Amb aquest llibre acabo els quatre de l’autora, tots ells diferents i imprescindibles, amb els quals he gaudit a fons d’una literatura de pes, inclassificable i intel·ligent, erudita i evocadora. Espero que n’arribin més, tot i que son libres que demanen grapa, saviesa, imaginació, temps i afició a un tipus de viatge que es desenvolupa més enllà del turisme de consum cultural
Des de temps llunyans hi hagut interès pel passat, cosa que comporta que es reinventi i es reinterpreti. Estic d’acord amb Benedetto Croce quan raona que tota la història és història contemporània. Fins i tot la novel·la històrica és contemporània, i molts grinyols narratius provenen del fet de no poder ni saber interpretar la mentalitat de la gent del passat, tan igual i tan diferent de nosaltres.
Els treballs d’història seriosos i especialitzats son imprescindibles però de vegades escapen a la comprensió de la gent sense coneixements previs prou sòlids. De tant en tant sorgeixen llibres com aquest, els quals, des d’un punt de vista seriós i aprofundit es dirigeixen a un públic generalista, amb més o menys èxit. Jo no he estat mai una persona especialment viatgera i, en els darrers temps, per diferents circumstàncies, viatjo molt menys que de jove. Qualsevol lloc, per proper que sigui, aplega història, literatura, folklore, evocacions, records personals o col·lectius. Belmonte té la grapa de fer-nos descobrir allò que potser no sabem veure.
Tot i que l’afició pel mon clàssic sembla haver anat de baixa i l’estudi del llatí i el grec no es troben en el seu millor moment, la fascinació pel llegat grec ens ajuda a entendre molts aspectes de l’Europa actual. Belmonte ens trasllada amb aquest llibre a una Grècia menys mediàtica i turística que la convencional, sovint massificada en època de vacances i, actualment, gairebé sempre. Ens situa en una Grècia diferent i igualment rellevant, vagarejant per un paisatge fronterer, complex, farcit de mites, de tragèdies i d’història. A una terra de trobada i confrontació entre orient i occident.
L’autora ens explica història, literatura, antropologia, art, ens evoca imatges diverses, ens descriu les seves caminades i els seus desplaçaments. La figura d’Alexandre sura entre moltes altres, acompanyada dels relats i les llegendes. En no haver encara aplegat les allaus turístiques d’altres indrets, per motius diversos, l’escriptora pot gaudir d’una certa solitud i de la contemplació tranquil·la de restes de monuments, de camins, de restes i de museus poc coneguts, de moment.
A la contraportada l’autora menciona una frase de Kazantzakis segons la qual cada bon viatger crea el país per on viatja. I fins i tot, encara que no hi viatgi, afegiria. D'alguna manera cadascú crea també, en molts casos, el llibre que llegeix. Hi ha qui cerca en els indrets allò que ha llegit als llibres i els fa servir, fins i tot els de ficció, com una mena de guia de viatge alternativa. No comparteixo aquesta tendència però la respecto, tampoc no m'agraden aquests itineraris culturals en els quals et van llegin fragments dels autors fora de context, davant d'un lloc, sovint molt canviat, que va tenir relació amb els escriptors. La realitat sempre pot decebre les nostres expectatives. Deia Terenci Moix que no existeix cap paisatge ni cap amor que respongui a allò que hem imaginat.
Belmonte avisa, no estem davant d’una guia de viatge ni d’un llibre de ficció. Seguim a l’autora però a distància, com aquests pelegrins que fan el mateix camí però separats de forma discreta. Gràcies a internet avui podem, fins i tot, ni que sigui de forma virtual, recuperar llocs i referències, rius, llacs, muntanyes, espais fronterers. Ens immergim en una terra plena de misteris, d’ombres i llums. Recordem relats, esdeveniments, cultures que han coincidit, de forma pacífica o no tant. A partir de l’evocació del regne macedònic ens ensopeguem amb Aristòtil, amb el deu Dionís, visitem les ruïnes de Pela, Estagira, Vergina, el mont Athos, sense poder accedir als monestirs prohibits a les dones. I ens iniciem en l'encara poc conegut imperi bizantí.
I, és clar, cal anar a Tessalònica, amb una història extraordinària i un present interessant, avui centre industrial amb un port important i que, de moment, no sembla formar part dels circuïts turístics frivolitzats del present. Un llibre encisador i per llegir sense pressa, com cal fer aquesta mena de viatges.
En tierra de Dioniso. Vagabundeos por el norte de Grecia
María Belmonte
Acantilado, 2021
Peregrinos de la belleza (2009)
Viajeros por Italia y Grecia (2015)
Los senderos del mar. Un viaje a pie (2017)
6 comentaris:
No he llegit res d'ella, que, per cert, als seus 70 està esplèndida(*)
Et deixo una crítica d'en Biel Mesquida:
La prosa de María Belmonte en el libro En Tierra de Dioniso ha sido catalogada por Biel Mesquida, como una visión personal, intransferible, sabia, poética y entretenida de Macedonia griega llena de recuerdos, lugares y personajes.
(*)Aquest comentari purament objectiu, es pot considerar masclista per segons qui, Si no fos que en alguna ocasió l'he fet també amb algún home, concretament i al seu dia, amb Sean Connery.
Salut, i bon diumenge, perquè demà quasi segur plourà, almenys a Sabadell, celebrem l'Aplec de la Salut.
Ja he llegit la del Mesquida i em sobra una mica això de 'entretinguda'.
No és comparable, Connnery és actor i es normal que es comenti el físic.
No vull fer sang però una mica sexista és. No té res a veure amb la literatura i no ve a tomb.
A mi aquests llibres m'han encantat però soc de poc recomanar. Tot son gustos.
Avui estic discutidora però l'únic comentari sobre un llibre que no has llegit és que l'escriptora està molt bé per l'edat que té. Ja sé que és de bon rotllo, ep.
Mira noia, m'ha sobtat, a més que té un tipus de bellesa especial, molt fresca i natural, poc més puc comentar en no haver llegit la seva obra literària.
Salut, i visca la discussió.
Tens raó. Ara aniré a discutir amb el Xirukero que és anti Colau i
jo no, he he
No està firmat ja que era fora de casa
Publica un comentari a l'entrada