24.6.22

LA PIPA DEL BALBÍN

 

Abans no em visitessin els fantasmes de les revetlles passades em vaig assabentar de la mort de José Luis Balbín. Balbín va fer moltes coses però el vam conèixer i estimar, sobretot, pel programa La Clave. Encara més, pel programa La Clave de la primera etapa, mítica i extraordinària. El socialisme al poder absolut es va ennuegar amb el programa, va posar pals a les rodes i va acabar per carregar-se'l. Els feliços -també tràgics i conflictius- anys del tardofranquisme i la primera etapa de la Transició van veure coses per la tele que avui molta gent jove no es pot ni imaginar. I, per la ràdio, també va anar així, a nivell auditiu. 

Aquí, de fet, va passar una cosa semblant amb el pujolisme. Ja diuen en castellà allò que fa de los amigos me guarde Dios que de los enemigos me libro yo. És igual qui mani, ho vol tenir tot controlat i, en general, ficar cullerada a tot arreu, des de la ràdio local al diari de més tirada. Abans aquestes alcaldades abusives em feien empipar però avui ja sé que tot forma part de la lògica del poder. Ahir, per no sé quin canal que em vaig ensopegar, feien un bocinet d'una Clave en la qual parlaven de les autonomies, hi havia el Roca, l'Arzalluz, el Fraga... tots joves, educats, dialogants, disposats a que les coses anessin bé, costés el que costés. Avui hi ha qui creu que tot allò es va fer molt malament i es queden amb allò que els convé. És allò tan adolescent de pensar que els nostres pares eren tontos i no valorar a fons tot el que havien passat i suportat abans de ser, més o menys, conservadors i immobilistes.

Tal i com va el mon de la tele no crec pas que ens passin, sencer, cap d'aquells programes. I no sé, si, més enllà de quatre nostàlgics, se'l miraria algú. Avui ens avorriria, tanta xerrameca educada, era un programa molt llarg, que s'introduïa amb una bona pel·lícula i s'allargava fins les tantes, deixaven que la gent parlés estona, ara tothom té pressa i els presentadors es veuen obligats a recordar qui sigui que no s'enrotlli massa o a tallar-los perquè toquen els anuncis. No em vull ficar gaire amb els perodistes jovenets, aquests que, segons algú comentava, fan faltes d'ortografia, cosa que no és culpa seva, per cert, perquè és un sector precari, en molts casos, i amb un bon nombre de contractes vergonyosos.



En el poc espai que van dedicar al periodista, en una ràdio nostrada, un jovenet de les darreres promocions va remarcar, com a cosa rara, que Balbín sortia tota l'estona fumant en pipa. Ell, en pipa, i, la resta, si volien, fumant a dojo. Allò va semblar ser el més remarcable del programa mític del passat remot, què hi farem. El programa semblava tranquil però van tenir problemes diversos, uns falangistes van voler estovar Ian Gibson, al final d'un programa sobre José Antonio. I això que allà hi anava gent de tota mena i ideologia, fins i tot Serrano Súñer, el qual potser avui anirien a boicotejar els arrauxats partidaris del retorn de la guillotina, perquè una actitud dels nostres temps és no deixar parlar els qui ens anguniegen o odiem, en lloc de rebatre'ls dialècticament. També va ser molt mogut el programa dedicat a la legalització del Partic Comunista, per exemple.

El programa era en directe, va haver-hi pressions per tal que fos en diferit, cosa que el feia més censurable i manipulable, però Balbín no va voler. Al final el van fer fora, diuen que a causa d'un programa sobre la corrupció d'aleshores, després d'altres de conflictius, com el de l'OTAN, i va anar un temps a Antena 3, aquests canvis poden funcionar amb un programa de cuina però amb un d'aquest tipus, és difícil. El van canviar de dia, d'horari, i va desaparèixer, com tantes altres coses. Balbín va tenir una llarga i important trajectòria professional tot i que el seu nom, per a la majoria de gent, ha quedat lligat a La Clave original. Malgrat els problemes soferts no s'ha pogut deixar de considerar el programa com el millor de la televisió pública, fins ara mateix. Va tenir unes audiències impressionants, malgrat ser del segon canal, llarg i, sovint, necessàriament, discursiu. 

Suárez va permetre i donar suport a coses impensables i el sistema també el va engolir. En aquells temps la gent estava tan endarrerida que els periodistes sortien fumant per la tele, quin escàndol! Jo diria que caldria recuperar i tolerar alguns vicis però no insistiré, no vull que em llencin a la foguera dels dogmàtics seguidors de Santa Salut. Una pipa és una pipa i molt més que una pipa, la del Balbín més que cap altra.

https://elpais.com/television/2022-06-24/la-clave-de-balbin-gloria-y-caida-del-programa-que-cambio-la-television-espanola.html

4 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

A mi Balbin em va fer un gran favor, era un dels testimonis del meu rival a Vosté Jutja, i a banda que semblava més aviat un testimoni meu, es va enrrollar tant que no vaig haver d'intervenir, el que em va anar molt bé atés estaba molt nerviós.
A banda, sempre veia la clave i la peli. Un programa impensable a dia d'avui, i no només pel tabac i l'alcohol.

Salut.

Júlia ha dit...

Caram quina categoria.

Et faré dos preguntes que ja et dec haver fet però no recordo la resposta.

1.- No tens cap còpia ni que sigui d'una part del programa on vas participar?

2.- Quina era la temàtica i què defensaves?

Jo el veia però de vegades no arribava al final perquè era molt tard, el Pere era més fidel i resistent.

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

No tinc cap copia, hi havia una cinta VHS mal grabada atès anava nolt de pressa que es va perdre en una mudança. En una época en que fumaba dos paquets diaris de Ducados, defensava no fumar. El programa era en directe. L'Anna tenia un any, vol dir que en fa 36.

Júlia ha dit...

Com ha passat el temps i com han canviat els costums, era un programa molt interessant, tot allò bo s'acaba.