DESITJOS CONVENCIONALS I CINEMA DE BARRI

 

Fa pocs dies, per la televisió, vaig recuperar una antiga pel·lícula de 1955, d'aquelles que jo classifico com 'de cine Condal' perquè les relaciono amb el meu cinema de barri habitual, en el temps de la infantesa. Afortunadament, encara que les pel·lícules no fossin 'aptas para menores' en aquells cinemes es feia la vista grossa, en general.

One desire es va titolar, en castellà, Su único deseo, i el desig en qüestió era el de la protagonista, una dama de vida pecaminosa, terme que en aquells anys intepretàvem, a tot estirar, amb anar lleugera de roba i jugar a cartes en locals sospitosos. La noia volia formar una família convencional i ser respectacle, però, això sí, amb el Rock Hudson que és un jugador professional una mica gandul però amb un gran potencial per fer bitlles.

La pel·lícula, avui, pot semblar ingènua i tan convencional com les aspiracions de la protagonista. Li sobra metratge i el final resulta apressat, no crec que descobreixi res si explico que la dama, que té un cor d'or, aconsegueix el que desitja, no sense abans haver-ne passat de tots colors. 

Un dels encants de la pel·lícula era l'evocador repatiment, Rock Hudson, Anne Baxter, una joveneta Natalie Wood, William Hopper, l'ajudant de la primera etapa de Perry Mason, fill de la famosa Hopper tafanera, i l'esplèndida Julie Adams, que els va enterrar tots i va traspassar l'any passat, fent de dolenta de la pel·lícula en la qual mor de forma oportuna en un incendi que ella mateixa provoca enmig d'una rauxa de gelosia. 

El director era un professional d'aquells de l'època, treballador i incombustible, que més endavant es va dedicar molt a la televisió. Li dec moltes alegries infantils, lligades al cine de barri. Una pel·lícula seva que recordo és El secreto de los incas, en la qual Charlon Heston feia d'un aventurer ben plantat i amb barret, que va inspirar a fons el personatge d'Indiana Jones. Yma Sumac cantava al sol en una escena que, tot i que era petita, em va impressionar.

Però la perla de la corona de les pel·lícules més populars del director, molt present en el meu imaginari sentimental, va ser La guerra privada del Mayor Benson, amb Charlton Heston fent de militar dur amb cor tendre. La noia també era Julie Adams, per cert. Ens la van passar fins i tot a l'escola, en més d'una ocasió, no sé si amb algún petonet tallat de forma oportuna. Va ser una mica com ara el meu 'Poli de guardería', una pel·licula habitual fa alguns anys a les escoles, en dies de pluja persistent.

Hi sortia un nen mol bufó, Tim Hovey, que forma part de la trista llista d'actors infantils que es van acabar suïcidant, i que van contribuir a què Paul Petersen, un altre antic actor infantil, endegués un grup de protecció a les criatures del cinema i els donés suport en el seu pas a l'edat adulta.

Avui aquelles pel·lícules ens poden semblar carques, passades de voltes i massa acolorides, però jo els tinc un gran respecte, la veritat. Malgrat que no acabis d'entendre com la protagonista de Su único deseo no envia al botavant el sòmines del Hudson i posa un negoci legal en algun altre indret de l'Amèrica profunda, t'alegres de què aconsegueixi, després de tantes penes i d'una infantesa trista i solitària i una adolescència en la qual un home dolent la va enganyar, els seus lloables objectius petit burgesos.