Escoltant Quico el Celio m'he inspirat per escriure la lletra d'aquestes jotes que cadascú pot cantar amb la música que li abelleixi.
Del Picatxo vinc, del Picatxo
vinc, del Picatxo torno,
que ve la tardor i me n’haig
d’anar però no em conformo,
i allà a la ciutat, allà a la
ciutat, quan arribi el fred,
pensaré en el sol, quan se'n va a dormir, dalt del Puntalet.
Amb l’agost van arribar
els forasters, quin turment,
amb tants cotxes pel Picatxo
no trobes aparcament...
Del Picatxo...
Hem fet moltes xerradetes
prenent fresca picatxera,
i també unes quants berenars
amb lo vinet de Batea.
Del Picatxo...
Ja ve el temps de les veremes
i de tornar a treballar,
la piscina està molt freda
i ja no em vull remullar.
Del Picatxo...
Lo garbí nos ajudava
a passar els dies roents,
i ara enyorem l'escalfor
d’inoblidables moments.
Del Picatxo...
Aquest any per la pandèmia
no hem tingut Festa Major,
però com que som grandets
estar tranquil és prou bo.
Del Picatxo...
Hem après el nom de cases
que venen de l’antigor
i hem vist les nines
fantasmes
que volien fer-nos por.
Del Picatxo...
I és que dos coses hi ha al mon
que no hi ha a cap més indret,
el Picatxo de Batea
i a Can Fanga, el Poble-sec.
Del Picatxo vinc...
Adéu Picatxo, ai quina pena
que tinc,
quina il·lusió, tornar al
carrer Laberint,
ara me’n vaig i segur que haig
de tornar-hi,
a dinar al Poste i a passejar
pel Calvari.
3 comentaris:
bona aquesta, de Roquetes vinc... de Roquetes baixoooo...
Es una adaptació, pel que fa a les estrofes, passa com amb les corrandes o les gloses mallorquines, pots anar afegint el que et sembli.
Anónim: Molt divertida aquesta poesia per cantar a ritme de jota.
Núria Fusté.
Publica un comentari a l'entrada