17.6.22

FACÈCIES, ESCOTS I XIMPLERIES DIVERSES

 


La política s'està tornant tan ensopida que no m'estranya gens com xarxes i diaris de totes les tendències han incidit en això de l'escot de la guapa senyora portaveu. TV3 ha fet una nota surrealista, que encara ha acabat d'afegir llenya al foc, la veritat. La cosa és que de vegades, i ja des de fa anys, en alguna ocasió m'havia sobtat com entrevistadores de bon veure mostraven cuixa i pitram sense manies, tot entrevistant seriosos polítics, ells sí, tapadets amb trajo, camisa i corbata. 



Pensava que tot plegat eren prejudicis meus, que ja tinc una edat. Això de tapar els escots va ser habitual en temps ombrívols, maltrat la inexistència del fotoxop, i s'havia fet molta broma amb el tema. És clar que normalment els escots eren de senyores del cinema, estrangeres i de moral dubtosa, i no pas de dones de la política nostrada que, aleshores, gairebé ni existien, i, encara menys, en l'àmbit català, que gairebé tampoc no existia, políticament parlant.

Per la tele ja veiem de tot i estem curats d'espants, des de fa anys, per això el tema de la pujada de la samarreta ha esdevingut, per broma que en puguem fer, un símbol. Un símbol preocupant, la veritat. La dama, per cert, anava vestida formal i elegant, l'escot de la samarreta era just un detallet en el qual ningú hauria parat atenció, si no és pel canvi evident que van fer els manats, se suposa que per algú que mana, i per la gran Mayka Navarro que va gosar parlar del tema sense manies.



I és que, com deia el capità Enciam, els petits canvis son poderosos. I, en alguns casos, inquietants. Ja no recordarem gaire el que va dir la portaveu però sí l'anècdota i la regatera desapareguda. I, això, en uns temps en els quals tothom va com li sembla i li abelleix i els escots i els pitrams gairebé a la fresca son el pa nostre de cada dia, a la vida real. I, de vegades, promocionats pels manaies dels mateix mitjà, ja que per més fred que faci de vegades les noies, fins i tot les noies serioses dels telenotícies, ens surten lleugeres de roba i amb talons impossibles i degeneradors de peus joves. Ells, sempre tapadets, res ni tan sols de samarretes Marlon Brando, als programes seriosos o meteorològics. 

Es comença tapant escots femenins i ves a saber com es pot acabar.

6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Una beneiteria beneita perpetrada per beneits. Amb lo bé que llueix la pitrera la portant-veu del Govern. Si s'hauria de fer una elegia a la regatera de les senyores. Recordo una tapada ràpida a Rocío Jurado a TVE, pero fixa't que més endavant sortia a la tele Sabrina Salerno amb els boys boys boys, o les mama chicho. Ara estem en regressió, cada vegada més puritans.

Salut

Júlia ha dit...

l'Àngel Casas també feia destapes, he, he. Això algun calent mental de la tele, que es devia posar nerviós, i amb poca cosa en tenia prou.

Tot Barcelona ha dit...

jajajajaja...y la pobre doncella ha dicho que ella estaba cómoda...ayyy estos neo-convergentes tan puritanos.

Salut

Júlia ha dit...

Cada dia pasan cosas más raras.

Helena Bonals ha dit...

Doncs és una paradoxa, perquè els adolescents d'avui en dia cada cop són més precoços amb el sexe, i per tant menys puritans. No sabia que havia passat això, ho trobo molt fort. Cadascú ha d'anar com vol.

Júlia ha dit...

es un simptoma una mica emprenyador