19.9.21

LA FIRA DEL LLIBRE D'OCASIÓ, ANTIC I MODERN, JA ÉS VELLETA I ADMIRABLE







La Fira del Llibre d'Ocasió ha arribat a la setantena edició, vol dir que és tot just una mica més joveneta que no pas jo.  És una de les meves fires preferides, en l'actualitat hi ha moltes menys parades que en el passat, cosa gens estranya perquè les possibilitats de lectura i accés a llibres han augmentat molt, a banda de la importància de les vendes per la xarxa.

Vaig passar una estoneta per l'acte d'inauguració, a càrrec de Marçal Font, poeta i llibreter badaloní que ara és el president del sector. Entre d'altres coses interessants va fer una mica de crítica dels manaies, que no protegeixen coses tan emblemàtiques com ara aquesta fira o la trobada setmanal de Sant Antoni. La crítica a l'ajuntament, tema recurrent en qualsevol acte cultural, va quedar matisada per l'amable intervenció del regidor Riera, un d'aquest polítics discrets i eficaços i poc coneguts per la majoria.

El pregoner de l'acte era Biel Mesquida, a qui fa poc han donat, a la Setmana del Llibre en Català del Moll de la Fusta, el premi Trajectòria. Mesquida va estar molt oportú en remarcar que no li agrada xerrar ni recitar quan la gent ha d'estar dreta i no pot seure, com era el cas, amb el greuge de la calor en augment. No entenc que aquestes coses no es facin de forma més còmoda per a tothom. Tampoc crec que la promoció de l'acte hagués estat massa eficaç. Mesquida és un gran autor i no cal que a cada moment me'l recordin com a escriptor queer o LGTBI. Tot son modes, vaja. Aqui hem passat de posar-li un munt d'entrebancs amb aquell adolescent de sal a fer-ne la bandera de l'agosarament català primigeni. I no funcionava tan sols la censura franquista, ep, per casa nostra també es ranciejava a dojo, en aquells anys en penombra però amb molts entusiasmes.

La Fira té un component molt interessant de germanor hispànica, ve gent de tot l'estat espanyol, Espanya per als antics, vaja. Hi ha llibreries de vell a tot arreu, emblemàtiques i excel·lents. Jo compro molts llibres d'ocasió, a portals com iberlibro, i m'encanta veure com m'arriba un llibre des de Madrid, Toledo, Málaga o Vigo, de vegades, fins i tot, llibres en català. 

El matí de la inauguració encara hi havia moltes parades tancades o que s'estaven endreçant. Així que hi hauré de tornar. Hi ha temps fins a primers d'octubre. Sempre s'hi troben perles i, a més a més, potser per l'augment de l'oferta, els preus s'han mantingut estables i assequibles, en general. Després de l'excés de novetats de la Setmana del Llibre Nou o que ho sembli, això del lllibre d'ocasió fa molta il·lusió. Al menys, a mi. Una mica és allò tan repetit del poema de Foix, que té ja més anys que la Fira, m'exalta el nou i m'enamora el vell. Tot i que el nou ja no em sembla tan nou i el vell també m'exalta, ben mirat.

M'ha vingut al cap que, en el passat, per la Mercè també es feia un concurs d'aparadors, molt maco. Els aparadors, avui, com els telons del teatre, semblen ser elements en perill d'extinció però no se sap mai. Una altra curiositat és que els llibreters d'aquest tipus de llibre encara es puguin dir llibreters de vell mentre que la Fira es del llibre d'ocasió antic i modern. No entenc quina mania en no poder dir que les coses i les persones son velles. 

7 comentaris:

Cinefilia ha dit...

"M'exalta el nou i m'enamora el vell!" M'agrada com a lema. El penso fer servir a partir d'ara.

Respecte la fira, em sembla que ja t'he comentat en més d'una ocasió la meva dèria pels llibres de segona mà. O sigui que no t'estranyi que ens trobem per allà un dia d'aquests.

Júlia ha dit...

Juan, et copio el sonet d'on surt el lema:

Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles
Del temps antic i, a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,

L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.

De fet la Filmoteca pot comptar amb el mateix lema, nou i vell. Aquests dies no hi podré anar perquè seré fora però abans no pleguin segur que hi torno.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Quina es la frontera entre vell i nou? hi ha llibres intemporals i d'altres que ja neixen vells.

Salut.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Els llibres de vell tenen un no se qué que els fa més interessants en trobar-los remenant als encants, encara que hi ha qui diu que són els llibres el que et troben a tu. A Terrassa hi havia fa anys, un llibreter de vell que tenia els llibres desordentas en piles i pel terra, fins i tot alguns en prestatgeries, però l'home sabia exactament on era cada un d'ells.

Salut.

Júlia ha dit...

Jo crec que està molt clara, la diferència, el nou acaba de sortir publicat i el vell ja ha de tenir una edat, també es fa diferència 'qualitativa' entre vell i antic, he, he. A la Setmana del Llibre eren tots 'nous' i a la Fira hi ha vells, antics, i nous 'de saldo'.

Júlia ha dit...

A mi m'agradava remenar per la Llibreria Canuda però ja no hi és, als Encants de Sant Antoni hi vaig sovint però el llibreter de vell, avui, ven molt per la xarxa, jo també en compro molts de vells o descatal·logats, m'agraden més que els nous, he, he.

Júlia ha dit...

Jo, als Encants, si que crec que els llibres em troben a mi, com a la Fira, quan jo els trobo és perquè els he buscat i aleshores més aviat els compro per internet, generalment a iberlibro