LA FERIDA DEL TEMPS I ELS COSTUMS QUE EVOLUCIONEN

S'acosta Sant Jordi, un dia que cada em fa menys gràcia. Ja fa anys, molts, que ha caigut en una mena d'excés amarat de declaracions sobre les virtuts de la cultura, sembla que la lectura i, sobretot, la lectura de llibres de paper, té una mena de prestigi indiscutible. Llegeixo que cada dia, a Catalunya, es publiquen uns cent llibres, quatre per hora, si fa no fa. També llegeixo que, de mitjana, de cada llibre se n'imprimeixen uns quatre mil exemplars. No negaré les dades oficials però sé que hi ha molts llibres, de persones poc conegudes, que tenen sort si en poden arribar a imprimir dos-cents i vendre'n la meitat. De fet, aquestes dades afegeixen que la meitat d'aquests llibres, a tot estirar, son els que arriben a les llibreries, la resta son electrònics, de vegades duplicats dels de paper, i també hi ha un munt de publicacions de fundacions, ajuntaments, empreses i organitzacions diverses no governamentals.

Passo per alt les dades econòmiques, sembla que els beneficis creixen però encara no arriben als números de l'any 2007, que van ser molt bons. Després va venir la crisi financera i moltes coses més. Tot puja i baixa, en aquest mon. Un terç dels llibres son obres literàries i gairebé un vint per cert literatura infantil i juvenil. Un setze per cent son llibres de text no universitaris, si tan sols es tenen en compte els que son en català s'arriba a un quaranta i escaig per cent, cosa lògica considerant el pes de l'escola. De cada quatre llibres un és en català. No em semblen mals números, la veritat, considerant el context real de la societat nostrada, tot i que els números han baixat en comparació amb els primers anys del segle XXI. També hi ha la producció en anglès, un quatre per cent del total, mentre que d'altres llengües, entre les quals el francès, que havia estat important, son ben bé minoritàries.

La taxa de publicació a Espanya, en general, és molt més elevada que a països com França, Alemanya o Itàlia. Tampoc no és estrany si es té en compte el sistema educatiu actual que fa que les comunitats autònomes amb llengua pròpia tinguin textos escolars diferenciats. Una altra data important és l'abaratiment i facilitat per editar, amb una inversió relativament discreta es pot fer un llibre i també s'ha incrementat l'autopublicació, que segurament anirà en augment.Cal pensar que això té una lectura positiva, tothom va a escola i pot escriure un text digne si s'hi esforça una mica. Fa anys escrivien quatre gats, aquí i a les antípodes. A un premi literari s'hi presentaven mitja dotzena de lletraferits i avui son centenars, en alguns casos. 

Totes aquestes dades i moltes més, que soc incapaç de valorar qualitativament, es poden trobar aquests dies als diaris, en paper o digitals. El fet és que tot ha canviat i augmentat. Avui és habitual que un llibre de narrativa, però també un assaig ben promocionat, surti, simultàniament, en català i castellà. Això, segons la meva opinió, treu pes a la versió original, de vegades no saps ni quina és i tens sorpreses diverses. Les meves observacions, a banda de les dades recollides, son subjectives, percepcions, però crec que tenen una bona part de realitat.

Una gran part de llibres, sobretot de narrativa, son de gent que ja es belluga en els mitjans, periodistes coneguts, gent de la televisió, gent que 'sona'. Aquest sector ja té la promoció assegurada, és clar. Una altra tendència és l'afany de novetats, molts llibres actuals, ben promocionats, son escrits per gent jove, primers o segons llibres, en general. Una gran part son dones, per cert. A una coneguda que té ja un bon currículum literari una suposada agent literària la va refusar a causa de l'edat. Els suplements literaris cada vegada son més restrictius i breus i segueixen les directrius, amb poques excepcions, dels qui remenen les cireres periodístiques. Si, per casualitat i amb sort, publiques un llibre i et coneix poca gent, t'has de refiar de la propaganda que et faràs tu mateixa i avui, gràcies a internet, es pot fer amb més facilitat. Els llibres, amb poques excepcions, te'ls compren coneguts i saludats, que venen a les possibles presentacions que també, en molts casos, has de muntar tu mateixa. Per sort els centres cívics, les biblioteques i algunes llibreries no et cobren per això. Per altra banda sembla que tothom vol escriure la seva novel·la, actualment. 

Hi ha editorials petites i mitjanes que tenen prestigi i d'altres que no tant. Al llarg del temps moltes editorials petites i mitjanes han estat abduïdes pels grans grups, dos o tres, que juguen amb noms diversos i col·leccions variades. Davant d'una panoràmica complicada i excessiva és lògic que molts bons llibres passin desapercebuts i que acabis per llegir els que s'han promocionat bé, cosa que sovint et provoca moltes decepcions. En això funciona allò que deia el meu avi, agafa fama i fote't a jeure, tot i que això, avui, també és relatiu i atzarós i la majoria d'escriptors i escriptores han de tenir altres feines si volen anar fent sense disgustos.

Sempre es dona la culpa a què la gent no llegeix prou, afirmació relativa. Les biblioteques ho tenen gairebé tot, de franc, i la gent té poc espai a casa. Fa anys, molts, per llegir un llibre que t'interessava l'havies de comprar o refiar-te de què algú te'l passés, el mateix passava amb els discos i la música. Els clubs de lectura sovint son també selectius i, en tot cas, en general, eviten que es comprin els llibres triats i ja hi ha qui tria per tu. 

Hi ha, avui, un gran mercat de segona mà, cadenes comercials o sense afany de lucre que ofereixen títols interessants però que no son 'els de moda' a preus de saldo. Cada dia hi ha més llibre nou a l'abast, i, en tot cas, quan, amb poques excepcions, un llibre fa alguns anys que s'ha publicat ja costa trobar-lo a les llibreries, has de recórrer a la xarxa. A més a més les llibreries 'de pes' fan també clubs de lectura i s'atorguen la virtut de recomanar allò que els sembla, sense manies.

Malgrat els greuges que paleso i que, en part, m'afecten com a autora no mediàtica i de venda escassa, crec que llegeixo i compro per damunt de la mitjana. Això no passa tan sols en el tema de la lectura i el llibre, l'excés ha arribat a tot arreu, què hi farem, és la tendència. Ara bé, sacralitzar el tema lector sempre m'ha semblat una ximpleria. El llibre i la lectura, avui més que mai, son consums culturals frivolitzats i massificats. La lectura no rau tan sols en el llibre ni en el llibre de narrativa o poesia, es llegeix a la xarxa, a la premsa, a tot arreu. Com en el cas dels actors i cantants que, quan comencen i tenen èxit, pensen que el futur serà esplèndid, en el mon de l'escriptura, un primer llibre amb un cert èxit fa il·lusió i sembla l'inici d'un camí que porta cap al Nobel. Però els premis, ai, a partir de certa mida i cert valor econòmic, no volen dir res, fan passar molt de bou per bèstia grossa. La fama és fum, també la literària i la mitja dotzena de noms que sobreviuen al pas del temps ho fan gràcies a molts factors que caldria analitzar a fons. 

En aquest context, tot i que és un dia que manté una certa màgia etèria, Sant Jordi ja em sembla una mena de fira multitudinària amb pretensions excessives. De tota manera, per complir amb la tradició, sortiré a passeig i seré a un parell de parades una estona. Pel que fa a les roses, Sant Jordi, el Drac i la resta, també trobo que tot plegat ha entrat en una espiral de frivolització progressiva, com tantes altres festes. En el fons, com amb les mones de Pasqua, l'important és quantes se n'han venut i quin calaix han fet aquest any els qui es guanyen la vida amb les vendes. I fins i tot en sectors d'aquest tipus hi pesa la promoció, hi ha pastisseries anònimes i pastissseries mediàtiques. El pas del temps fa que fins i tot enyori aquells llibres que ens donaven a les caixes d'estalvis si ingressaves vint durets per aquestes dades.