OLGA XIRINACS, DOCTORA 'HONORIS CAUSA'' PER LA UNIVERSITAT 'ROVIRA I VIRGILI'

 

Ahir l'escriptora Olga Xirinacs va ser investida doctora 'per causa de l'honor' a la Universitat Rovira i Virgili. Vaig poder seguir l'acte en directe i avui comprovo que, afortunadament, diferents mitjans de comunicació i persones diverses del mon de la cultura se'n fan ressò. L'escriptora va fer un parlament emotiu, un repàs de la seva vida i la seva trajectòria, amb una bona part final,contundent, a l'entorn de la mediocritat literària del present, amb exemples i tot, per si algú pot creure que era retòrica.

Els que seguiu el meu blog ja sabeu que, des de fa anys, he escrit sovint sobre Xirinacs, reivindicant la seva obra, fent-me ressò de les seves noves publicacions i demanant que se la tingués en compte a l'hora de la concessió de l'inefable Premi d'Honor. La primera vegada va ser quan l'escriptora va complir vuitanta anys, ara en te vuitanta-set. Vaig obrir un espai a facebook, en el qual hi col·labora gent diversa que l'admira, sobre tot Montse Riu, bibliotecària, que recull totes les informacions relatives a la tasca i activitat de Xirinacs amb una constància admirable. En el títol d'aquest grup es feia una referència a la demanda del Premi d'Honor i sembla que això incomodava algun sector de la cultureta, 'pot ser contraproduent', ens van dir, així que vam retirar la referència. 

https://www.facebook.com/groups/751745364932382?locale=ca_ES

Olga Xirinacs no és una autora oblidada, molt menys en l'entorn tarragoní. Però sembla, com ella mateixa va remarcar en el seu parlament, que hi ha una mena de divisió cultural, encara avui, que margina de forma subliminal la cultura del sud i la del nord del país, (per no parlar de les Illes o del País Valencià). Aquest és un tema que forniria elements per a un debat aprofundit i seriós, així que el deixo per a una altra ocasió. Per altra banda, com vaig sentir comentar, fa molts anys, a un professor de la universitat, en uns cursos estivals, la literatura funciona una mica com la borsa. A modes, a tongades, a tendències. Ja Pere Calders parlava dels 'prestatgets'. Hi ha valors que en algun moment van ser controvertits i avui son més intocables que Gaudí en arquitectura, això sí, i amb quatre referències anem fent.

Xirinacs, durant una època, va guanyar molts premis, tots els més importants, i això, encara més en aquella època en la qual existia força 'debat' sobre el tema que en l'actualitat, i molts més suplements culturals, com ara aquell enyorat espai dels dijous a l'antic 'AVUI', va generar enveges i oblits interessants. Malauradament els mons de la literatura, de l'art, de la música, no son espais en els quals es practiqui una intel·ligent actitud de suma i reconeixement. 

L'edat també pesa, avui cada dia surten 'nous valors', moltes dones, això sí, i és trist que no es valori el que representa poder comptar amb una gran escriptora viva i en actiu aque hauria de ser un referent inqüestionable. Xirinacs continua publicant, per sort, sovint, sovint en editorials petites i esforçades, els llibres de les quals no mereixen ressenyes, ni entrevistes, ni tan sols un lloc visible als taulells de les llibreries. El mon és com és, vaja, i entenc que darrera de la literatura hi ha, també, el negoci, un negoci en hores baixes, i la necessitat de fer calaix. I, per altra banda, la gent més jove no té el respecte ni l'admiració d'abans, en general, per l'experiència acumulada o per l'excel·lència literària. 

Sovint es parla de llibres i de literatura des d'una etèria abstracció general. La veritat és que és llegeix poc i a cop de modes i promocions. Una llàstima, què hi farem. A causa de la mort del professor Culla s'ha recordat que mai no li van concedir la Creu de Sant Jordi. Els oblits i les injustícies son habituals a tots nivells, en podria fer una llarga llista. 

En tot cas ahir em vaig emocionar amb l'acte de la Rovira i Virgili. L'acte és pot veure encara sencer, gràcies a internet. I és que les ressenyes, que, afortunadament, s'han fet ressò de l'acte d'ahir, no recullen, de moment, tot el text de l'interessant, i poètic en molts aspectes, discurs de l'escriptora. I les referències fora de context sovint son per quedar bé i poca cosa més. 

Xirinacs és molt coneguda per la narrativa, tot i que jo crec que la seva poesia té un gruix i una qualitat de categoria. Poques vegades se la inclou en les referèncis a 'poetes de culte nostrats'. De fet ha conreat tots els gèneres amb excel·lència llevat del teatre. Un seu germà, Sergi Xirinacs, traspassat va poc de forma sobtada, va ser un bon autor de teatre, molt conegut i valorat 'també' en l'àmbit tarragoní. El tema del teatre que es promociona i representa seria tot un altre tema a debatre. 

Tot i que vegades he incidit en l'oblit actual que plana per damunt de l'escriptora crec que potser no és just dir això, hi ha molta gent que l'admira i la segueix. L'acte d'ahir, que mereixia ser retransmés per la 'nostra' cada dia més frívola televisió, ho demostra de forma evident, encara que fos un acte 'tarragoní'. 

https://www.youtube.com/watch?v=qH2on-9Wdm8

https://www.llegir.cat/2021/06/olga-xirinacs-un-oblit-injust/

https://www.llegir.cat/2021/06/olga-xirinacs-una-bomba-al-jardi-la-contemplacio-requereix-atencio-i-temps/