VAGUES PER CONVÈNCER ELS CONVENÇUTS

Ja fa molt de temps que caldria endegar un debat seriós sobre el dret de vaga en el present. El tema s'ha sacralitzat en excés i avui costa parlar de segons què sense desvetllar inquietuds de qui sigui. 

Demà es farà aquesta estranya vaga feminista. La situació de les dones és molt diversa, em temo que les més explotades, moltes de les quals d'origen estranger, no ens enganyem, són aquelles que més dificultats tindran per a fer vaga. A més a més, la convocatòria és diversa i confusa.

Fa uns dies una noia jove que té responsabilitats en el moviment feminista actual comentava per la tele, de forma molt visceral, que la vaga és un gran instrument i que no s'hi pot renunciar i evocava la de La Canadenca. Em pregunto perquè sempre surt aquella vaga i no en surten d'altres. Però també ho entenc, va ser una lluita mítica i que, a més a més, va tenir un bon final per als treballadors. Del que m'adono és que no es coneix el tema a fons, com que el 1919 farà cent anys de tot allò segurament que la informació serà més exacta i concreta. Els centenaris serveixen per recordar tot i que després tot es torna a oblidar.

Però l'època de la Vaga de la Canadenca era diferent i, evidentment, no es pot comparar aquella vaga amb la de demà. Quan la vaga perjudica un empresari que no vol negociar és, evidentment, una eina útil, sempre que els sindicats siguin responsables i bons negociadors. Avui no sé si és ben bé així.

Malauradament avui moltes vagues perjudiquen la gent que està pitjor, no es pot agafar el metro, no es poden dur les criatures a l'escola, coses així. Quan una vaga perjudica tercers, gent que està pitjor que qui la fa, em sembla que tot plegat precisa d'una reflexió que encara no estem, potser, en condicions d'endegar.

Demà la vaga, pel que sento, no serà unitària. Però, com pot ser unitària una vaga feminista, que fica al mateix sac gent molt diferent i en situacions molt variables? És que totes les dones pertanyem a la mateixa classe social? O és que això de la classe ja no existeix? No entenc el plantejament i hi ha molta divisió a tot arreu. Una vaga, a més a més, es planteja per aconseguir alguna cosa concreta, una millora laboral sobretot, clara i intel·ligible. És així, en aquest cas? 

Quan preguntes a les convençudes t'endeguen un sermó on es barregen moltes coses, maltractaments, dones mortes, diferències de sou... I, a més a més, sembla que s'ha d'exigir als homes que demà facin coses que normalment no fan, tot i que els convençuts i raonables ja les fan. He sentit una frase que em fa angúnia, els homes han d'ajudar. Hem de demanar ajuda als homes per poder fer vaga?

No m'imagino  com determinades treballadores d'origen estranger que tenen cura, per exemple, d'avis xarucs de casa nostra o de la neteja de locals diversos, sovint mal pagades i moltes vegades ni tan sols assegurades, poden demanar als marits, molts dels quals encara en un estadi cultural de masclisme resistent, que demà ajudin en la cura. 

Però, bé, no vull semblar escèptica ni descreguda. Demà serà un dia estrany, mal plantejat i poc clar pel que fa a com anirà el tema. En tot cas i fins i tot en el cas de què l'invent sigui un èxit, serveix d'alguna cosa un dia de vaga d'aquest tipus?