DILEMES MORALS D'AHIR I D'AVUI

 

Han atorgat la medalla del Parlament a l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Durant uns quants anys, per la dècada dels vuitanta, vaig ser relativament activa en aquella Associació, i amb una companya de feina vam fer allà diferents treballs i impartir cursets a l'entorn de les Ciències Socials i de l'Educació Moral i Cívica. Per cert, abans de la reforma nosequina se suposava que les Ciències Socials a l'escola havien de ser una cosa molt diferent del que van ser després, però com que calia fer pàtria al capdavall es va tornar al de sempre, mites, herois, fronteres i història etèria.

En el tema educatiu cada pocs anys hi ha qui descobreix la sopa d'all i torna a vendre fum, sorgeixen nous experts els quals han de promocionar llibres i projectes i endegar publicacions, assolir prestigi, vaja. Moltes escoles ja vam fer, amb d'altres noms i denominacions, activitats molt interessants que avui es presenten com a noves, com si l'escola real encara es trobés immergida en el temps de la polca. 

Un dels problemes de la tasca educativa, en els nivells elementals, és que molta feina, sobretot la feta pels mestres de base es perd, es dispersa i no es divulga tal com caldria. I aleshores sorgeixen aquests gurús, que sovint desconeixen el món escolar en directe i tornen a inventar allò que ja està inventat des del temps dels trenta punts de l'escola activa. Avui els noms de les iniciatives educatives, en general, s'expressen en anglès, que fa més modern.

En aquells anys va sorgir un gran interès a l'entorn de l'Educació en Valors. Una de les activitats que es proposaven, a partir de les idees de savis del sector com Lawrence Kholberg, eren els dilemes morals, plantejar a una persona o a un grup de persones un cas en el qual sorgís un conflicte d'interessos. 

Vam elaborar unes petites narracions sobre aquests temes, dirigides als escolars, alguna cosa vam col·laborar amb algun article a revistes com Escola Catalana o Perspectiva Escolar però no vam poder publicar cap llibre amb cara i ulls, editar és difícil quan no et coneix ningú, en tots els àmbits. Van sortir, però, diferents volums i dossiers, de gent vinculada a la Universitat, com Josep Maria Puig, sobre el mateix tema.

L'interès pel creixement moral va tenir el seu costat mediàtic i dirigit als adults. De fet, això dels dilemes morals era el que es plantejava al programa Vostè jutja, del qual en conservo un molt bon record i en el qual va col·laborar el blogaire d'honor, Francesc Puigcarbó. 

Sovint em queixo del que s'ha perdut a la tele, en relació amb coses com ara el teatre, però també hem perdut iniciatives més contemporànies, com el programa que menciono. Ja sé que queda molt de iaia Cebolleta repetir que no es fan programes com aquells, però és que és ben veritat, es miri com es miri.

La gent jove no ha tingut ocasió de tornar a veure mai, que jo sàpiga, aquells programes del Puyal. No sé si ni si es conserven. Podrien estar penjats a la xarxa, com els Estudios 1 i alguna coseta més. No hi deu haver gaire interès en recordar com érem, com volíem ser i com podíem haver estat. 

Una altra deriva lúdica dels dilemes morals va ser la comercialització d'un joc de taula que es deia Escrúpulos. Em sembla que tan sols es podia trobar en castellà o anglès, de fet he vist que en venen alguns per internet, encara. A casa el teníem i no sé què en devíem fer. 

Aquests dies em venia al cap tot això a causa del tema de la venda de bombes i com el fet de reduir la venda i comercialització d'armes pot afectar al tema laboral, cosa que a Andalusia ha provocat aldarulls. Aquí hi ha un clar dilema moral, que afecta els de dalt però també el poble. Un governant ha de triar entre endegar una llei que redueix la venda i fabricació d'armes, destinades a guerres destructives, o perdre vots i fer que augmenti l'atur. Si perd vots possiblement pujarà al poder un partit xenòfob. Què hauria de fer? Una persona d'esperit pacifista que busca feina en troba en una empresa que sap que es dedica a fabricar armament, a més d'altres coses. L'ha d'acceptar? Un científic vol fer investigació i uns laboratoris  de moral dubtosa, enfocats al guany, li ofereixen mitjans i feina, amb la condició de què, d'alguna manera, els afavoreixi en els seus informes. Què ha de fer?

Moltes contradiccions i problemes dels sectors polítics progressistes, quan arriben al poder, vénen de la difícil solució d'aquests dilemes, quan es plantegen en el món real i pràctic. Kholberg enumera diferents estadis de creixement moral, que es poden copsar segons els raonaments que es fan en resposta als dilemes proposats.

La nostra vida quotidiana es plena d'aquesta mena de dilemes. Tot i que a Vostè jutja un concursant guanyava i l'altre perdia, en la realitat dels debats morals, quan l'interès és educatiu, aquests plantejaments no tenen solució, el seu objectiu és generar i esperonar la valoració de tots els elements que hi convergeixen. Aquest tema de l'armament sortia en algun capítol de la sèrie Borgen, una sèrie en la qual la majoria dels capítols plantejaven, també, dilemes morals, més enllà de les facècies humanes dels protagonistes. 

Un altre tema és si es pot educar la moral, des de la infantesa. Amb tota la bona intenció, ho admetem o no, en educar, siguem pares o mestres, adoctrinem. I ho dic amb tota la bona intenció. Res no pot ser neutral i cadascú de nosaltres té les seves idees i li sembla que són bones. És habitual portar els infants a concentracions multitudinàries i que aquests cridin consignes boniques en demanda de llibertat i tot això, però, no ens enganyem, a les criatures també les feien participar en concentracions feixistes i també cridaven consignes d'aquelles amb entusiasme. Amb la millor intenció ens feien fer la comunió i anar a missa, vaja. 

Una de les justificacions dels pares i mares joves és que les criatures hi volen anar, de la mateixa manera que volen fer música, esport o ser anxanetes. Però la voluntat infantil és immadura, els infants depenen en tot dels adults, els volen imitar i volen que els valorin, no són lliures, encara, per triar aquesta mena de coses. Tot és complex i cal molt de debat, encara que no arribem a cap conclusió ni a cap solució. 

Malauradament en això de l'educació hi ha modes diverses i el treball del passat sovint es dilueix en poca cosa. No sé què en queda d'aquells esforços nostres per intentar que els dilemes morals, a nivell infantil, formessin part de la vida escolar. Ignoro si en alguna escola fan alguna cosa d'aquest tipus. Potser amb uns altres plantejaments, qui sap. 

Amb Kholberg o sense Kholberg els dilemes ètics i morals cada dia se'ns plantegen, a molts nivells, i les etapes del creixement moral que enumera aquest autor crec que encara són vàlides. La moral lligada a la religió tradicional potser és absurda però clara, això és bo, allò és pecat. La moral laica és molt més complexa, hauria d'anar lligada a un concepte de llibertat i de solidaritat molt ampli i caldria que fos universalment vàlid. De veritat ens creiem que la vida d'una criatura ofegada en una barcassa precària té el mateix valor que les nostres i les dels nostres fills? O, com deia Rusiñol en un dels seus malintencionats aforismes, per salvar un amic admetríem que morissin uns quants xinesos desconeguts?

Tot arribarà, sóc optimista, però, ai, anem tan a poc a poc i fem tantes ensopegades!!!