'L'evolució cap als meus vuitanta és haver foragitat les inquietuds primeres i, en efecte, contemplar aquest firmament on flotem; llegir les pàgines dels investigadors espacials; admirar les fotografies que ulls com el Hubble ens acosten i horroritzar-me del que un profeta antic en va dir "tenebres exteriors, on es plora i peten les dents". Quanta raó tenia l'home, perquè les investigacions confirmen la seva afirmació. En canvi, els profetes religiosos dels nostres dies asseguren l'impossible en comptes de callar i evitar la demostració de la seva més completa ignorància'.
Olga Xirinacs, La crisi dels vuitanta, (Paraules, pàgina 22), Meteora, 2016
2 comentaris:
Estimada Júlia, moltíssimes gràcies per tan afectuós record. Sàpiques que el meu pensament, ara ja de 82 anys, es troba entre tots els blogaires amics que sempre m'heu fet costat, malgrat els meus silencis. M'heu donat ànims quan em feien falta, us heu fet presència a Barcelona, i ara acompanyeu aquest aniversari quan estic sola i me'n sento. T'estic molt agraïda, molt, ara en particular. T'envio una abraçada amb tot el meu cor.
Olga
Gràcies a tu, Olga.
M'alegro que t'hagi agradat el record col·lectiu que t'hem anat dedicant avui.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada