EUDORA WELTY, DAMA DEL SUD PROFUND I MÍTIC

Fa temps que els llibres s'han convertit en una nosa, per més que no ho vulguem admetre i continuem fent volar coloms a l'entorn del romanticisme dels volums tradicionals i tot això. Han proliferat les llibreries de segona mà, de tipus solidari o privat, on es pot trobar de tot, relativament nou, a preus de saldo. Passa amb d'altres coses, com ara la roba. El consum i l'abaratiment han portat a aquest estat de coses que té, però, aspectes positius malgrat que sempre hi hagi apocalíptics nostàlgics.

Algunes biblioteques venen també llibres que no son novetats, a bon preu, i me n'hi he comprat alguns, com ara la molt bona biografia de Trias Fargas -saben, els joves, qui va ser Trias Fargas?- escrita per Jordi Amat. No acabo d'entendre quins criteris fan que es retirin determinats volums i no pas uns altres, la veritat.

Un dia, fa temps, em vaig ensopegar en el calaix de la venda bibliotecària, una activitat que em recorda la d'una monja de l'escola que ens venia boniques estampes de segona mà, amb La filla de l'optimista, única traducció al català, de moment i que jo sàpiga, d'un llibre d'Eudora Welty. No em vaig decidir a agafar-lo, aleshores no em sonava l'autora i tenia un munt de novel·les pendents de lectura. 

Per sort Welty es va fer present de nou en la meva vida lectora gràcies a Stephen King qui, en el seu llibre sobre el fet d'escriure, la menciona com una de les escriptores americanes realment bones i a tenir en compte. No vaig poder retrobar aquella novel·la en català, publicada el 2009. Em vaig adonar que l'escriptora, sense fer gaire soroll,  s'havia traduït al castellà, de forma intermitent, des dels anys vuitanta. Enguany Impedimenta, amb aquests seus llibres de boniques portades, està recuperant una gran part de l'obra de Welty.

Eudora Alice Welty va néixer a Jackson, Mississipí, per l'abril de 1909 i va morir allà mateix, l'any 2001. Va escriure contes i novel·les on reflecteix, de forma original aquell Sud mític i complex dels Estats Units. La bonica casa on va viure és avui un museu dedicat a l'escriptora. Si tingués més dèria per viatjar crec que em dedicaria a això de les cases d'escriptores de culte i el seu entorn, més aviat.

Welty tenia una família de classe mitjana, culta i agradable, va poder estudiar a la Universitat de Columbia i va treballar com a publicista per a la Works Progress Administration. Els viatges que feia a causa de la feina van fer que es dediqués a la fotografia, en l'època de la Depressió. Va fer unes fotografies molt personals, extraordinàries per molts motius, en les quals va reflectir amb dignitat i tendresa la comunitat afroamericana, entre d'altres temàtiques, no exemptes d'humor.

L'any 1950 va deixar la fotografia i es va dedicar de ple a escriure. Una de les persones que la va ajudar i valorar va ser una altre pes pesat femení de les lletres americanes, Katherine Anne Porter. Amb La filla de l'optimista, un llibre que crec, i no vull ser dolenta, que avui a casa nostra costaria de publicar o de vendre, si no fos que l'autor ja tingués la fama feta, va guanyar el Pulitzer, l'any 1973. Va impartir classes de literatura creativa en diferents tallers i universitats i forma part d'aquest conjunt extraordinari d'escriptors i escriptores dels Estats Units, del seu temps, molts dels quals del Sud profund, en el qual, fins no fa pas gaire, les dames semblaven secundàries de luxe i poca cosa més.

Welty dona molta importància al lloc, a l'entorn, és una gran observadora del capteniment humà, al darrera dels seus textos es percep la seva gran base intel·lectual i recorre a simbolismes que semblen gairebé quotidians. Em queden molts llibres d'aquesta autora per llegir, ep. Les ignoràncies literàries son inevitables però tenen la seva gràcia, car comporten descobriments inesperats i altament saludables.