ABRIL ITALIÀ I DAMES ANGLESES

UN ABRIL PRODIGIÓS
Elizabeth von Arnim
Traducció i epíleg de Dolors Udina
Viena, 2016

Elizabeth von Arnim, escriptora que ha experimentat una interessant recuperació aquests darrers anys, va escriure aquest llibre l’any 1922. És tracta d’una novel·la amable i interessant, i que darrere d’una història amb trets romàntics incideix en el tema de la dona i la seva llibertat. En aquest cas, és clar, son dones benestants, tres d’elles encara joves, que pertanyen a la societat londinenca privilegiada, de l’època. Però que senten com la seva vida s’ha ensopit de forma gairebé irreversible. Dues d’elles son casades, sense fills, i es van casar molt enamorades però la seva relació s’ha anat deteriorant, amarada de silencis i malentesos. Les relacions ens son explicades amb la prudència literària d’aquells anys, von Armin és producte de la societat victoriana i tot s’ha de situar en el seu context. 

Una d’aquestes dues dones casades veu un anunci que li crida l’atenció, la possibilitat de llogar, durant un mes, un castell italià, a la riba del Mediterrani. El preu no és excessivament alt però caldrà comptar amb algunes dones més, per fer front a les despeses. I explicar al marit alguna facècia inventada, com ara que una amiga l’ha convidat a fer aquelles vacances. Aconseguirà els seus propòsits i seran quatre dones, que pràcticament no es coneixen, les qui compartiran aquella estada. 

El castell i el seu entorn, real i magníficament descrit, resultarà, a més a més, una mena de metàfora de la llibertat, de la felicitat possible. El mon mediterrani va representar un gran atractiu per als intel·lectuals i gent benestant anglesa. El clima, la llum, hi tenen molt a veure. La meteorologia té un gran pes en la nostra vida i en la nostra percepció del mon. Les quatre dones aniran consolidant, no sense dificultats, una sòlida amistat, se sentiran persones lliures, tindran temps de pensar a fons sobre la seva situació i sobre elles mateixes, i, al capdavall, ja res no serà el mateix després de l’abril que dona nom al llibre. 

L’argument és relativament senzill, l’autora accelera un desenllaç amable, lluminós, els marits avorrits arribaran al castell i tot podrà començar de nou o reprendre un temps més feliç que semblava destinat a desaparèixer. La bellíssima soltera de la colla potser s’enamorarà i tot, ella, que està tipa de desvetllar admiracions i passions a dojo. I la dona gran, amb el record d’un marit amb el qual no es pot pas dir que fos feliç, sentirà que ha descobert l’amistat i deixarà de banda el seu mal humor i els seus records recurrents sobre gent d’upa amb la qual es va relacionar. 

Un final tan convencional, si no estigués tan ben escrit i tan ben explicat, podria semblar una mica ranci. Les relacions de parella se’ns descriuen amb les restriccions de l’època, hem d’endevinar i suposar, en molts moments. Les dones, per molt que s’espavilin, no assoliran, encara, una igualtat efectiva, més enllà de la llar. Tot això ho podem entendre des del present i ens pot amagar el sentit innovador d’aquest llibre i el seu gran valor literari. 

Res no serà igual després d’aquest abril, ni per aquestes quatre dones ni pels homes que s’hi relacionen. Von Armin, cosina de Katherine Mansfiel, d’una generació anterior a la de Virginia Woolf, de classe alta, tenia més de cinquanta anys quan va escriure aquest llibre, havia crescut en un ambient que, molt a poc a poc, anava obrint algunes finestres, limitades encara a les dones de classe alta. El Londres d’aquest sector social pot ser trist i humit, resclosit i castrador però sabem que també era terrible per a molta gent del poble. A Itàlia aquest poble queda reduït al servei domèstic. Però, més enllà d’aquestes consideracions, i situant el llibre en el seu moment, resulta una delícia llegir-lo i gaudir d’una prosa excel·lent i d’aquesta ironia britànica tan especial i tan present en molts dels fragments de la novel·la. 

Si a tot això hi afegim que l’obra no tan sols està ben escrita, amb una prosa delicada i clara alhora, sinó que traspua l’humor anglès més autèntic, enginyós i agraït, i que la seva lectura ens fa passar una molt bona estona, tot plegat justifica de ple la lectura de la novel·la. Elizabet von Arnim es deia, de soltera, Mary Annette Beauchamp. Va néixer a Sidney l’any 1866, es va casar per primera vegada amb un baró alemany de qui va prendre el nom i va morir als Estats Units l’any 1941. Va arribar a ser força popular i alguns dels seus llibres han tingut versions en cinema. Enchanted april, basada en aquest llibre, es va estrenar el 1993, amb un interessant repartiment i dirigida per Mike Newell, i va afavorir l’afortunada recuperació de la literatura d’aquesta escriptora.