El dia 16 de desembre de 1908 va néixer a Anglès la pintora Remedios Varo. Suposo que el 2008, amb motiu del centenari d'aquell naixement, es devia fer algun tipus de commemoració però no crec que pels nostres verals fos gaire rellevant.
Varo va ser una dona moderna, innovadora, una artista de cap a peus, i va morir a Ciutat de Mèxic el 8 d'octubre de 1963. A Mèxic compta amb un gran reconeixement i molta obra seva es troba als museus principals. Malgrat això, per aquí no es tan coneguda com mereixeria, sobretot si la comparem amb d'altres artistes, molts dels quals, homes, tot pesa.
La feina del pare, enginyer hidràulic, va fer que nasqués a Anglès, més endavant, també per motius de feina, la família va anar a parar a Algesires i al Marroc. Més endavant es van establir a Madrid. El pare, un home d'origen andalús, il·lustrat i intel·ligent, va saber veure de seguida la grapa artística de la filla, que es va poder formar a la Academia de Artes de San Fernando.
Aquell Madrid era la ciutat efervescent de la Residencia de Estudiantes, i Varo va conèixer molta gent de l'època, brillant i avançada als seus temps. I dones d'empenta, com Maruja Mallo, una altra de les grans. Per tenir més llibertat es va casar amb Gerardo Lizárraga, company d'estudis, anarquista. Va viure un temps a París, va tenir una vida sentimental mogudeta. Durant un temps també va viure a Barcelona. A causa dels esdeveniments bèl·lics i de l'ocupació alemanya va acabar per marxar cap a Mèxic, com molts altres dels seus amics i coneguts. Va treballar força i va fer moltes provatures, l'art de l'època innovava constantment.
Interessada per l'ocultisme i el misteri i encoratjada pel seu darrer marit, Walter Gruen, va deixar d'altres feines, algunes de les quals relacionades amb la publicitat, i va dedicar-se tan sols a la pintura, aconseguint un èxit i un ressò inesperats. Malauradament la seva mort, sobtada i prematura, va fer que no pogués gaudir massa d'aquell èxit una mica tardà. L'obra dels seus darrers anys es considera el més rellevant i interessant de tot el que va fer, en ella hi trobem ressons de la seva infantesa a Anglès, influències de pintors com el Greco, Goya o El Bosco i referències a la seva pròpia vida en clau surrealista.
L'escriptora Zoé Valdés que ha escrit força sobre Varo, ha comentat en alguna ocasió que cada quadre de la pintora és, de fet, una novel·la. La cantant Madonna ha utilitzat referències a quadres de Varo en alguns dels seus vídeoclips i poseeix obres de la pintora.
El dramatisme inquietant d'algunes pintures contrasta amb un sentit de l'humor molt personal que es pot copsar en d'altres. La vida de Varo és, a més a més, tot un fresc de l'època, a causa dels llocs on va viure i de la gent que va conèixer, estimar i tractar, Lizárraga, Esteban Francés, Oscar Domínguez, Benjamin Péret, Leonora Carrington, bona amiga seva.
Molts d'aquests personatges avui també, per desgràcia, ens són poc coneguts, encara. Sobretot, en comparació amb les grans marques de l'art contemporani. Com en el cas de Pons, que comentava fa poc, el seu llegat ha estat objecte d'alguns problemes legals relacionats amb el control i propietat de la seva obra.
Fa alguns anys la televisió va emetre un programa de l'excel·lent sèrie Imprescindibles sobre la pintora, la seva vida i la seva obra. Aquí deixo l'enllaç:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/imprescindibles/imprescindibles-remedios-varo/2489576/
Sobre Anglès i la pintora:
http://www.angles.cat/media/sites/57/Remedios_Varo_Emili.pdf
8 comentaris:
una altra il·lustre desconeguda, amb uns quadres fascinants
De lo milloret ¡¡¡
Francesc i Miquel, si teniu temps mireu el documental de l'enllaç, us encantarà.
Junto con Maruja Mallo y Ángeles Sántos formaron vanguardia del surrealismo, por cierto, en algún caso con ideas mejores que sus correligionarios masculinos.
Remedios Varo, era hija de un ingeniero que trabajaba en el pantano de El Pasteral, sólo vivió cinco años en Anglés, pero el entorno de aquello siempre sale reflejado en sus cuadros.
En Barcelona se enamoró de Benjamín Peret...pero eso es otra historia.
He visto los enlaces. Muy buenos. Y esta entrada magnífica, es que son muy, muy buenas, de verdad.
Salut
Miquel, no he explicat més dades de la biografia ja que en el vídeo de la tele expliquen tot això i fins i tot es poden veure 'en directe' les influències que menciones.
En d'altres ocasions també he escrit sobre Santos i Mallo i totes aquelles dones d'abans de la guerra, tan oblidades, fins i tot pels homes amics seus i de la seva generació, que ja es gros.
Ho sé. Gracies per les mencions. No hi ha deret a la manca de memoria histórica de l´art per aquet colectiu de dones...són de lo milloret i mai una colectiva ni rés de rés..
Aixo si que és ingrat ¡¡¡¡
Abraçades
Era una pintora excel·lent junt amb altres que anomenes com Mallo, Santos i Carrington. M'agraden molt i, sovint, penjo les seves obres al meu mur. Vaig llegir una autobiografia de Carrington que, com és sabut, era riquíssima -el seu pare era el propietari d'ICI PAINTS empresa que encara rutlla i amb la que jo vaig tractar per temes de feina-. Grans artistes i senyores de vida intensa. Mallo, crec recordar que era l'amat d'Alberti fins que la va plantar per María Teresa León...sempre m'agrada saber més enllà de l'obra encara que aquestas sigui la que queda i ens hagi d'interessar.
Glòria, darrerament s'han publicat alguns llibres a l'entorn de les dones importants d'aquells anys, pintores, escriptores, actrius, filòsofes... Sobta el relatiu oblit en el qual han restat durant anys. Els mateixos homes, amics o amants seus, van silenciar-ne l'existència, precisament el cas de Maria Teresa León-Alberti és un de ben emblemàtic. Un altre bon programa de 'Imprescindibles' sobre unes quantes:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/imprescindibles/imprescindibles-sin-sombrero/3318136/
Publica un comentari a l'entrada