Brigitte Bardot, cançó de Darío Moreno (fragment)
Brigitte Bardot BardotBrigitte béjo béjoDe toutes les belles pinguinettesC'est bien toi la plus chouette
Brigitte Bardot BardotBrigitte béjo béjoSi belle et si mignonneQue j'aimerais te croquer
C'est comme ça que l'on t'apelleCar tu n'est qu'un gros bébéMais je sais que mon papaEst amoureux fou de toiIl voudrait bien le coquinTe faire un petit calinMais comme il est moins beau que moiForcément tu me choisiras...
M'he empassat, per tafaneria i memòria sentimental, els sis capítols de la sèrie de Sundace sobre Brigitte Bardot. M'ha resultat una mica decebedora, ja m'ho esperava, però m'ha servit per fer memòria sobre un personatge que va ser emblemàtic, avui una supervivent, a qui segons diuen, no li feia gens de gràcia el biòpic. Com en el cas de les coses que ens expliquen, en aquesta sèrie i en tantes altres sobre personatges reals, tot s'ha d'agafar amb pinces.
Malgrat comptar amb una directora emblemàtica i apreciada i un conjunt actoral interessant i, en alguns casos, excel·lent, començant per la protagonista, tot queda en res o en poca cosa. Un passeig covencional pels inicis de la carrera i del mite, centrat en els seus amors, molts i seguits, que, de sobte, s'acaba quan Bardot encara és jove i té molta vida pel davant.
En ocasions se'ns mostra la noia com una gran patidora, que, això sí, sense massa esforç entabana els senyors joves i de bon veure, malgrat que aquests fins i tot, com en el cas de Trintignant, tinguin parella brillant i de bon veure. Ja sabem que això els passa a molts xicots, en el mon del cinema i al costat de casa. Ja des del principi, això sí, veus que li encanten els gossets.
Hi ha molts temes desaprofitats, la situació política del moment, la guerra d'Algèria, les lleis, sovint restrictives i carques, encara que allò fos França i aquí estéssim molt pitjor, els abusos del periodisme de tafaneries, abusiu i absurd però que, ai, respon a la demanda del 'públic'. Poca cosa sabem de les pel·lícules de l'actriu, més enllà dels títols i els rotllos amorosos amb els protagonistes. Brigitte Bardot, tot i que, com sol passar, va millorar l'ofici, sembla que tampoc no tenia massa interès en el tema. Avui seria més aviat això que en diuen 'una influencer'.
Com que tot s'acaba poc després de néixer el seu fill ens deixen en la intriga del futur i no s'entra en les seves idees polítiques i, en les animalístiques, de passada i gràcies. Per blanquejar-ne el tarannà la veiem patir i plorar i manipular les seves parelles, i sabem, una mica de passada, que va tenir problemes infantils, que estimava molt el seu iaio i que tot just adolescent feia campana a escola i se n'anava a veure el Vadim, el primer de la sèrie amorosa, segons sembla.
Qui no sàpiga res d'ella o poca cosa es quedarà amb quatre tòpics, atractiu sexual d'alt voltatge, egoisme evident i descarat, tot i que si seguim el currículum amorós dels seus molts nòvios la gran majoria es van refer i van lligar a dojo després del desengany. També es minimitzen coses grosses, com allò del Clouot raret i maltractador, el mateix que el senyor que li ensenyava ballet. Tot passa de puntetes i si algú en vol saber més haurà d'anar a la viquipèdia i més enllà.
He comprovat, sorpresa, que al meu blog he escrit unes quantes vegades sobre Bardot. L'enyorat Àngel Casas, en més d'una ocasió, va manifestar que no entenia tant de soroll amb la Marilyn i que ell 'era de la Bardot'. A Bardot l'hem vista envellir i portar a extrems pintorescos tot això de la lluita pels animals, i maridar-se amb un senyor lepenià de pro. Aquí, això de que els famosos siguin de dretes genera mal rotllo a la progressia, però a França sempre han estat més inclusius.
Hi ha qui em diu, sobre Bardot, que és més de Cardinale, de Romy Schneider, de Girardot... Les comparacions, en aquest cas, sobren, perquè Bardot, en el seu estil i en seu pes específic en el mon de l'època, va ser tota una altra cosa, més personatge que actriu, i tot un caràcter. Les dones lligones sense manies estan, fins i tot encara avui, més mal vistes que els senyors col·leccionadors d'amants. Incomoden. El tipus d'atractiu sexual de Brigitte Bardot anava més enllà de la seducció convencional, què hi farem. Fins i tot ara, ja tan gran, no té manies en mostrar l'aspecte lliure i despentinat de sempre.
Amb actors joves poc coneguts encara per nosaltres i que, en ocasions, no retiren gaire als originals, veiem desfilar pels braços de la dama Vadim, Trintignant, Distel, Bécaud, Sami Frey... Bardot també va cantar, força bé per cert, i la primera versió d'allò de 'je t'aime mais non plus' va ser la seva, segons expliquen. Vaig veure poques pelis de Bardot, moltes van arribar tard i malament i el temps no perdona els grans agosaraments pretèrits. Una vegada, a l'adroguer del barri, una senyora explicava en veu baixa al botiguer, mentre jo, que era petita, intentava parar l'orella, que havien anat a França i havien vist una peli de la Bardot on ella anava conilla i el senyor la repassava de dalt a baix. Les primeres escapades privilegiades en cotxes prehistòrics van dur les parelles escandalitzades i reprimides a veure streeptease, cosa que jo no sabia què era, aleshores, i pelis de la Bardot. Encara no hi havia excursions organitzades a veure política i erotisme censurats.
I tot i no veure el seu cinema, qui més qui menys, de joveneta, va tenir un vestit de quadrets de colors, com ara aquell del seu casament amb Charrier, i va intentar, en debades, fer-se un despentinat bardotià. El pobre fill no desitjat crec que va poder fer una vida més o menys convencional. S'ha de dir, també, que en aquella societat que ens presenten no hi surten pobres, totes les famílies son més o menys benestants, per molt que pateixin o hagin patit. No vaig poder evitar fer un intent d'aplaudiment quan BB engega a pastar fant el polític a qui ha anat a demanar un favor i se'l vol cobrar, com Santa Rita. Tot i que la recerca d'endoll pel seu amant faci angúnia, m'encanta quan li diu que què s'ha pensat i que ella tan sols va amb qui li agrada. El que passa es que el tema feminista també queda molt diluït.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Bardot_(s%C3%A9rie_t%C3%A9l%C3%A9vis%C3%A9e)
https://lapanxadelbou.blogspot.com/2008/07/quan-volem-ser-brigitte-bardot.html
https://lapanxadelbou.blogspot.com/2019/12/veritat-i-cinema.html
https://lapanxadelbou.blogspot.com/2022/02/el-dia-en-que-la-pluja-vindra-i-tot.html
5 comentaris:
Bardot com Jean Seberg, tenien un tipus de bellesa molt actual. No desentonarien ni una ni l'altra en l'actualitat. La cançó aquesta la recordo en castellà, era tipus samba.
https://www.youtube.com/watch?v=BN_-VhRCDOc Eren els TNT
Sí, però l'original era en francès,la van cantar en molts idiomes.
https://es.wikipedia.org/wiki/Dar%C3%ADo_Moreno_(cantante)
Era sexualmente guapa, pero mis preferencias de belleza tiraban más a la Jane Fonda.
Nunca he podido ver una película entera de esta mujer, al igual es porque no sé apreciar su actividad de actriz.
Salut
És que más que una actriz era un 'personaje', hoy sería una 'influencer'
Publica un comentari a l'entrada