PASSEIG MASSA ASSOLELLAT PEL MOLL DE LA FUSTA

 

Ahir vaig anar al Moll de la Fusta amb una amiga, l'escriptora Montserrat Galícia. Com que ja soc grandeta cada any, quan hi torno, enyoro l'època ja oblidada en la qual es va començar a celebrar a les Drassanes, on no calia agafar una insolació, tenies espai còmode per seure i la mostra defugia la novetat incondicional. Les novel·les, per exemple, estaven col·locades per ordre alfabètic dels autors i autores i no per editorials. Hi trobaves perles oblidades, fons editorials esgrogueïts, els llibres s'aplegaven per gènere i temàtica. 

Les coses han canviat molt, avui tot ha de ser novetat, amb poques excepcions. Hi ha petites editorials que no van a la Setmana per l'esforç i despesa que representa i també hi ha autors i autores molt bons que no estaran mai promocionats enlloc. Moltes editorials petites han de compartir espai com poden. El consum cultural frívol sempre ha existit però ara ja em fa angúnia, tot plegat. En el cas d'algunes autores no mediàtiques o que no surten mai per la tele, en demanar algun dels seus llibres em van dir, i crec que de forma prou justificada, que en aquests casos tan sols tenien les novetats.

Malgrat tot hi torno cada any, sovint més d'una vegada, el Moll el tinc relativament a prop de casa, és un dels indrets habituals dels meus passeigs tranquils. A dins del recinte hi ha poques ombres, pocs seients, hi manca algun espai de bar còmode i fresc i encara gràcies, que diuen. Hi fan presentacions diverses, amb èxit notable, tot i que irregular. El llibre encara està magnificat com un objecte de culte relatiu, tot i que molta gent ja no en compra o ho fa molt de tant en tant, al capdavall, em va dir algú, a casa no hi ha lloc i a les biblioteques ho trobes tot. 

Jo llegeixo en digital, online i en llibre convencional de paper. Compro llibres, crec, per damunt de la mitjana però també tiro de biblioteca. Hi ha llibres dolentíssims i molta mediocritat però admeto que sempre pots trobar coses molt interessants. No pensava comprar res però al final vaig canviar d'opinió i me'n vaig quedar dos de Sidillà, Els misteris d'Itàlia, del Buzzatti, i la biografia del Jaume Arnella, per imperatiu generacional. Sidillà fa unes edicions acurades, molt boniques, i té un fons divers, interessantíssim. 

Entre la poca literatura ebrenca que em vaig ensopegar vaig veure que Montserrat Boldú havia publicat un llibre de narrativa, Amor en blau i negre, premi Sebastià Juan Arbó. Boldú és una poeta molt interessant, que també ha escrit literatura infantil, vaig coincidir amb ella en algunes de les presentacions de les antologies de Poetes de l'Ebre. 

Malgrat que vam estar a punt d'agafar una insolació m'alegro de què la fira no patís una tamborinada inesperada, cosa que, en aquesta època, també seria possible. En això de la literatura el nombre de producció s'ha intensificat exponencialment, hi ha més gent escrivint que no pas llegint, i encara bo que per internet pots trobar referències sobre autors i llibres d'aquests que no surten a la tele ni son a la primera fila dels taulells o als aparadors de les llibreries, grans i petites. Sempre deu haver estat una mica així però avui estem immergits en la cultureta de l'excés i la novetat. La mitjana d'edat dels autors i autores que es promocionen també seria un tema a debatre, això de l'edatisme funciona a molts nivells. Per sort, tot i que també reduïda en comparació amb el passat, per la Mercè tindrem, suposo, la Fira del Llibre d'Ocasió, antic i modern.