Fa poc vaig tornar a ensopegar-me, en aquest cas per les xarxes, amb una breu historieta atribuïda a Sòcrates. A causa de la categoria i antiguitat del personatge comprendreu que no puc comprovar la veracitat de la contalla, que té variables diverses si n'obviem el contingut pedagògic. Resulta que algú, un home, aquell era un mon d'homes, per savis que fossin, va anar al mestre amb la intenció d'explicar-li una facècia sobre algú.
-Saps si això que m'has d'explicar és realment cert? -li va dir Sòcrates.
El tafaner interessat en difondre la notícia va haver d'admetre que no ho sabia.
-El que m'has d'explicar és una cosa bona, sobre algú?
Altra vegada el correveydile va haver d'admetre que no era res de bo, més aviat el contrari.
-Així, doncs, deu ser una cosa que em pot resultar útil, m'imagino...
El portaplatets va haver d'acceptar que no era així.
-Doncs si el que m'has de dir no és cert, ni bo, ni útil, no cal que m'ho expliquis -va dir el savi. Se suposa que l'interlocutor no va insistir.
Malgrat la gran difusió ancestral de la contalla el mon informatiu, tant a nivell veïnal com mundial, ja sigui a través de la paraula, el paper o el mon online, és ple d'informacions que no se sap ben bé si son certes, que sovint no son coses bones i que, en general, no ens resulten útils, ni a nivell individual ni col·lectiu. I és que una cosa és dir el que caldria fer i, una altra, fer-ho.
Admeto que soc tafanera i que, si jo hagués estat en el lloc de Sócrates, i és que podria identificar el fet amb molts que m'han passat, hauria insistit en voler saber-ho tot, humana so i humana és ma mesura, vaja. En teoria, jo hauria suposat que ja tindria prou criteri personal per destriar el gra de la palla però sovint no és així, ni de bon tros.
Llegeixo sovint coses sobre molta gent, una gran part del mon de la política, avui esca del pecat, pel que sembla, que no se sap si son certes, no son bones -les bones s'expliquen poc, son ensopides- i que, a nivell individual no em resulten gens útils, la veritat. Moltes opinions prou valorades de, per exemple, periodistes nostrats de culte, no compleixen pas aquestes exigències socràtiques, però els donem categoria, no diré de dogma, però sí de veritat experta.
Ja sabem com va acabar el savi, per tal de complir la llei, que respectava fins a límits surrealistes, es va suïcidar amb herbetes, cosa que, mirada des del present, sembla prou ximple, per més valor filosòfic que tingui aquest senyor del passat, que va tenir una esposa a la qual, la posteritat, ha omplert de penjaments però també de reconeixements meritoris, qui sap. Aguantar un marit filòsof deu seu molt feixuc.
7 comentaris:
No me atrevo a poner nada sobre Sócrates. Para saber algo en profundidad y afirmarlo de él habría que saber griego antiguo y leer a Platón, y no siempre Platón trató con dulzura a su maestro, en algunas transcripciones comenta algo sobre la halitosis del mismo, pero queda claro que si la anécdota es de él (jamás nadie me ha comentado nada sobre la misma ni en Antropología Filosófica en Teología, ni en la misma Filosofía en la UB de grado), es un buen apunte a tener en cuenta.
Salut
Sócrates era patriota o botifler?. Dit d'una altra manera: d'arreplegatsxcat o d'ERC
Salut.
Miquel, és una anècdota que se le atribuye, poco tiene a ver con filosofía seria. Hay hsitorias parecidas sobre muchos personajes. Creo que no hace falta saber griego, afortunadament hay muy buenas traduccions, Carles Riba, sin ir más lejos.
Francesc, ni una cosa ni l'altra, espero, he, he.
anoto llocs on es troba la facècia
https://extension.uned.es/archivos_publicos/webex_actividades/4467/eltriplefiltro.pdf
https://teresacataldo.com/es/los-tres-filtros-socraticos-la-educacion-y-la-mediacion/
https://lamenteesmaravillosa.com/los-tres-filtros-de-socrates/
Es una facècia molt antiga, la trobareu a desenes de documents,un altre tema és esbrinar el seu origen.
A més a més de Plató Aristòfanes i Jenofont també van escriure sobre el mestre, tot el que sabem d'ell és, doncs, de forma indirecta.
L'anècdota s'atribueix al filòsof però no és d'ell, és habitual trobar anècdotes diverses atribuïdes a personatges famosos, copio el que he trobat sobre el possible origen, tot i que avui la podeu trobar a webs de filosofia, fins i tot, cosa gens estranya car el contingut és molt interessant.
La historia de los tres filtros de Sócrates comenzó a circular por email hacia 2003.
Aparentemente la historia original no es de Sócrates.
No aparece en ninguna de las fuentes tradicionales contemporáneas que nos han transmitido información sobre su vida (Platón, Aristófanes, Jenofonte).
La versión moderna fue escrita hacia 1930 o 1940 por una misionera protestante llamada Amy Carmichael:
Tal vez estos tres tamices ayuden a evitar que se pronuncien algunas palabras que puedan contristar al Espíritu de amor y herir a alguien a quien nuestro Señor ama. ¿Es verdadera? ¿Es amable? ¿Es necesaria?
Amy Carmichael, Edges of His Ways (Fort Washington: Christian Literature Crusade, 1955)
Pero la idea ya aparecía en las Leyes de Manu, un texto tradicional sánscrito (que probablemente Carmichael haya leído en la India, donde vivía):
सत्यं ब्रूयात् प्रियं ब्रूयात् न ब्रूयात् सत्यमप्रियम् प्रियञ्च नानृतं ब्रूयात् एष धर्मस्सनातनः - मनुस्मृति
Habla la verdad, habla favorablemente, no digas la verdad que no es favorable. Tampoco digas una verdad que sea favorable - esta es la religión eterna.
Publica un comentari a l'entrada