible, aquesta sobre poesia, és A media voz, obra de Graciela Henao, colombiana, qui en ser diagnosticada d'un carcinoma va endegar aquest recull impressionant. Henao va morir el 2013 però, afortunadament, hi ha persones que tenen cura del manteniment de la web. Com és que per aquí no proliferen aquestes interessants iniciatives???

Encara no he acabat mai d'entendre perquè el premi de narracions Víctor Català va rebre el nom de Mercè Rodoreda, que jo crec més coneguda, avui, per les seves novel·les, més aviat. Es podia haver creat un nou premi sense haver de canviar un nom que era un punt de referència en la represa de la literatura catalana. En la llista dels guardonats amb un i altre hi trobem de tot, gent que ha fet carrera i gent oblidada o amb una vida efímera en el món literari. També hi trobem guardonats i guardonades, hi ha força dones a la llista, previsibles. Abans era aquest un premi destinat a trobar nous valors, o a fomentar la recuperació d'escriptors sense sort prèvia. Avui, com tants altres premis, és tota una altra cosa.

És un premi que després, en publicar-se, no es promociona en excés, encara diria que Canyelles ha tingut sort o es que potser el seu llibre va cridar l'atenció més que no pas d'altres, el cas és que es pot trobar, encara, a les llibreries, al menys a algunes. Fa alguns anys vam convidar a un grup de lectura l'escriptora Sánchez-Mústich, que l'havia guanyat el 1999 i ens va ser impossible trobar el llibre premiat, El tacte de l'ametlla. He de dir que vaig anar, fins i tot, directament a l'editorial. 

Darrerament m'ha agafat per la narrativa breu escrita per dones, estic llegint els contes complets de Dorothy Parker i n'he acabat un altre de la Munro, Amistad de juventud. Però ja els comentaré en una altra ocasió, que no em vull fer pesada.