No m'agrada gaire mirar enrera ni enyorar temps passats, no serveix per a res, a banda de què la memòria és enganyosa, parcial i injusta. Malgrat tot ja fa anys que no puc evitar trobar a faltar aquelles Setmanes que se celebraven a les Drassanes, un espai gran i còmode. Els llibres estaven agrupats per autors, per temàtiques, i no pas per editorials. Trobaves perles oblidades i fons d'armari esgrogueïts que aprofitaven l'avinentesa per ressorgir, i tan era que fes bon temps o mal temps, car eres en un recinte tancat, però gran i còmode.
Més endavant es va fer a prop de la Catedral, em semblava un espai atapeït i enxubat i ja va començar el regne de les novetats oportunistes. Però, vaja, millor que es faci on sigui que no pas que no es fes. L'any passat va resistir la pandèmia, al Moll de la Fusta, i enguany ha tornat al mateix lloc. La calor xafogosa d'aquests dies no ajuda. Diumenge hi vaig fer un volt, hi havia moltíssima gent i poc control de distàncies i la resta. Feia sol i calor, era pel matí. Els dies laborables no obren pel matí i ahir hi vaig tornar, amb una amiga, per la tarda. Hi havia menys gent tot i que en va anar venint més tard.
Com en tantes coses del present l'excés mata la màgia. He llegit que per a la ocasió han sortit dues-centes novetats, per exemple. Les petites parades estan plenes de llibres, moltes petites i mitjanes editorials han de compartir els taulells i em sorprèn com, en aquests temps difícils, sorgeixen encara petites editorials coratjoses. També en sé d'algunes que no van a la Setmana, no els surt a compte i els dona massa feina. Hi ha editorials clarament discriminades, també a les llibreries, però crec que la gran majoria de gent ni se n'adona perquè, al capdavall, els llibres ben promocionats a la tele es troben fàcilment.
El llibre en paper és encara un objecte sacralitzat quan, de fet, és avui un objecte de consum immediat, amb poques excepcions. La gent que més plora la destrucció inevitable de tants llibres sol ser la que menys en compra o en llegeix, pel que he anat observant. Els llibres son un valor barat i efímer, grans novetats passen aviat a les parades i botigues d'ocasió, a preus de saldo. Un valor del nostre temps és la renovació, ja fa anys, molts, vaig tenir cura de la biblioteca escolar i el primer que ens van recomanar en uns cursos que vaig fer era llençar i renovar. Hi ha un excés en tot, no tan sols en el cas dels llibres, el mateix passa amb la roba, amb els estris de casa, amb el material escolar.
A més a més les biblioteques, que han fet un gran servei, també han contribuït a la disminució de les vendes. La gent té poc espai a les cases, això els que tenen casa pròpia, i poc temps per treure la pols que, inevitablement, aplega el paper enquadernat. Les biblioteques tenen aviat a punt les novetats, també en digital, cosa molt pràctica. Jo crec que em compro llibres per damunt de la mitjana i sempre, a més a més, en porto un de digitalitzat del servei e-biblio, al telèfon, cosa molt pràctica i que evita portar a la bossa més pes del compte. Si un llibre de la biblioteca m'agrada molt i em sembla que és 'per tenir-lo', me'l compro. Això, però, em passa en poques ocasions. Cada vegada, per altra banda, llegeixo més llibres d'assaig que no pas novel·les, em sembla que és una cosa que passa a molta gent, pel que m'expliquen. També, darrerament, me n'he comprat alguns de poesia, traduccions sobretot.
El llibre té una funció evident de distracció, de diversió, llegir no és un valor absolut, depèn del que llegeixis i del profit que et faci. Surten tants llibres que és possible que molts ens passin per alt. I es promociona molta palla, cosa que tampoc no és cap novetat. Un ganxo per als llibres son les cobertes, els títols... Llegir és una activitat com qualsevol altra i per això no crec que m'hagi de posar cap medalla per llegir molt, o per escriure força. Cadascú té les seves aficions, ben respectables, i els afeccionats a l'esport no entenen gaire que no t'agradi practicar-lo. 
A la Setmana del Llibre d'enguany me n'he comprat un parell que em van cridar l'atenció, tots dos de poesia i amb la versió original en anglès al costat de la catalana, el d'Elisabeth Bishop i un de Poesia Romàntica Anglesa recollida per Marià Manent, a qui devem tantes interessants traduccions, sobretot en una època en la qual els llibres i les traduccions eren un bé escàs. Els llibros de poesia son més per tenir-los que no pas els de narrativa, segons la meva subjectiva opinió.
D'aquí un parell de dies també obrirà la Fira del Llibre d'Ocasió, que té, ja, gairebé la meva edat i que encara és de les meves fires preferides, pel que fa a aquests objectes en concret. Com que ja no sé on posar llibres de tant en tant faig una carretada i els porto a una botiga del Llibre Solidari, penso que potser sense voler en alguna ocasió he comprat als del Llibre Solidari algun llibre que era meu, cosa que seria una bonica casualitat, la veritat.
Estic llegint una biografia de l'inefable Talleyrand, per cert, meva i comprada, que consti, i aquest senyor tan especial tenia com a valor segur i d'inversió la seva biblioteca, ja que els llibres eren escassos, cars i minoritaris, i eren, aleshores, un valor segur en cas de problemes econòmics. Ara, com em va dir un senyor que va venir a buidar el pis dels meus pares, els llibres pesen molt i valen poc. Les coses canvien i així ha de ser, la cultura s'ha massificat, ha arribat a gairebé tothom i hi ha molta més gent que llegeix però també que escriu. Quan un bé és escàs i difícil d'aconseguir, cas del Pepe el Romano, és molt cobejat i desitjat. Però si les filles de Bernarda Alba haguessin pogut sortir de gresca cada cap de setmana i conèixer xicots a dojo no hi hauria hagut drama lorquià.
Els productes de consum cultural no son ni bons ni dolents ni cal enyorar res, cadascú de nosaltres és fill o filla del seu temps i les seves circumstàncies i la seva educació. Hi ha molts tòpics sobre literatura o la mística dels llibres de paper, tòpics i mitologia. No per llegir i estudiar molt ets millor persona, ni de bon tros, hi ha gent excel·lent poc llegida o que no vai mai al teatre, al cinema o a concerts de música clàssica i que, fins i tot, es mira ximpleries a Tele 5 per distreure's. Un llibre no es bo per ell mateix sinó pel que explica que pot ser ben poc recomanable, per cert. O un rotllo.
Una senyora, a una parada de la Setmana, comentava a la parella que li havien dit que un del Kallifatides sobre la seva mare estava molt bé, el va veure, el va fullejar i va comentar, sense manies: me'l descarregaré a la biblioteca. No vaig veure que se'n compres cap, al menys en aquella parada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada