TARDA DE LA VIDA NOVA
La tarda és sencera i nova,
no rovellada encara pels extrems,
hi cap una alegria en repòs,
els nens xisclaran quan toquin l'ona tèbia
que arriba a tantes platges com un brodat antic.
La tarda es farà blava, porcellana de Delft.
Tomba el dia a ponent i porta l'enyorança:
el mar es torna espès, l'han mirat molt,
i, amb aquella fatiga del vespre marí,
fil tan vell de matrius estel·lars,
remou les llàgrimes amb insistent retorn
des de platges llunyanes on la gent també plora.
Olga Xirinacs
NATURA
Editorial Ganzell, 2019
4 comentaris:
Deu ser que acabo d'aixeca-me de la migdiada, però la Creu de Sant Jordi la té des de 1990. Però tu reclamaves un premi per a Olga Xirinacs que li devien i que no té. Potser tenia a veure amb les Lletres Catalanes, la veritat és que ara no aconsegueixo recordar-ho. Dispensa el lapsus.
Doncs jo sabia un acudit de Ponç, però fa de mal explicar...
El Premi d'Honor, però no li han donat, ho trobo molt injust quan l'ha rebut gent de molta menys volada. La Creu de Sant Jordi també la te gent molt diversa, depèn de qui mana.
En general ja no crec gens en premis però en ocasions calen reconeixements. El mon literari català, avui, viu de novetats constants i promocions que no entenc, algú fa un primer llibre i el passegen per tot arreu, suposo que les relacions hi tenen molt a veure. Molts nous valors son noies i noiets de bon veure, relativament joves, la crítica literària fa pena.
De tota manera, considerant que surten més de setanta llibres a l'any, això tan sols a l'estat espanyol, es impossible seguir amb cura tot el que es publica i moltes coses interessants passen per alt. Al cap d'un parell d'anys de la publicació ja no trobes un munt de llibres, sort d'internet, ara em compro moltes coses online, per iberlibro, sobretot.
Les capelletes i les enveges també tenen molt de pes.
Les capelletes i les enveges també tenen molt de pes."
Ja está tot dit, amén de que és cert, molt cert.
Salut
Publica un comentari a l'entrada