Vinyes, vedrunes, poemes i monges

 

PANORAMA

 

La vedruna limita la propietat privada,

es clivella l’argila que s’asseca rabent.

Les cornelles s’escampen, dibuixen serpentines

per damunt de les cimes i el perill del congost.

 

Enfila la modista les agulles daurades

i uneix destra i experta parracs i cassigalls.

Al costat una ràdio li canta els amors tendres

d’una sirena noble i un pastor sense llar.

 

Filagarses de boira, canyars vora rieres,

un carreró de poble, un gratacels irat,

i barrals de vi dolç al celler de la vila.

 

De lluny ve un aire fresc amb olor de naufragis.

La vinya ja madura, sota una llum subtil

que acoloreix teulades i terrats vora mar.

Costa, Júlia, poemes inèdits

Tinc un munt d'escrits absolutament desordenats, que sovint ni recordo, amuntegats de qualsevol manera, soc un desastre. Avui m'he ensopegat amb aquest sonet, que devia haver escrit més o menys en aquesta època, la de les veremes. fa alguns anys. M'agraden els sonets per diferents motius, un dels quals és que tinc tendència a l'excés i amb el sonet t'has de limitar a una mida determinada. El sonet sempre revifa, malgrat que hi ha a qui d'això de la rima i la mètrica li fa una mena de mania i creu que el vers lliure és més modern i reeixit. Tant el vers lliure com l'encotillat poden ser bo o dolentsi tot son gustos.

Una vedruna és un munt de rocs arrenglerat fet per assenyalar una partió. Una paraula de poc ús en el nostre mon actual. Vedruna és el nom d'una santa relativament moderna, Santa Joaquima de Vedruna, hi ha escoles que porten el seu nom. Avui no agrada recordar el protagonisme de les ordres religioses tot i que crec que gaudeixen de bona salut.

A la santa, barcelonina, la va canonitzar el 1959 Joan XXIII, i recordo que a l'escola en van parlar i també en parlaven per la ràdio. Casa seva era al carrer de l'Hospital, on hi ha una placa que la recorda. Va tenir una vida relativament llarga i interessant, pertanyia a una família catòlica, religiosa i nombrosa. Es va casar i va tenir molts fills, quatre filles també van ser monges. Va quedar vídua i la família va patir la guerra del francès i la primera guerra carlina. Era un temps complicat, poc conegut encara a fons per la majoria de nosaltres, però que ningú no pensi que aquella era gent contemplativa i ensopida. 

En general les coses no son ni blanques ni negres però avui som en temps de magnificar els temes revolucionaris. Molta gent sembla anticlerical, però, porta les criatures a escoles religioses i determinades escoles religioses també s'han obert a la gent forastera. Jo vaig treballar algun temps al Raval i l'Escola Vedruna era admirable.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquima_de_Vedruna_i_Vidal#Institut_de_les_Germanes_Carmelites_de_la_Caritat