VIATGE PROPER AL SEGLE D'OR ESPANYOL

CaixaFòrum Barcelona ens ofereix, fins al 3 de març de 2019, una altra exposició emblemàtica. Com en el cas de la de Toulouse-Lautrec la mostra va molt més enllà del nom del pintor i ens situa en l’Espanya del Segle d’Or, la de l’Imperi i dels Àustries, una nació que potser avui pot resultar una mica incòmoda als dogmàtics de les lectures pretèrites. 

Velázquez és, de forma indiscutible, un dels grans artistes universals. A casa nostra, tant ell com d’altres artistes de l’època, s’han vist perjudicats per l’oportunisme amb el qual el franquisme va incidir en la història d’Espanya i en la seva manipulació i per l’excés de males reproduccions dels quadres de temàtica religiosa que vam patir durant anys. Però també, gràcies a les estampes religioses i a la seva difusió popular, els qui ja som grans vam entrar en contacte amb molts quadres emblemàtics i amb les circumstàncies que els van envoltar.

Velázquez, pintor de la cort espanyola, té menys obra religiosa que no pas altres pintors, precisament per aquest càrrec privilegiat i merescut. Molts dels seus quadres, sobretot alguns retrats reials, són ja una mena d'icones familiars, les il·lustracions habituals dels antics manuals escolars d'Història d'Espanya. A escola, recordo que ens desvetllava una certa tendresa contemplar la imatge de Baltasar Carles, una de tantes esperances malmeses, ja que ens explicaven que era un noi intel·ligent i espavilat, en el qual hi havia concentrades moltes esperances i que va morir jovenet. 

Avui les imatges creades pels pintors famosos ens resulten properes, trobem bones reproduccions a la xarxa i informació de tota mena sobre elles. Però veure aquells quadres famosos en directe, per primera vegada, quan era tot just una adolescent, en aquell auster Prado d'aleshores, em va produir una d'aquelles emocions recordades amb devoció. En general, els museus antics eren tota una altra cosa, silenciosos, amb poca gent, fins i tot els més emblemàtics i abans que les masses turístiques ho envaïssin tot i els espais dedicats al tema esdevinguessin asèptics, ordenats, controlats i una mica freds.

Velázquez (Sevilla, 1599 – Madrid, 1660), en molts aspectes, va ser un precursor de la modernitat, admirat per gent tant distant del seu context com ara els impressionistes. Va tractar temes diversos de forma lliure i personal, considerant l’època, i va ser molt conscient del valor de l’artista i de la seva obra. El Prado acull un terç dels seus quadres, aproximadament, i a Barcelona n’hem pogut veure fins ara pocs, i de forma esporàdica. De fet El Prado tan sols deixa que s’escapin de forma temporal, cap a d’altres exposicions, set quadres del pintor en cada ocasió, i aquest és el nombre que podem admirar a CaixaFòrum. Però, qui més qui menys, ha viatjat a Madrid en algun moment de la seva vida i ha pogut gaudir, en directe, de l'obra del pintor. 

L’acompanyen, a CaixaFòrum, d’altres pintors rellevants, de l’època. Murillo, un altre dels grans, avui reivindicat després d’haver estat considerat injustament com a carrincló, tindrà una important mostra a Sevilla, la seva ciutat, amb motiu del quart centenari del seu naixement. A l’exposició sobre Velázquez podem admirar un dels seus quadres més bonics i rellevants, un dels meus preferits des que era petita, aquesta Sagrada Família de l’ocellet, tan encisadora. Murillo no va voler sortir de Sevilla, al contrari de Velázquez, possiblement més ambiciós pel que fa a la seva professió. Vaig poder veure aquest quadre, en directe, fa uns anys, a Sevilla, per cert. 

A la mostra, a més a més dels set quadres del pintor, podem contemplar-ne cinquanta-dos més, de l’època, amb autories tan rellevants, a més de Murillo, com Tiziano, Rubens, El Greco o Ribera. Javier Portús, el comissari de l’exposició, un dels grans experts en l’obra del pintor, ha manifestat que la seva intenció era que es poguessin repassar les diferents facetes de l’artista, a més d’establir comparacions amb d’altres pintors, espanyols o estrangers. Les cases reials eren grans empreses de l'època, comptaven amb un gran nombre de treballadors, amb empreses subcontractades i, a més a més, exercien mecenatges diversos. Hem de valorar el fet de què, a causa d'això, el fons hispànic prové més aviat de la compra convencional que no pas del espoli desfermat gràcies a les guerres i els saqueigs.

L’exposició ha estat organitzada per l’Obra Social de La Caixa i el Prado, i coincideix, a més, amb el segon centenari del Museu madrileny. Les set obres de Velázquez que podem veure a Barcelona són Felipe IV, Juan Martínez Montañéz, Esopo, la Adoración de los Reyes Magos, Bufón con libros, El príncipe Baltasar Carlos a Caballo i Marte. La mostra es divideix en set àmbits, en cadascun dels quals hi ha un quadre del pintor i d’altres que s’hi relacionen per la temàtica. Aquests àmbits són els de l’Art, el Saber, la Natura Morta i la Vida Quotidiana, la Mitologia, la Cort, el Paisatge i la Religió. No són compartiments que no tinguin relació, ja que els éssers mitològics o els escenaris religiosos poden reflectir també elements del paisatge o aspectes de la vida quotidiana de l’època. Com ara aquest impressionant i trist Mart, un dels quadres menys coneguts del pintor.

De fet, un dels exercicis que ens proposava a l'Escola de la Dona una de les professores, era accedir a fragments d'alguns quadres de Velázquez i d'algun altre pintor del seu temps. Aquells fragments podien passar, ben bé, per quadres impressionistes. Per això no és estrany que el pintor fos tan valorat pels pintors d'aquest grup. Avui també s'han revaloritzat pintors com Ribera o Zurbarán, molt més que uns secundaris de luxe dedicats a pintar sants i frares.

L’exposició, imprescindible, mereix una visita llarga i aprofundida, repetició, i evitar, si pot ser, els moments i dies en els quals el nombre de visitants, centres educatius inclosos, pot resultar una mica aclaparador, cosa que no resulta fàcil. Avui la nostra mirada sobre el pintor i el Segle d’Or mereix lectures modernes, lliures de tòpics i prejudicis, per tal de comprendre més a fons aquell context i els seus personatges i mites.